La felicitat: una finalitat o una actitud davant la vida?

El dia 20 de març va ser el Dia Internacional de la Felicitat, instituït el 28 de juny de 2012 per l’Assemblea General de les Nacions Unides i celebrat per primer cop l’any 2013.

L’origen d’aquesta celebració radica en la iniciativa del Regne de Bhutan que considerava la felicitat com el més important del PIB del país. L’ONU va proclamar la celebració del Dia Internacional de la Felicitat el dia 20 de març, per tal de reconèixer la rellevància de la felicitat i el benestar com aspiracions universals de tots els éssers humans i la importància de la seva inclusió a les polítiques dels governs.

Segons Ban Ki-Moon, Secretari General de l’ONU i un dels impulsors d’aquesta iniciativa, la Felicitat Global es basa en la paritat dels tres pilars del desenvolupament sostenible:

  • el pilar social
  • l’econòmic
  • el mediambiental
Meik Wiking, el suposat home més feliç del món i alhora director executiu de l’Institut per la Recerca de la Felicitat de Copenhague

Fa alguns mesos, la Vanguardia publicava un article sobre “L’home més feliç del món”, en el qual podíem descobrir a Meik Wiking, el suposat home més feliç del món i alhora director executiu de l’Institut per la Recerca de la Felicitat de Copenhague. L’article narrava com Wiking havia tingut interès pel concepte de felicitat en veure la resolució aprovada per l’ONU al 2012 que demanava als països europeus la incorporació de paràmetres de qualitat de vida i de felicitat per mesurar el progrés.

La conclusió que es pot extreure de l’article és que les societats igualitàries són més felices, llavors, per quin motiu no ho traduïm en polítiques concretes? Per exemple, si a les persones no les fa felices invertir molt de temps en desplaçaments fins a la feina i són més felices si van caminant o en bicicleta, per què no prioritzem el disseny de les ciutats i la flexibilitat laboral?

En el seu últim llibre, “Hygge, la felicitat de les petites coses”, Wiking explica que la paraula hygge significa benestar i que els danesos la poden conjugar de formes diferents: com a verb i com a adjectiu. Es tracta, segons Wiking, de l’art de crear intimitat, del confort de l’ànima, del plaer de la presència de coses reconfortants. “El hygge consisteix a treure el millor del que volem en abundància: el dia a dia”, resumeix Wiking.

“quijoteTLN5: Si qualsevol filòsof o místic perdés temps llegint l’argumentari de l’atribuït home més feliç del món [Wiking] es portaria les mans al cap. La felicitat no resideix en les coses o ambients ‘hygge’, sinó en una cosa que no es pot ensenyar, comprar, vendre o manipular, que és el desenvolupament de la part espiritual de la persona. A cap línia d’aquesta entrevista [a Wiking] es fa al·lusió a això, ni a l’afectivitat, ni a la diversió… Sembla que per a aquest erudit de la felicitat [Wiking], tot consisteix a mesurar-la basant-se en dades objectives. O sigui, si mesuro la meva felicitat, seré feliç?”

Es poden aplicar mesures objectives a sensacions subjectives?

L’estudi de la felicitat es torna contradictori des del moment en què tractem d’aplicar mesures objectives a sensacions subjectives. Però no donem la batalla per perduda: recorrent a diferents punts de vista sobre la felicitat podrem posar una mica de llum a aquest concepte tan trillat i, a la vegada, desconegut.

Som més feliços pel context en què vivim o som més feliços per la manera de processar-ho?

Paul Watzlawick, psicòleg austríac, al seu llibre L’art d’amargar-se la vida, dóna consells a aquelles persones que sempre van voler sentir-se miserables però que mai ho van poder aconseguir totalment. L’autor dóna recomanacions sobre com convertir la pròpia vida i la de la resta en un infern. Watzlawick ens planteja diferents mètodes per amargar-nos la vida perquè, a partir d’aquí, la nostra tasca sigui analitzar la nostra vida i determinar si és el nostre costum evitar amargar-nos la vida o, al contrari, gaudim amargant-nos-la.

Felicitat, un resultat de la plenitud existencial

Viktor Frankl, neuròleg i psiquiatra també austríac, afirmava que vivim a un món sense sentit on l’ésser humà ha deixat de proposar-se metes i ha caigut en un buit existencial. Per això, intentem emplenar els moments de coses banals i no fem altra cosa que caure en l’avorriment, el que ens fa ser infeliços o, com a mínim, no-feliços. Frankl argumentava que el camí per vèncer un sentiment de falta de propòsit no és centrar-se en el problema, sinó buscar una distracció més noble.

Llavors, potser la millor forma de trobar la felicitat –tant a la feina com a la vida- sigui deixar de tractar de ser feliços i començar a focalitzar-nos en allò que dóna sentit a la nostra vida en l’àmbit personal, familiar i laboral. Donar-li un sentit a la nostra existència, un desig per complir, un repte a aconseguir i intentar aconseguir-ho, ens aportarà la plenitud existencial, i com a conseqüència, la felicitat. I com més noble sigui la nostra meta, més gran serà aquest sentiment de felicitat.

Treball i Humor, un bon equip! 

Tothom té el seu propi concepte de felicitat

Però si hi ha alguna cosa en què tots podem estar d’acord és que la felicitat és una cosa molt personal. Per alguns, pot ser tenir un Ferrari; per uns altres, una salut de ferro, ser eternament jove, tenir fills, trobar l’amor o prendre un vermut un diumenge a la Barceloneta.

 

Ser feliç no sempre és fàcil i com més coses condicionin la nostra felicitat, més motius tindrem que ens impediran gaudir-la

Pilar Gabriel, planner en Maria barcelona

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Evolució de la negociació col.lectiva abril de 2017

Next Story

Què són i com evitar els ciberatacs?

Latest from ODS i RSC