Entrevista a Carlos Berruezo – Degà del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona:
Quina rellevància tenen els graduats socials a Catalunya?
El passat i el present de la professió de graduat social a l’Estat estan molt lligats a Catalunya.
La primera Escola Social, on es varen formar els primers graduats socials, es fundà a Barcelona l’any 1929, com un ens dependent del Ministeri del Treball, amb l’objectiu de formar professionals capaços d’explicar als treballadors les “noves” normes que regulaven el Dret del Treball com a especialitat. Cal emmarcar-ho en el període en què es funda l’OIT i se signen els primers Convenis Internacionals referents al treball.
Per tant, aquesta especialitat jurídica neix i es desenvolupa a Catalunya, a cavall del desenvolupament industrial i del creixement de la classe treballadora en aquest territori. D’aquí s’estén a la resta de l’Estat.
Avui, el Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, que també comprèn les províncies de Lleida i Girona, continua sent el més nombrós de l’Estat. A Catalunya, l’exercici de la professió de graduat social està absolutament consolidada i és una pràctica integrada en l’àmbit del Dret del Treball, de la Seguretat Social i en les relacions laborals.
Quina és la importància dels autònoms dins del col·lectiu?
La vinculació del col·lectiu dels graduats socials amb la figura de l’autònom es fa des d’un doble vessant.
Primerament com a professionals. Bona part dels graduats socials realitzen les seves funcions des de l’exercici lliure, individualment o sota la vinculació d’una firma o gabinet assessor. Per tant, són nombrosos els que formen part del col·lectiu dels autònoms.
D’altra banda, els graduats socials són essencials en la funció assessora dels autònoms, en tots els seus àmbits: el laboral, el de la seguretat social, el fiscal i tributari, i també com a suport en la realització de gestions. Un graduat social cobreix un espectre molt ampli d’assessoria, potser el més ampli de què pot disposar un autònom per al desenvolupament d’una activitat, i els acompanyem en el seu progrés.
Entenem que aquest profund coneixement de la figura de l’autònom, resultat d’aquesta doble condició, fa que el Col·legi, de la mà del seu degà, en aquest cas jo mateix, tinguem assignada la vicepresidència d’Autònoms Pimec, l’associació més representativa del col·lectiu a Catalunya.
En el present, quins són els principals problemes que tenen els graduals socials?
Podem dir que els graduats socials són una professió molt jove i, per tant, en expansió. Hi ha molts àmbits d’activitat en què els graduats socials tenen coneixements i han desenvolupat competències que els permeten oferir serveis molt amplis. Per exemple, la gestió administrativa o de relacions amb l’administració.
Per això, algunes friccions deriven de preteses reserves d’activitat d’altres tipologies professionals. Un exemple, l’advocacia: en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social, la darrera reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei d’Enjudiciament Civil, de 2015, reconeixen el graduat social com una de les tres professions jurídiques amb capacitat per actuar en tribunals. Aquesta darrera llei, en la seva reforma ordena regularitzar l’accés dels graduats socials a la prestació del benefici de la justícia gratuïta, una garantia constitucional per a la ciutadania. En aquest sentit, la negociació amb els advocats per regular-ho i implementar aquesta pràctica professional està, des de fa gairebé 4 anys, encallada. Hem demostrat repetidament la nostra capacitat assessora i la nostra experiència davant la jurisdicció social. La nostra no participació com a experts en aquest àmbit no deixa de perjudicar els beneficiaris de la justícia gratuïta, especialment treballadors i treballadores i, per descomptat, també professionals autònoms amb recursos insuficients.
Un altre exemple és el de les gestions davant la Direcció General de Trànsit (DGT), una activitat que molts companys i companyes realitzen per als seus clients, i que altres professionals, els gestors administratius, miren de monopolitzar, no a partir d’una major competència professional, sinó de l’ús exclusiu d’una plataforma tecnològica que la DGT es nega a obrir o a acceptar per a altres professionals, fet que genera una situació de monopoli tècnic que, a més de ser absurda, va contra els interessos dels consumidors i de la lliure competència.
En el context actual i futur, quines són les potencialitats professionals dels graduats socials?
Un dels grans avantatges d’una professió tan jove és la seva versatilitat i la capacitat d’adaptar-se a les necessitats d’una societat canviant, en contínua evolució.
En els àmbits més tradicionals de la nostra activitat, com és l’actuació davant la jurisdicció social, hem passat de participar en menys del 10% dels judicis celebrats a principis dels anys 90 a defensar, avui, els interessos de treballadors i treballadores, de Pimes i autònoms, en més d’un 25% dels litigis. A més, la nostra formació multidisciplinària en relacions laborals ens converteix en experts en recursos humans, un vessant que en bona part d’empreses catalanes, de moltes mides, està cobert per graduats socials.
Davant la imparable tendència que les relacions entre les persones i els entorns laborals esdevinguin cada cop més complexes i, a voltes, indefinides; amb la ràpida irrupció de figures que no compleixen amb els patrons laborals clàssics; amb la penetració extrema de les noves tecnologies digitals, que contribueixen a desfigurar la relació laboral tradicional, els graduats socials tenim una important tasca en la defensa dels drets de treballadors i professionals autònoms. Hem d’utilitzar la nostra àmplia experiència, el nostre sentit pràctic i el nostre coneixement per aportar llum al futur de les relacions laborals.
Quina problemàtica específica presenta la figura de l’autònom dins del col·lectiu?
La problemàtica del graduat social autònom és la mateixa que la de la resta de professionals autònoms. Entenem que encara no s’ha acabat amb la forta discriminació històrica respecte al treballador per compte d’altri.
Les dificultats per accedir al finançament de l’activitat empresarial, respecte a les societats mercantils, són un llast per a la capacitat de creixement: les despeses fixes, enfront d’uns ingressos variables, i això és especialment punyent en la cotització; el fet de no veure l’autònom com un veritable emprenedor; la indefensió davant la morositat pública i privada, etc.
En bona mesura, els que practiquem l’exercici lliure de la professió som uns autònoms més.
En aquest marc, com actua el Col·legi?
El Col·legi és especialment curós amb els professionals col·legiats que inicien la seva activitat. El primer any tenen accés ple i gratuït a tots els serveis del Col·legi i en el segon any la reducció de les quotes és del 50%.
Un dels àmbits en què més suport oferim als professionals autònoms és el de la formació. En aquest camp, bona part de la nostra oferta se centra en el desenvolupament de les habilitats professionals i d’emprenedoria, de manera que facilitem recursos perquè explotin tot el seu potencial i consolidin la seva trajectòria. Són força els casos de professionals que han passat de ser autònoms a constituir una societat de serveis i a generar riquesa i ocupació.
Òbviament, també oferim un important suport en el desenvolupament d’una formació contínua i més en àmbits tan mutables i complexos com les relacions laborals i l’ordenament jurídic que l’acompanya, tremendament evolutiu en la seva naturalesa i aplicació.
