Com a referència inicial dir que, personalment, poso – si més no – en dubte el model de fira professional tradicional, en el sentit de conjunt d’estands d’empresa que de manera passiva esperen l’arribada dels visitants per mostrar-los o explicar-los el seu producte o servei.
Ha tingut sentit en el temps, quan no hi havia més remei que assistir a un esdeveniment d’aquest tipus per conèixer de primera mà les novetats d’un sector, o precisament presentar-s’hi.
Internet, la logística i la proximitat resultant, ens donen prou informació i facilitats com per no necessitar desplaçar-nos. A no ser que ens aporti un valor afegit.
I aquesta és la clau: VALOR AFEGIT. Què funciona actualment? Dos exemples (a Barcelona):
- És: Congrés internacional que aglutina un conjunt d’activitats amb un eix comú: la relació entre creativitat i tecnologia i la transformació digital de les industries culturals que això comporta.
- Xifres 2016: 4.500 professionals acreditats, 2.000 empreses participants, 28 conferències, 386 trobades de networking, 60 països visitants, 150 activitats en total.
4FYN (4 years from now), dins el Mobile World Capital Barcelona / Mobile Word Congress.
- És: La plataforma de negocis de star-ups del Mobile World Capital Barcelona, que permet a les start-ups, els inversors i les empreses connectar i posar en marxa nous projectes junts.
- Xifres 2016: 12.500 assistents, 128 nacionalitats, 500 start-ups, 500 inversors, 18.000 metres quadrats, 275 ponents, …
D’acord, hem apuntat molt alt, però quedem-nos amb 3 claus per anar a una fira professional/no professional:
- ACTIVITAT. Generar “motivació”. No estem parlant, només, d’una exposició passiva, sinó de pro activitat, participar i fer-nos partícips. D’un conjunt d’activitats que aporta valor afegit.
Diguem-ne conferències, ponències, màster classes, workshops, tallers, zones de networking, mercats laborals, … dels quals en podem ser oients, participants o protagonistes. Es tracta en tot cas de crear o ser atret per una activitat diferent al nostre a dia a dia, precisament perquè al nostre àmbit natural no es possible o molt difícil que es produeixi.
- OPORTUNITATS. Reals de negoci, o si més no, d’aprendre, d’informar-se, de contactar, de tenir visibilitat, d’atraure l’atenció, compartir coneixement i experiències enriquidores, que ens ajudin a créixer, o que ens inspirin per créixer.
Que ens facin pensar, canviar, transformar. Una oportunitat per sortir de l’àrea de confort, de l’excusa de “ens atrapa / no tinc temps ni per pensar / no puc”.
- INTERNACIONAL I LOCAL. Avui en dia, professionalment, és difícil entendre quedar-nos només amb models locals i no mirar o escoltar a l’exterior. Cosa que no té a veure amb que el nostre model sigui eminentment local o de proximitat.
Poder interactuar en directe amb comunitats, públic, ponents, expositors de fora el nostra àmbit territorial, no és més que una oportunitat. Una vivència en tot cas enriquidora.
I tornant a les coses “que actualment funcionen”, últim apunt a les fires populars, no tant professionals, com al detall, massives i locals.
Fires com les de les festes majors, les del dia del comerç al carrer, les “santes LLucies”, les trobades de col·leccionistes de xapes de cava, els formatgers, productors d’embotit, artesans del pa i la fira de la terra.
Com els showrooms o Markets sorgits des de fa 5 o 6 anys (Palo Alto, Flea Market, Vintage… a Barcelona). En tots els casos, menjar o tast de productes, ponències, tallers, concerts, o simple activitat lúdica que desperta costums, tradicions, oci, un dia lúdic, i al final, de nou, “alguna cosa més” o valor afegit.
Pel que ens aporta professionalment, o provoca en emocions, i per tant, per experiència memorable.
Encara hi ha oportunitats. Identifica-les.
