Repercussions de la fallida de Hanjin

A finals del passat mes d’agost es va comunicar oficialment que la naviliera sud-coreana Hanjin, a causa d’una situació crítica econòmica-financera, es trobava en concurs de creditors.

Com setena naviliera de transport de contenidors a nivell mundial , s’han desplegat ràpidament les responsabilitats legals tant a nivell dels contractes de transport marítim en línia regular de els contenidors, a bord de la seva flota, com als contractes d’assegurança que sobre moltes d’aquestes mercaderies s’havien contractat.

 Hanjin La majoria de les autoritats dels ports d’interès general a Espanya, van comunicar als seus clients que les terminals que operessin amb aquesta naviliera, en cas que passessin a facturar els seus serveis als carregadors, aquests no haurien de superar les tarifes màximes per manipulació de contenidors aprovades per l’autoritat , i si ho feien en una quantitat molt simbòlica. No obstant això, aquesta no ha estat la postura de totes les terminals.

Les terminals contracten els seus serveis directament amb la naviliera dins el marc establert per l’autoritat portuària. El fet que una terminal repercuteixi un sobrecost a un tercer de bona fe, és a dir, transitari o carregador, passa a aquests la reclamació contra la naviliera del servei (càrrega / descàrrega i estada a moll) i el sobrecost. Els dos conceptes els podran reclamar els transitaris que van contractar el coneixement d’embarcament amb la naviliera, ja hagi estat una contractació en nom del carregador o en nom del transitari per compte del carregador.

La terminal hauria d’assumir els danys i perjudicis que poguessin derivar per l’establiment d’una relació comercial amb una empresa que té una situació econòmica crítica com en qualsevol àmbit mercantil

Ni la fallida ni el concurs de creditors d’una persona jurídica es poden considerar força major. L’asseguradora de la terminal i la pròpia terminal podran reclamar contra la naviliera i contra el seu Club de Protecció i indemnització, ja que, hi ha un nexe jurídic contractual entre ambdues.

Hanjin-2

El fet que la terminal derivi seus riscos a les transitàries i els carregadors, genera la translació de l’acció de reclamació d’aquestes últimes contra la naviliera, ja que, la transitària va contractar el coneixement d’embarcament que englobaria el transport marítim juntament amb la càrrega i descàrrega, en la majoria d’ocasions.

ICCA

Pel que fa a l’assegurança sobre les mercaderies, les ICCA de 1982 no cobreixen el supòsit d’insolvència financera de la naviliera o qualssevol operadors del vaixell, clàusula 4.6., però l’última versió de les ICCA de 2009, van modificar la clàusula 4.6. de manera que no es cobriria a l’assegurat que quan va carregar les mercaderies pogués saber que la insolvència o dificultats financeres podria afectar el curs ordinari del viatge. En aquest punt entraríem en un aspecte una mica subjectiu, atès que, s’hauria de valorar la diligència professional del que va contractar el coneixement d’embarcament, que per al cas que ens ocupa seria el transitari qui va contractar directament amb la naviliera o en nom del carregador, però sent el transitari en qualsevol cas el professional del transport.

La diligència professional del transitari quedaria coberta per l’assegurança de responsabilitat civil professional. Però entrem en un tema interpretable, que dependrà de la interpretació de les cobertures asseguradores en cada cas.

A nivell jurídic estem davant un escenari d’hipòtesis, però en qualsevol cas caldrà tenir molt clars els vincles jurídics en les relacions contractuals, que ens oferiran les bases de qualsevol reclamació, al marge dels possibles danys extra contractuals contra tercers.

Rosa Romero Soriano, Advocada Bellvehí Advocats, SLP

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

L’Ajuntament de Barcelona assumeix mesures de contractació pública proposades per PIMEC

Next Story

Com superar la por a parlar en públic

Latest from Competitivitat