La formació i la seva influència en l’ocupació

Moltes empreses, independentment de la seva mida i del seu sector, es troben amb dificultats a l’hora de trobar persones treballadores qualificades per desenvolupar funcions concretes o per exercir càrrecs específics. Per aquesta i altres qüestions, cal millorar alguns aspectes de la situació actual de la Formació Professional i de la formació contínua de les persones treballadores.

L’any 2015 es van aprovar tres lleis en relació amb la formació i l’ocupació. Des de llavors, el sector viu una situació d’incertesa perquè totes tres lleis encara s’estan desenvolupant. Parlem de la llei de la formació per a l’ocupació estatal, la llei d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, i la llei de la Formació i Qualificació Professional de Catalunya. El desplegament d’aquestes normatives ha estat una reclamació dels centres formatius però també de les empreses, ja que necessiten persones qualificades, participen en la formació professional d’alumnes en pràctiques, i destinen temps i recursos a la formació dels seus treballadors.

La presidenta de PIMEC Formació i Ocupació, Imma Estivill, va treballar més de trenta anys en un centre de formació a Reus, impartint classes i exercint com a directora. Entre altres coneixements, ha cursat estudis en magisteri, geografia i història, psicologia i recursos humans. En la seva tasca d’orientació a les pimes ha detectat que una de les preocupacions més habituals dels empresaris i empresàries a l’hora de formar els seus treballadors és la quantitat de temps i de diners que cal destinar: “Molts desconeixen els ajuts i les subvencions que tenen a l’abast”.

Com a presidenta d’aquesta sectorial de la patronal explica que PIMEC treballa per identificar problemes i proposar solucions dins la seva tasca de representació i defensa dels interessos del sector: “Un dels nostres objectius és que tots els empresaris i empresàries tinguin el coneixement i la informació sobre tots els temes relatius a la formació. També busquem fórmules que facin que els centres puguin obtenir respostes més àgils a consultes tècniques i incidim en el desenvolupament normatiu perquè siguin el que realment necessita el sector, intentant afavorir tant els centres públics com els privats”. Per exemple, sobre la llei del SOC, considera que “era imprescindible comptar amb els territoris per definir les estratègies pròpies de cada un d’ells”, però alerta que alhora “s’ha de tenir cura perquè no es converteixin en mini-SOCs”. D’altra banda, creu que respecte al desplegament d’aquesta llei i la d’integració de l’FP “estaria bé que es contemplés la supressió de duplicitats d’òrgans i s’establís una coordinació per evitar aquestes duplicitats”.

“És imprescindible concloure aviat el desenvolupament de les lleis, ja que sense entorn legal es fa difícil començar a créixer”

Imma Estivill considera urgent que l’Administració Pública faci efectiu el desplegament de les tres lleis esmentades anteriorment per tal que aquestes estableixin mecanismes per treballar bé l’orientació i la prospecció del mercat amb l’objectiu de lluitar contra el frau acadèmic, identificar professions futures, i crear professionals més i millor qualificats. D’altra banda, també considera important una reducció de la burocràcia i dels nivells d’exigència de l’Administració cap a les empreses i els centres formatius.

Millorar la inserció laboral a través de la formació

David Antón és responsable del centre formatiu Mataró In Informàtica Empresarial, una empresa familiar que el 1992 va muntar l’escola a Mataró, on impartien cursos d’informàtica a la comarca del Maresme. Al llarg dels seus anys de vida, aquest centre ha format més de 50.000 alumnes en les seves instal·lacions, que actualment consten de 1.200 m2. Considera que en els darrers anys “s’han fet passos en FP per prestigiar aquest model educatiu” però alerta que, segons les dades de formació de la Generalitat, “encara hi ha poca gent amb estudis d’FP comparat amb països com Alemanya, i ens trobem encara per sota de la mitjana europea”.

“La Formació Professional és un pilar bàsic en què el teixit productiu ha de tenir un paper clau”

Com a professional del sector, destaca que l’FP és una eina fonamental per lluitar contra el fracàs escolar: “Molts joves que decideixen abandonar els estudis podrien fer el salt al mercat de treball a través de cicles formatius o de certificats de professionalitat”. “Nosaltres fem formació per a l’ocupació. Això vol dir que prioritzem parlar amb els alumnes per veure el seu perfil i adequar-lo a l’empresa”, afegeix després de dir que la figura de l’aprenent, que s’havia perdut, ara s’està recuperant, ja que les empreses volen treballadors qualificats i una opció és la incorporació d’un aprenent per formar-lo amb l’objectiu que sigui un professional d’un lloc de feina concret.

En relació amb l’evolució del sector de la formació, que es reinventa de manera constant per sobreviure, David Antón assegura que “l’oferta s’ha d’ajustar a l’ocupació i a les demandes del mercat laboral en un entorn cada vegada més digital per connectar amb el món empresarial i oferir programes de formació adequats i de qualitat”.

 Empreses simulades: innovació, internacionalització i treball en xarxa

És possible aprendre treballant? Molts alumnes afirmen que no aprenen molts conceptes fins que no es troben en una situació real de treball, on adquireixen nous continguts i es doten d’elements de competències tècniques i socials. Les empreses simulades consten de diferents departaments on els estudiants fan un procés d’itinerància pràctic com si estiguessin treballant en una empresa.

Miquel Muç és el director gerent de la Fundació Inform, entitat que fa recerca i aplica eines pedagògiques per adaptar la formació de les persones a les necessitats del mercat de treball. La seva missió és crear, consolidar i transferir productes formatius que faciliten la inserció laboral i la millora contínua a través de la simulació d’empreses i amb valors com la innovació o el treball en xarxa, entre altres. Des del 1987 gestionen el Programa de Simulació d’Empreses amb Finalitats Educatives (SEFED), amb 318 empreses simulades, 275 de les quals són en formació inicial, i un total de 6.241 persones formades a Espanya, 421 de les quals a Catalunya.

“Aquesta metodologia va néixer dins la formació per a l’ocupació i, com que funcionava bé, la vam traspassar a la formació reglada en cicles de grau mitjà i superior i també a la formació contínua”, explica el director de la Fundació Inform. A més, celebra que cada vegada tenim més present que l’orientació és una eina per potenciar el talent personal en funció de les actituds dels estudiants, davant la falsa creença que l’FP ha de ser el destí dels qui no serveixen per estudiar.

Miquel Muç comenta els pilars de la fundació que dirigeix. El primer, la internacionalització, amb  l’intercanvi d’alumnes i de productes simulats entre diferents països i també mitjançant connexions i transmissions de coneixements. El segon, la innovació, aplicant la formació amb simulació dins la formació a distància, per posar un exemple. I el tercer, el treball en empreses simulades a nivell internacional que actuen conjuntament.

Entre altres qüestions, Miquel Muç destaca aquestes observacions i parla d’algunes de les reclamacions més importants per al sector:

  • Els programes formatius són certificats de professionalitat que han quedat obsolets, manca coordinació entre els departaments d’Educació i Treball i unificar criteris.
  • El teixit empresarial s’ha anat implicant en l’FP i cada vegada ho fa més. Seguim tenint un problema d’orientació, sobretot als instituts.
  • El problema de la formació per a l’ocupació és l’absència d’un model clar i transparent. El sistema comporta massa burocràcia i hauria de tenir una visió més estratègica i de futur. La llei, que encara s’està desplegant, va en el camí de solucionar això.
  • La col·laboració publicoprivada és un eix vertebral de l’FP i ha d’estar basada en la confiança i en la definició dels rols de cadascú per aconseguir una ocupació de qualitat.

 

 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

L’antiguitat dels treballadors fixos discontinus: el canvi de criteri de la STS

Next Story

El registre salarial com a eina contra la bretxa de sous

Latest from Competitivitat