Javier Creus, ponent a la jornada d’Autònoms PIMEC celebrada el passat dilluns, va enunciar, durant la seva exposició una idea que a molts va sobtar: “Cal considerar al ciutadà com a un agent productor”
Tal i com va explicar Creus, en altres països, com els Estats Units, es premiava en forma de crèdits als estudiants que preparessin articles a Wikipedia sobre el seu àmbit d’estudi.
Els autors dels articles de major qualitat eren premiats en forma de gratuïtat de crèdits acadèmics. A la pràctica, això suposa que cadascun de nosaltres pot ser considerat com un fabricant, un elaborador o un oferidor de béns o serveis de qualsevol cosa que realitzem.
L’agent productor es caracteritza per realitzar aquesta activitat de forma ocasional i no habitual
Aquesta figura és una de les grans novetats que porta la economia col·laborativa, en tant que mitjançant les tecnologies que aquesta utilitza (les plataformes digitals) es facilita que un no professional pugui realitzar una activitat productiva.
La distinció entre el ciutadà agent productor i el professional autònom vindrà donada per la freqüència de la elaboració de béns o serveis, l’ànim de lucre i el nivell del volum de negoci
Un dels principals avantatges de l’agent productor és que millora la oferta de productes, suposant una millora per al conjunt de consumidors.
Els particulars tenen noves vies per obtenir ingressos, alternatives al treball. També és una nova forma de començar una activitat econòmica que a llarg termini es pugui convertir en professional, però que a curt i mig termini ha de ser de forma ocasional i a baixa intensitat. A nivell fiscal, els països europeus que s’han atrevit a legislar en la matèria han establert quanties màximes exemptes o gravades a un tipus inferior.
A partir d’uns determinats ingressos es considerarà l’activitat com a professional, i per tant, subjecta a la càrrega fiscal pròpia. Aquesta és una via per incentivar que una activitat no habitual es pugui acabar convertint en professional.
Per aquest motiu, es pot considerar el ciutadà agent productor com una llavor d’un futur negoci amb menys risc per a l’emprenedor. Així, el potencial emprenedor pot provar una activitat amb un risc mínim i comprovar de primera mà la seva viabilitat econòmica, limitant les conseqüències negatives d’una aventura professional fallida.
Tot i obrir-se una nova via per a l’emprenedoria amb menys risc i, probablement, menys dedicació abans de la professionalització, caldria que a nivell de treball autònom, es fessin els canvis legislatius adients per adaptar-se a les transformacions i canvis.
I es que ja la qüestió no és resoldre les deficiències que les lleis sobre autònoms venen arrossegant, tals com la definició del concepte d’habitualitat (un dels requisits del treball autònom i l’alta al RETA) o el sistema de cotització, que no incentiva en excés l’activitat professional autònoma.
