Avui és el dia internacional de la Dona, un dia per celebrar i reconèixer les contribucions que les dones han fet al món.
A mesura que la societat evoluciona també ho fa el periodisme i aquells qui el componen. Va ser principis del segle XX amb Carmen Burgos al capdavant quan la dona es va obrir camí en el món de la comunicació i el periodisme, i d’això ja en fa més d’un segle.
Actualment ens allunyem d’un model on la dona periodista no té la representació que li correspon. En els darrers cinc anys la presencia del gènere femení en els mitjans de comunicació ha fet un canvi “significatiu”: en premsa ha passat d’un 34% a un 44%, a la ràdio d’un 32% a un 59% i a la televisió d’un 58% a un 64%.
El panorama general mostra un fervent canvi. Informes recents com el de l’Institut Reuters per a l’estudi de Periodisme de la Universitat d’Oxford a Gran Bretanya,
també assenyalen que més dones estan estudiant periodisme en comparació amb els homes en diversos països, com els Estats Units. No obstant això, encara hi ha dificultats quan es tracta de la representació de la dona en la indústria i sobretot en posicions directives.
L’estudi anual de la professió periodística de 2015, redactat per l’Associació de la Premsa a Madrid, posa en relleu dades alarmants en quant al número de dones periodistes directives. Per exemple en mitjans impresos la taxa només és d’un 10,9% mentre que la d’homes és d’un 89,9% i en mitjans audiovisuals les dones directives es situen en el 7,8% mentre que la resta són tot homes.
La dona segueix lluitant per temes com la igualtat salarial, la conciliació maternal i laboral i el dret de dur a terme feines considerades tradicionalment d’homes com ser enviades a zones en conflicte
Semblen temes del passat però d’una actualitat aclaparadora com diferents estudis i informes demostren. Només una tercera part de les històries són escrites per dones tal i com revela Julie Burton presidenta del Centre de Recerca de la Dones en els Mitjans, que considera que la desigualtat actualment defineix els mitjans.
Si bé el tema de l’equitat de gènere no es resoldrà d’un dia per l’altre, és important que tothom en sigui conscient i que es reconegui el paper de la dona en aquesta indústria. No volem caure en conceptes com la “feminització” dels mitjans ja que això implicaria una discriminació inversa implícita si no en un sector representat i ben nodrit per ambdós sexes, doncs és la millor formula per uns mitjans representatius d’una societat on més de la meitat que la conformen són dones.
Algun dia la idea de discutir sobre el nombre de dones en el món del periodisme serà completament innecessari, però per ara encara no hem arribat a aquest punt.
