Per a molta gent, el món rural és encara una postal: camps de conreu, masies, silenci…, però rere aquesta imatge romàntica s’hi amaguen realitats complexes, reptes estructurals i, sobretot, oportunitats oblidades. La digitalització —lluny de ser un luxe urbà— és una necessitat urgent si volem garantir la vida, l’activitat econòmica i l’emprenedoria femenina a l’interior del país. Això és el que, des de la Fundació Pimec, anomenem Nova Ruralitat.
Una nova ruralitat que trenca tòpics: la ruralitat no és només agricultura i ramaderia. És també hostaleria, organització d’esdeveniments, tecnologies verdes, serveis culturals, i sí, startups tecnològiques. El món rural pot ser un espai per viure-hi i també per innovar-hi, si l’administració, les entitats i el teixit empresarial hi aboquem els recursos i la mirada adequada.
Aquesta mirada comença per un diagnòstic clar: la manca de connectivitat i l’excés de burocràcia són dues barreres que dificulten, o directament impedeixen, que una dona amb una idea pugui engegar el seu projecte en un entorn rural. Així ho expressen amb contundència les integrants de l’Aliança d’Entitats de Dones Rurals, impulsada per la Fundació Pimec i Pallars Actiu. Una Aliança formada per empresàries que tenen una empenta admirable i idees transformadores.
Per tot això, des de la Fundació, treballem en programes de formació i mentoratge per a dones emprenedores, perquè cap projecte es quedi al calaix per manca de cobertura, de coneixement digital o de referents.
El territori té valor. I les persones que hi viuen, encara més, però perquè aquest valor es transformi en futur, cal dotar-lo d’eines. Un territori sense fibra òptica o sense 4G no és només un territori desconnectat, és un territori condemnat a l’oblit. I no ens ho podem permetre. Ni socialment, ni econòmicament.
Aquesta nova ruralitat no es construeix només amb discursos: es construeix amb polítiques valentes, amb inversió tecnològica, amb suport a l’emprenedoria i amb visibilització del lideratge femení. Quan una dona rural crea una empresa, no només activa l’economia local: activa la vida, el retorn del talent, el reequilibri territorial i la sostenibilitat.
Cal deixar enrere la visió urbana de la modernitat. El futur també es pot escriure des d’un poble, des d’un entorn natural, des d’un projecte petit però arrelat. La digitalització no és el final del camí, és el seu principi. I si volem que la ruralitat formi part de la solució als grans reptes globals, com el despoblament o el canvi climàtic, hem de començar per aquí: per un clic.
Josep González, president de la Fundació de Pimec.
