Les principals polítiques d’ocupació haurien d’encaminar-se a incentius estables a la contractació així com una disminució generalitzada de les cotitzacions a la seguretat social. Espanya en aquests moments és el segon país en cotitzacions a la seguretat social més altes d’Europa, fet que provoca un ofegament a les empreses incompatible amb la generació d’ocupació i la millora de la competitivitat.
Objectius a tenir en compte en l’evolució de les polítiques d’ocupació
- Potenciar la ma d’obra qualificada, formada i adaptable i crear mercats laborals amb capacitat de resposta als canvis econòmics.
- Dotar de major flexibilitat a les empreses per adaptar-se d’una manera àgil a la demanda.
- Una millora en la qualitat i els resultats dels sistemes educatius, posant especial èmfasi en reduir les taxes d’abandonament escolar, promoure la formació continuada i la FP dual.
No podem oblidar totes aquelles polítiques encaminades a disminuir l’atur de llarga durada que és el que crea més distorsions en la societat, especialment en menors de 30 anys i majors de 45, potenciant, entre d’altres mesures, l’intercanvi d’informació i l’aprenentatge mutu, així com millorant els sistemes públics d’ocupació.
La creació de més i millors llocs de treball és un dels principals objectius de la Estratègia Europa 2020, creada per contribuir al creixement i a la creació d’ocupació, així com a la mobilitat i progrés social.
Com s’han encaminat aquestes polítiques a Europa?
Anys 50 als 90
Als anys 50 els treballadors es beneficiaven de la ajuda de readaptació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), rebent ajudes quan els seus llocs de treball es veien amenaçats per la reestructuració industrial.
Així mateix l’any 1992 es va procedir a crear l’EURES, el Servei Europeu d’Ocupació (antic SEDOC), per promoure la lliure circulació de treballadors entre estats membres.
Any 1993
El Llibre blanc sobre creixement, competitivitat i ocupació obre un debat sobre la estratègia europea d’economia i ocupació i situa aquesta ultima al capdavant de les prioritats d’Europa.
Any 1999
Entra en vigor el títol “Ocupació” que va ser introduït pel tractat d’Amsterdam al 1997 i es crea una Comissió permanent d’ocupació de caràcter consultiu i encarregada de fomentar la coordinació entre els Estats membres en matèries de política d’ocupació i mercat laboral.
Anys 1997 a 2004
Al 1997 es celebra la cimera extraordinària de Luxemburg sobre la ocupació i va propiciar la posada en marxa de la Estratègia Europa d’Ocupació (EEE) i es va acordar el “procés de Luxemburg” pel qual s’estableix un cicle anual de supervisió i coordinació de les polítiques nacionals d’ocupació.
La EEE estableix com objectiu una alta ocupació sense perdre de vista les prioritats macroeconòmiques de creixement i estabilitat.
Estratègia de Lisboa 2000-2010
Al 2000 el Consell Europeu de Lisboa estableix com objectiu fer que la economia de la Unió Europea estigués basada en el coneixement mes competitiu i dinàmic del mon, així com un objectiu de plena ocupació.
Objectius principals de l’Estratègia Europea 2020 (2010-2020)
- Augment de l’índex d’ocupació de les persones entre 20 i 64 anys fins al 75% al 2020
- Lluita contra la pobresa amb rescat de 20 milions de persones de la pobresa i marginació
- Millora de la qualitat dels sistemes educatius
En aquest sentit els Estats membres han de fer possibles els objectius principals mitjançant objectius nacionals tenint en compte les seves circumstancies concretes.