Alícia Romero, consellera d’Economia i Finances: “La burocràcia ens preocupa molt perquè és un gran problema per a les empreses; el nostre objectiu és reduir-la entre un 30 i un 40%”

Dins del compromís de Pimec per donar veu directa als principals responsables de les polítiques públiques que impacten el teixit empresarial català, el president Antoni Cañete ha iniciat una sèrie de converses en format podcast. La primera d’aquestes entrevistes ha estat amb la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976), en la qual aprofundim en temes clau com el model de finançament autonòmic, la fiscalitat empresarial, la lluita contra la morositat, el paper de l’Institut Català de Finances i l’excés de burocràcia. Tot plegat, des d’una mirada crítica i constructiva que busca enfortir la competitivitat de les pimes catalanes i garantir un entorn econòmic més just, eficient i adaptat a les necessitats reals del territori.

Des de Pimec hem defensat reiteradament que ‘ens cal un model de finançament tractor i no extractor’, perquè l’actual sistema està gripant el motor de l’economia catalana. Considera que el model de finançament autonòmic vigent permet a Catalunya exercir aquest paper?

Per desgràcia, hi ha molt soroll i poca honestedat. És cert que els partits han de fer política, però hi ha temes de país on caldria un treball conjunt pel bé dels ciutadans. Tenim el model caducat des del 2014, i això significa que hem anat perdent recursos. Catalunya és una de les comunitats pitjor finançades: el sistema és poc transparent, molt complex i genera desigualtats. Vam pactar amb ERC un finançament singular, i estem treballant en una proposta d’estructura del model i esperem que aviat sigui una realitat. Cal posar ordre, reconèixer les especificitats i finançar correctament, amb una actitud més constructiva per part de tothom.

Catalunya és un dels territoris on les empreses suporten una major pressió fiscal. Alhora, sovint es legisla sense tenir prou en compte la realitat de les pimes, que acaben assumint càrregues que comprometen la seva viabilitat i competitivitat. Considera que ha arribat el moment de fer un gir i legislar pensant primer en petit, amb una fiscalitat realment adaptada a la mida empresarial?

Tenim molt clar que el gran teixit empresarial català el formen les pimes i, per això, hem de legislar partint d’aquesta realitat. Estudiem possibles modificacions fiscals que afavoreixin les pimes, però no només en fiscalitat, també en contractació pública. Volem que les pimes contractin, que es facin grans, i que puguin finançar-se millor. En aquest sentit, l’Institut Català de Finances (ICF) hi té un paper clau.

Precisament, a proposta de Pimec, el seu Departament explora el potencial de l’ICF com a banca d’inversió pública per convertir-lo en un referent clau d’inversió empresarial davant la necessitat de millora de l’accés al finançament per part de les pimes. Quins passos s’han dut a terme?

Les nostres línies de finançament van destinades a les pimes, pràcticament al 100%. Hem obert diverses línies específiques, dotades amb 300 milions d’euros, per fomentar la inversió, l’obertura de mercats i la internacionalització. També tenim línies més concretes per impulsar la competitivitat i sostenibilitat, com ara la descarbonització de flotes. Aquestes línies ja funcionen i ara volem reforçar-les per arribar on no arriba el finançament privat. Volem també donar a conèixer millor l’ICF arreu del territori, perquè tot i que ja té 40 anys, encara no és prou conegut.

Des de Pimec hem denunciat reiteradament que l’excés de burocràcia administrativa és un dels principals obstacles per a la competitivitat de les pimes catalanes. Segons l’estudi de l’Observatori de la Pime de Catalunya, les empreses dediquen una mitjana de 41,1 hores mensuals a gestions administratives. En quin punt es troba el projecte del govern per reduir la burocràcia i alleugerir les gestions de les empreses?

Aquesta qüestió ens preocupa molt, és un dels grans problemes per a les empreses. I és cert que hi suspenem, especialment si ens comparem amb altres comunitats o països. No és fàcil, però ho estem abordant amb una feina transversal entre departaments i administracions. Ja hem posat en marxa mecanismes per agilitzar la tramitació d’ajuts i volem alleugerir entre un 30% i un 40% la burocràcia i els terminis. Aviat veurem els primers resultats.

La morositat continua sent un problema greu per a moltes pimes, especialment pel retard en els pagaments de grans empreses. Celebrem la mesura que preveu que la Generalitat pagui directament als subcontractistes. Quan es farà efectiva?

Aquesta mesura ja és llei i es pot aplicar. Es va convalidar el Decret Llei que modifica la Llei de contractació pública, i per tant, l’efecte és imminent. Hem volgut facilitar l’accés de les pimes a la contractació pública, limitant l’accés als lots i fent el pagament de manera directa als subcontractistes. Hem estat valents: no podem permetre que les pimes facin de banc de les grans corporacions. Si aquestes no paguen quan toca, ho farem nosaltres directament. Estem treballant també en una nova llei de contractació pública que incorporarà més millores.

Des de Pimec hem expressat des del primer moment el nostre rebuig a l’OPA hostil presentada pel BBVA sobre el Banc Sabadell, alertant dels efectes negatius que aquesta operació podria tenir sobre la competència bancària i l’accés al crèdit, especialment per a les pimes. En aquest context, com valora la decisió del Govern espanyol d’autoritzar l’OPA amb l’enduriment de les condicions en defensa de l’interès general?

Estem satisfets perquè les condicions que ha posat el Consell de Ministres, que són per a tres anys i que es poden prorrogar dos anys més, garanteixen mantenir un sistema financer més equilibrat des del punt de vista territorial, mantenir els llocs de treball, atendre les dificultats del territori i facilitar l’accés al finançament, especialment de les pimes.

També hem defensat el valor d’un mercat obert i competitiu, i som poc partidaris de la sobrerregulació. Ara bé, també constatem desequilibris greus, com en el comerç electrònic, on l’impacte d’alguns operadors globals està afectant el comerç local. Com podem avançar cap a una economia més equilibrada, on el progrés no deixi enrere el teixit de proximitat?

El món està canviant i ho veiem des de fa temps, però més intensament des de l’arribada de Trump a la presidència dels Estats Units. Hem de saber llegir els canvis i veure oportunitats. Esperem que Europa plantegi solucions de futur davant les grans plataformes, perquè des de Catalunya no podem competir sols. El que sí que podem fer és reforçar el comerç de proximitat, oferint una experiència diferent a la del comerç online. Sabem que Internet no és una moda, però el comerç de proximitat genera ocupació i vida a les ciutats. Des de la Generalitat treballem per donar-li eines i fer-lo més resilient.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Planifiquem-nos i passem a l’acció

Next Story

La logística, peça estratègica en el creixement econòmic de Catalunya

Latest from Panorama