Les commemoracions són sempre una bona excusa per reflexionar i fer balanç, i aquest mes de maig tenim dues commemoracions europees: el 9 de maig és el Dia d’Europa i el 12 celebrem el Dia Europeu de la PIME. Aquest 2019, a més, arribem al final de l’actual Comissió Europea; moment propici, per tant, per valorar què s’ha fet i què ha quedat pendent.
Quan el president Juncker va assumir el càrrec, el 2014, va marcar 10 prioritats. La unió energètica i l’acció pel clima figuraven des del començament entre aquestes prioritats, i cinc anys després el balanç que fem del que s’ha aconseguit en aquests àmbits és francament positiu, tant pel que fa a l’acció global com pel que hem aconseguit a casa, a la mateixa UE. A l’exterior, la Unió Europea ha tingut un paper clau i de lideratge per arribar a l’Acord de París i ha treballat intensament per assolir els compromisos necessaris perquè el que es va acordar es faci realitat. A l’interior, hem llançat un seguit de mesures legislatives que ens permeten comptar amb el marc regulador més avançat del món pel que fa a l’eficiència i la seguretat energètica i que situa la UE en una posició de lideratge per accelerar i facilitar la transició cap a les energies netes.
Una de les propostes legislatives que ja està en vigor és la Directiva sobre l’eficiència energètica dels edificis. És una legislació que han hagut de transposar tots els estats membres i que implica que, a partir del 2021, totes les noves construccions que es facin a la UE hauran de ser edificis amb un consum energètic gairebé nul. Els edificis són responsables d’aproximadament un 40% del consum energètic i d’un 36% de les emissions de CO2 de la UE. Actualment, un 35% dels edificis que hi ha a la Unió tenen més de 50 anys i tres quartes parts són energèticament ineficients. Tot i això, només es renova entre un 0,4 i un 1,2% de l’estoc immobiliari cada any. Per això, la directiva també aposta per impulsar la renovació, igualment amb criteris d’eficiència energètica. Millorar l’eficiència energètica en la construcció –tant en obra nova com en rehabilitació–, a més d’estalviar energia pot generar altres beneficis econòmics, socials i ambientals. Els edificis eficients ofereixen nivells més alts de confort als que hi viuen i milloren la salut gràcies a la reducció dels problemes que genera una mala ambientació interior. La millora de l’eficiència energètica i l’estalvi en els consums pot ajudar moltes llars europees a erradicar la pobresa energètica. Justament, el Premi d’Arquitectura Contemporània de la UE-Premi Mies Van der Rohe de 2019, que es va lliurar fa pocs dies a Barcelona i que és el guardó d’arquitectura contemporània més important d’Europa, l’ha guanyat un projecte de renovació de 3 edificis d’habitatges a Bordeus que s’ha fet amb criteris d’eficiència energètica i que ha aconseguit millorar el confort tèrmic, reduir el consum i guanyar lluminositat als 350 habitatges que formen part d’aquests blocs.
A més, la inversió en eficiència energètica estimula l’economia, de manera especial en el sector de la construcció, que genera aproximadament un 9% del PIB europeu i és responsable directe de 18 milions de llocs de treball. Les petites i mitjanes empreses es poden beneficiar particularment d’aquests estímuls, ja que la seva contribució al valor afegit del sector de la construcció a la UE supera el 70%.
Amb motiu de Construmat’19, el 16 de maig la Comissió Europea ha organitzat un taller sobre l’eficiència energètica en la construcció on s’abordaran temes com les innovacions digitals en el sector de la construcció; la directiva europea sobre l’eficiència energètica dels edificis, i la digitalització i les competències digitals necessàries per als professionals de la construcció. Convido a tots aquells que estigueu interessats en el tema a participar-hi. Serà també un bon moment per fer balanç sobre els avenços aconseguits en el camí que ens hem marcat cap a una Europa més sostenible i més eficient energèticament.
Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
