Article original de Via Empresa reproduït amb l’autorització de l’autor.
Tot allò que fem en el món digital queda registrat i és comptabilitzat. Les grans plataformes digitals utilitzen senyals digitals (galetes, etc.) per inferir les teves preferències: idioma del dispositiu, navegador i perfil, ubicació, últimes webs consultades, etc. Si tens els teus dispositius en castellà, no se’t considera usuari del català, encara que sovint cerquis i consumeixis continguts en aquesta llengua. Això té un impacte directe en els resultats de cerca, en la publicitat i en les recomanacions que rep cada persona, així com en la presència del català en la intel·ligència artificial.
La situació és especialment preocupant si tenim en compte què hi ha al darrere. Durant anys, el català ha estat penalitzat en alguns àmbits digitals, i sobretot ha tingut dificultats per la descobribilitat de continguts en català.
El problema s’agreuja si tenim en compte que les grans empreses tecnològiques, sobretot aquelles l’origen de les quals és fora del nostre territori, pensen que el mercat està cobert només amb el castellà. Sovint tenen una aproximació estatal a la diversitat lingüística. Això explica que altres llengües, com les escandinaves o les bàltiques, que tenen menys parlants que el català, en algunes ocasions hi estiguin disponibles abans o amb més presència que el català. Així doncs, aquesta visibilitat del català és clau perquè es descobreixi tot el potencial del nostre mercat.
Fixem-nos en el cas de Spotify. La plataforma no va començar a interessar-se pel català per iniciativa pròpia, sinó perquè va detectar que molta gent escoltava música en català. Aquesta demanda els va portar primer a crear llistes de reproducció de bandes catalanes i més endavant, i a petició de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va estar treballant per a la localització en català, que finalment va rebre l’impuls final amb l’acord amb el Barça per incorporar-lo a la interfície.
Un altre exemple. Política Lingüística va demanar també a TikTok la interfície en català. L’empresa va sol·licitar dades de la realitat de la llengua per sumar-les a les internes que mostraven que hi havia usuaris que volien fer publicitat en català. El resultat final ?inicialment la plataforma ni tan sols permetia subtítols en aquesta llengua i obligava a posar-los en castellà? va ser favorable a la llengua catalana.
El factor “galetes”
Les galetes són petites peces d’informació que recorden les teves preferències. Google ho explica clarament: “Aquestes galetes s’utilitzen per recordar les teves preferències i altres dades, com ara el teu idioma preferit, el nombre de resultats que vols que es mostrin per pàgina de resultats de la cerca (per exemple, 10 o 20) i si vols tenir activat el filtre SafeSearch de Google”. Per tant, si tens el català com a idioma preferit, apareixeran més continguts en català i en reforçaràs la presència digital.
Què passa, però, si volem mantenir la nostra privacitat i no acceptem les galetes dels llocs web que visitem? En aquest cas, escollir el català continua tenint implicacions. Hi ha alguns aspectes bàsics, com l’idioma, que no s’utilitzen per a la personalització de l’experiència d’usuari, però que permeten la contextualització immediata. Tal com indiquen les polítiques: “Encara que rebutgis les galetes i tecnologies semblants que s’utilitzen per a la personalització, és possible que les funcions i el contingut no personalitzats que vegis estiguin influïts per factors contextuals, com ara la teva ubicació, l’idioma, el tipus de dispositiu o el contingut que estàs veient”. Configurar els dispositius en català no és només una qüestió d’identitat, sinó un acte pràctic.
Tot plegat ens porta a una conclusió clara: si volem navegar i comprar en català, i tenir els mateixos drets lingüístics que en els establiments físics, cal fer-ne visible la demanda. Configurar els dispositius en català no és només una qüestió d’identitat, sinó un acte pràctic que incideix directament en la manera com les empreses, les plataformes i els algorismes entenen el mercat i decideixen en què invertir.
D’això de vegades se’n diu “Clickactivisme” o activisme de click.
Si no és la meva primera llengua, per què hauria de configurar els meus dispositius en català?
Configurar els dispositius en català és una decisió que no correspon només als catalanoparlants nadius; qualsevol persona que viu a Catalunya i parla sovint en català, l’està aprenent o vol accedir a oportunitats socials, culturals o laborals al territori pot beneficiar-se’n. Veure el dispositiu en català permet aprendre i consolidar vocabulari de forma natural i progressiva, incorporar expressions quotidianes i millorar la comprensió escrita sense esforç addicional. Cada acció, des d’obrir una aplicació fins a revisar notificacions, es converteix en una oportunitat d’immersió.
A més, sovint, com en el cas dels dispositius mòbils, podem establir no pas una, sinó diverses llengües de preferència, la qual cosa encara ajuda més a tenir una millor experiència d’usuari.
Tenir el dispositiu en català també facilita l’accés a contingut local i cultural, ja que moltes recomanacions i serveis es basen en l’idioma del sistema. També contribueix a la presència digital de la llengua perquè les empreses comptabilitzen aquests senyals i n’adapten l’oferta en funció de les mètriques. Com més usuaris apareguin amb el català com a preferència, més pressió rebran les grans tecnològiques per invertir en traduccions, atenció al client i interfícies completes.
