El Tribunal Suprem estableix que l’arrelament laboral per poder obtenir la residència temporal a Espanya es pot acreditar per qualsevol mitjà de prova vàlid

La Sala desestima el recurs de l’Advocacia de l’Estat contra la sentència del TSJ d’Andalusia, que va concedir a una dona de nacionalitat marroquina l’autorització de residència que va sol·licitar per arrelament laboral acreditat per la certificació de vida laboral, autorització que li havien denegat la Subdelegació del Govern a Almeria i un Jutjat del Contenciós d’aquesta ciutat.

La Secció Cinquena del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual estableix que, per poder obtenir una autorització de residència temporal a Espanya per circumstàncies excepcionals d’arrelament laboral, els estrangers poden acreditar la relació laboral i la seva durada per qualsevol mitjà de prova vàlid, inclòs el certificat de vida laboral que acrediti una relació laboral derivada d’una anterior autorització de residència que hagués perdut vigència.

La Sala fixa d’aquesta manera que no és imprescindible aquesta acreditació de la relació laboral exclusivament a través dels mitjans establerts en el paràgraf segon de l’article 124.1 del Reial Decret 557/11 del Reglament de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, que esmenta “una resolució judicial que la reconegui o la resolució administrativa confirmatòria de l’acta d’infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que l’acrediti”.

 La sentència del Suprem recorda que l’article 124.1 del Reglament d’Estrangeria assenyala: “Es podrà concedir una autorització de residència per raons d’arrelament laboral, social o familiar quan es compleixin els següents requisits:

  1. Per arrelament laboral, podran obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de dos anys, sempre que no tinguin antecedents penals a Espanya i al seu país d’origen o al país o països en què hagin residit durant els últims cinc anys, i que demostrin l’existència de relacions laborals d’una durada no inferior a sis mesos.

 A l’efecte d’acreditar la relació laboral i la seva durada, l’interessat haurà de presentar una resolució judicial que la reconegui o la resolució administrativa confirmatòria de l’acta d’infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que l’acrediti“.

L’alt tribunal subratlla que això no suposa que quedin exclosos “qualssevol altres mitjans de prova” per acreditar l’arrelament laboral, concepte que, tal com es defineix en el mateix Reglament, es veuria injustificadament restringit.

En el supòsit concret, la sol·licitud d’autorització de residència per arrelament laboral a l’empara de l’art. 124.1 del Reglament es va presentar amb data 15 de febrer de 2016, aportant, per acreditar la relació laboral de més de sis mesos, un certificat de vida laboral de què es desprenia que la sol·licitant d’arrelament havia treballat durant 8 mesos i 11 dies, dels quals, 70 dies corresponien a l’any 2008, i la resta, a l’any 2015. Per tant, el gruix de la relació laboral que sustentava l’arrelament laboral al·legat s’hauria exercit a l’empara de l’autorització provisional de residència i treball que la interessada havia obtingut el 24 de setembre de l’any 2014.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Oriol Torruella: “Els ciberatacs a les pimes creixen dia a dia; són objectius lucratius i, arran de la pandèmia, les empreses s’han digitalitzat sense tenir en compte la ciberseguretat”

Next Story

José Manuel Lluent: “L’IVA cultural del 21% redueix la competitivitat de les nostres empreses del sector artístic en comparació amb la resta dels països europeus”

Latest from Panorama