Totes les actuacions que s’estan fent dins del context de la reforma horària, són de gran importància per poder obtenir una racionalització horària que faci possible la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i al mateix temps una optimització del temps de treball.

Des de PIMEC s’aposta per una major racionalització horària entesa des de la perspectiva de la humanització en referència als horaris i al temps social.

La racionalització dels horaris revertirà en el benefici de les empreses catalanes i els seus treballadors

La racionalització dels horaris comportarà una nova inversió per als mateixos, en tant què, per una banda, l’aposta dels empresaris per la conciliació i equilibri entre la vida personal i laboral es traduirà fonamental en una millora de la competitivitat, en la qualitat dels processos, del clima laboral i en el grau de compliment dels objectius de les empreses, que al mateix temps pot tenir un efecte en la reducció de l’absentisme.

Des del punt de vista de la plantilla, la conciliació millora el seu benestar personal, familiar, professional i social, la qual cosa repercuteix en un increment de la motivació i compromís amb l’empresa, un major rendiment productiu, millor gestió del temps, promoció del treball en equip i de la creativitat, així com una major implicació en els objectius de l’empresa, reduint els índex d´estrès i una millora de la qualitat de vida de les persones. Tot això reverteix indubtablement en un augment de la fidelitat i permanència en les empreses.

S’ha de trobar un equilibri entre les necessitats de les empreses i dels treballadors

La reforma horària no pot ser uniforme. S’han de fer compatibles les necessitats del teixit empresarial amb les de les persones treballadores, ajustant en cada cas les mesures a adoptar. S’han de prendre en consideració les necessitats de cada sector i empresa, en funció de les idiosincràsies de cada activitat, dimensió, situació conjuntural, o relacions amb l´exterior, ha de tenir un tractament diferenciat i adaptat a la seva realitat.

reforma-horaria-2

Així mateix, és indubtable que una reforma de tals característiques per poder garantir el seu èxit ha de ser transversal, s’ha de produir a tots els sectors de la societat catalana; administracions, empreses, treballadors/es, escoles, famílies, el món de la cultura, de la salut, el comerç, de l’oci, dels mitjans audiovisuals, etc., tenint en compte els nostres costums i la nostra realitat geogràfica.

Per la seva banda, l’Acord Interprofessional de Catalunya 2015-2017 remarca, en el seu Capítol 2 del Títol VII, la importància de la gestió racional i flexible del temps de treball remunerat i que aquesta vagi acompanyada de garanties i seguretat per a les persones treballadores. Es preveuen mecanismes com la totalització anual de la jornada laboral, la distribució irregular del temps de treball, els sistemes d´horaris flexibles, les bosses horàries, la flexibilitat d’entrada i sortida, la implementació de la jornada contínua allà on el sector i el lloc de treball ho permetin, la reducció del temps de dinar, pel que fa al treball a torn, la rotació de llocs de treball i la polivalència funcional, entre d’altres.

Com a conclusió, dir que és positiu que es produeixi una reforma horària, però ha d’anar lligada sens dubte a les necessitats de cada sector i empresa, i a les característiques de la societat catalana i mediterrània.

No podem pretendre implementar models d’altres països, que són radicalment diferents en àmbits de costums, climatologia i cultura. No es tracta de perdre hores de treball, ni lleure, ni de temps per estar en família, sinó que tot passa per racionalitzar i gestionar adequadament els horaris.

En el context de la Iniciativa de la reforma horària i per tal de donar un darrer impuls, la Generalitat i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya van aprovar en el marc del Consell un decàleg d’objectius per a la negociació col·lectiva.