La desigualtat salarial entre homes i dones

En el món del treball de quasi tots els països encara existeixen considerables desigualtats en matèria de remuneració entre els homes i les dones. Malgrat que les divergències salarials entre ambdós sexes s’han reduït en alguns llocs, encara existeix una desigualtat salarial. El treball de les dones continua estant pitjor remunerat que el dels homes.

Les desigualtats salarials tenen diferents motius:

  • les tradicions i rols de gènere
  • les dificultats per conciliar la vida personal i laboral
  • la infravaloració de la feina i les capacitats de les dones
  • la presència escassa de les dones en llocs de lideratge i direcció
  • la segregació laboral per motiu de gènere, entre d´altres motius

La bretxa salarial té un conjunt d’efectes al llarg de la vida de les dones, com són:

  • les dificultats en la consolidació de les seves carreres professionals
  • les menors prestacions futures de Seguretat Social
  • una major exposició al risc de pobresa

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies va presentar l’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”, el primer que elabora la Generalitat de Catalunya mitjançant l´Observatori del Treball i Model productiu.

La principal conclusió de l’estudi, elaborat amb les darreres dades disponibles, relatives a l’any 2014, és que, de mitjana les dones guanyen en termes anuals un 26% menys que els homes, la bretxa salarial més alta des de 2008, quan era del 24,4%.

L’informe mostra que el salari mitjà anual masculí es va situar en els 27.477 euros mentre que el femení es va situar en 20.324 euros, un 26% menys. Aquest percentatge augmenta fins a un 42,6% quan s’analitzen les franges salarials més baixes entre homes i dones, ja que les desigualtats no són uniformes en tots els nivells salarials.

A partir dels 35 anys, el guany per hora de les dones es manté estancat, fet que es podria atribuir a la influència en la seva carrera laboral de la conciliació de la vida laboral i personal.

La dificultat per conciliar vida personal, familiar i laboral, així com la distribució desigual de les responsabilitats familiars i domèstiques, influeix en la decisió sobre l’elecció de la trajectòria professional, i sovint es tradueix en un ús més gran de jornades a temps parcial i en interrupcions més freqüents de la carrera per part de les dones.

El concepte de conciliació ha d’evolucionar i estar més vinculat a la coresponsabilitat, el repartiment equitatiu dels treballs de mercat i domèstic, i de cura de persones

S’hauria de reflexionar i diferenciar si la decisió de les dones de prioritzar la vida familiar respecte la vida professional ha estat una decisió lliure o una decisió imposada per la pressió  social i la persistència dels rols tradicionals.

Des de 1985 fins a l’actualitat, la incorporació de dones al mercat de treball espanyol ha passat del 30% al 70%

De fet, aquesta tendència ha resistit fins i tot la darrera crisi: malgrat la nostra població activa general porta 6 anys decreixent (estem als nivells del 2007), la taxa d’activitat femenina en canvi ha continuat augmentant, fins arribar a un 53,4%, a prop dels seus màxims històrics. Aquesta positiva tendència, però, està afectada per la segregació horitzontal, i també per l’arribada de fills, que fa que la bretxa a l’any 2014 es situés en un 26%.

S’ha de posar de manifest el fet que la jornada parcial ha estat històricament molt més comuna entre les dones; amb una taxa de parcialitat que gairebé triplica la masculina (21,6% davant del 8% en el quart trimestre de 2016).

GDE Error: Error retrieving file - if necessary turn off error checking (404:Not Found)

Motius pels quals les dones decideixen ocupar-se a temps parcial:

  • No haver trobat una ocupació a temps complert el 62,5% de les dones de 25 a 49 anys treballen (temps parcial involuntari)
  • 22,7% de les dones ho fan per tenir obligacions familiars o cura d’infants o de persones adultes malaltes, incapacitades o grans

La bretxa salarial és més elevada en el treball a temps complert que a temps parcial. Les majors diferències retributives entre homes i dones s’observen en els pagaments per hores extraordinàries, en espècie i en els pagaments extraordinaris i per incentius o resultats.

Si no trenquem definitivament la bretxa salarial, no podrem parlar seriosament d’una societat en la que impera la igualtat d’oportunitats

http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Desigualtat-salarial-entre-homes-i-dones

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Les dificultats de les dones emprenedores, empresàries i autònomes

Next Story

Compromís amb el lideratge femení

Latest from ODS i RSC