Què és crowdfunding? El terme ve de ‘crowd’, multitud i ‘funding’ finançament, i bàsicament es tracta de la unió de persones per aconseguir una suma de diners i finançar una determinada idea.
Abans, a l’hora de treure un projecte empresarial endavant només optava a demanar una subvenció, un crèdit a un banc o ajudes de familiars i amics. L’arribada d’internet ha obert noves alternatives com el crowdfunding.
Els projectes per als quals s’utilitza el crowdfunding com font de finançament poden ser molt variats: des de projectes musicals o artístics fins campanyes polítiques, finançament de deutes, ajudes socials, creació d’escoles o naixement d’empreses, entre altres.
Aquest model no és nou, fa temps que triomfant en països com el Regne Unit, els EUA, França, Suècia, Holanda o Estònia entre d’altres.
A Espanya la primera acció de crowdfunding s’atribueix al grup musical Extremoduro, quan el 1989 va finançar el seu primer disc gràcies a donacions
Fins a la data ha a Espanya 48 plataformes actives, encara que no totes compten amb la llicència preceptiva de la CNMV. Hi ha diferents modalitats de crowdfunding , sempre recolzades en les aportacions de particulars, les plataformes s’ajunten diners per destinar-lo a inversions o a préstecs, com si es tractés d’un banc tradicional. Tant el equity crowdfunding com el crowdlending, des de maig de 2015, requereixen d’un permís de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
A Espanya hi ha actualment 19 plataformes de finançament participativa (PFP), segons consta en els registres de la CNMV
Per modalitats, el crowdleding i equity crowdfunding suposen gairebé el 70% de la recaptació total a nivell mundial. A Espanya, aquestes modalitats suposen el 68% del total recaptat a través de les diferents modalitats de crowdfunding. Si es considera al crowdfunding immobiliari com Equity crowdfunding la xifra arribaria al 85% del recaptat a casa nostra.
Una de les modalitats que més està creixent a casa nostra és el crowdfunding immobiliari que en aquest últim any han aparegut nombrosos operadors com Debargi, Urbanitae o Alfabricks. Un dels més consolidats és HOUSERS. Va ser el pioner al nostre país, el primer a ser autoritzat per la CNMV i en poc més de dos anys les xifres són sorprenents: la plataforma compta amb més de 69.700 usuaris registrats i reuneix més de 33 milions d’inversió acumulada.
Encara que la seva xifra més atractiva és la de beneficis repartits entre els seus petits inversors, que han aconseguit més de 2.500.000 €, dada a destacar per la curta vida d’aquesta companyia amb un gran potencial de creixement.
L’habitatge torna a estar de moda i el mercat immobiliari torna a recuperar l’atractiu que havia perdut en anys anteriors i ofereix actualment taxes de rendibilitat que superen amb escreix les dels altres actius. Per això, Housers va néixer en el moment clau i amb l’objectiu de democratitzar el sector que només era possible per a aquells que tenien o aconseguien reunir grans quantitats de capital.
D’aquesta manera els beneficis que percebria una empresa de béns immobles són passats a l’inversor.
Segons un estudi elaborat per la Universitat de Cambridge el 2015 aquest tipus de finançament alternatiu va generar 50 milions d’euros. L’any passat ja va superar els 100 milions d’euros i va arribar als 113 milions segons un estudi realitzat per Univers Crowdfunding .
Aquestes xifres no només suposen un important creixement, també indica que aquest tipus de finançament ha arribat a Espanya per quedar-se i que ho farà amb força.
Tono Brusola , CEO d’Housers
