La incorporació de la dona de forma massiva al món del treball remunerat és possiblement el fenomen més important de la història sociolaboral de la segona meitat del segle XX. Aquesta situació ha posat de manifest, al seu torn, el canvi de rol de la dona dins la societat i la necessitat d’establir polítiques encaminades a promoure el millor repartiment de les responsabilitats de la cura dels fills i filles o familiars.
Malgrat el pas del temps i els progressos que la dona ha fet tant en el terreny personal com en el laboral, homes i dones no han tingut accés real a les mateixes oportunitats, tot i la normativa jurídica que així ho estableix com, per exemple, la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva entre homes i dones.
En l’àmbit jurídic, que és el que millor conec, ja que soc advocada de professió, la incorporació de les dones a l’exercici de la professió no ha estat una tasca fàcil. La primera dona que va col·legiar-se al llavors conegut com a Col·legi d’Advocats de Barcelona –actualment Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB)– va ser María Soteras, i ho va fer l’any 1936. A partir del 1956 la dona lletrada va començar a créixer dins el col·lectiu de col·legiats i col·legiades. El 1994, és a dir, fa 25 anys, del total de 6.952 advocats i advocades a l’ICAB, el 32% eren dones i el 68% eren homes. Actualment, i amb prop de 25.000 persones col·legiades, les dones ja representen un 52% enfront del 48% d’homes.
Tot i així, si focalitzem la mirada als llocs de direcció en despatxos professionals i càrrecs de responsabilitat de la carrera judicial, les dades ens mostren que el paper de l’home continua sent predominant, tant en el sector públic com en el privat.
El percentatge de dones sòcies d’un despatx o que ocupin llocs d’alta direcció és anecdòtic. Dins l’àmbit de la judicatura, les dades segueixen la mateixa línia. El 2018 les dones eren el 53% de la judicatura, però només un 27% de la cúpula dels òrgans de superiors. Una prova visible d’aquesta situació és la tradicional foto de família de l’acte d’obertura de l’any judicial o la foto dels membres del Tribunal Constitucional.
Aquestes dades ens demostren que l’apoderament de la dona és un objectiu a assolir. Requereix afrontar estratègies per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes en tots els àmbits de la vida. Hem de creure en la igualtat i treballar coordinadament per aconseguir-la. Per això, com a advocada experta en dret laboral i diputada de la Junta de Govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona he encapçalat el projecte del Pla d’Igualtat Integral 2018-2021 com un pas necessari per aconseguir una advocacia més igualitària, amb propostes que, adaptades a les particularitats de la nostra professió, sensibilitzin el nostre col·lectiu per al desenvolupament de la tasca professional en igualtat. Dins d’aquest pla s’ha elaborat una Guia del Pla d’Igualtat per a despatxos professionals, s’han desenvolupat accions específiques per promoure el llenguatge inclusiu o l’obertura de canals de denúncies de situacions discriminatòries. Així mateix, amb la vocació d’incidir en la societat s’han impulsat accions per reivindicar l’eliminació de la violència de gènere i la introducció de la perspectiva de gènere en propostes legislatives i en els plans docents de l’ICAB.
Tenim el repte de reivindicar el talent femení, promoure el paper de la dona professional i de negocis en la societat actual, ja que les empreses on hi ha almenys un 30% de les dones en llocs directius són més rendibles que aquelles on no hi ha presència femenina, segons un estudi de l’Institut Peterson per a l’Economia Internacional i el Centre d’Estudis EY. Hem de fomentar polítiques d’igualtat d’oportunitats i de paritat per trencar de forma definitiva el sostre de vidre i acabar amb la bretxa salarial, ja que a nivell mundial aquesta se situa entorn del 16%, segons un estudi de l’Organització Internacional del Treball.
Per tot això, hem d’unir esforços des del sector empresarial, social i institucional per poder canviar el model de governança i aconseguir un món 100% igualitari.
Emma Gumbert
Advocada laboralista i sòcia del Bufet Antràs, diputada de la Junta de Govern de l’ICAB i membre del comitè executiu de PIMEC.
