Aprofitem per parlar de l’anomenada Llei de la Segona Oportunitat, que introduïa la possibilitat que una persona física, malgrat haver experimentat un fracàs empresarial o personal que l’hagués abocat a un endeutament irreversible, tingui la possibilitat d’encarrilar novament la seva vida, i fins i tot d’emprendre noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament la llosa d’un deute que mai podrà satisfer.
Malgrat l’evident impacte social d’aquesta mesura, el mecanisme de la segona oportunitat ha passat mig de puntetes per la pràctica legal i no és fins ara que està començant a fer-se’n la difusió i aplicació que els seus objectius es mereixen.
El mecanisme dissenyat per la llei s’inicia amb l’intent, prèvia la designació d’un mediador, d’un acord extrajudicial de pagaments amb els creditors. Des de la designació d’aquest mediador no es podran iniciar ni continuar execucions judicials sobre el patrimoni del deutor, de manera que queden paralitzats els embargaments de tota mena i les execucions hipotecàries sobre l’habitatge habitual o sobre béns necessaris per a l’exercici de l’activitat professional.
Si no s’assoleix cap acord amb els creditors, s’obre la possibilitat de sol·licitar la declaració del que s’ha anomenat el concurs consecutiu, que s’orienta a la liquidació total del patrimoni del deutor per a poder satisfer els creditors amb el producte que se n’obtingui.
Conclosa aquesta fase de liquidació, sigui per realització íntegra del patrimoni o perquè no hi ha actius per liquidar, s’ofereix al deutor la possibilitat de sol·licitar al jutge del concurs el benefici d’exoneració del passiu insatisfet, és a dir, l’alliberament dels deutes no pagats. El deutor, en aquest cas, pot veure extingits la major part, si no tots, dels deutes que ha arrossegat i que fins llavors l’havien privat de tota perspectiva de recuperació financera.
La llei de la segona oportunitat ofereix allò que promet, i permet la recuperació d’aquelles persones físiques que altrament no haurien pogut sortir del pou de sobreendeutament i desesperança a què les adversitats econòmiques les havien empès.
Dolors Carreras
Membre de la Comissió Executiva de PIMEC Girona
Grup Gestió Girona
