L’evolució de les polítiques d’ocupació

Les principals polítiques d’ocupació haurien d’encaminar-se a incentius estables a la contractació així com una disminució generalitzada de les cotitzacions a la seguretat social. Espanya en aquests moments és el segon país en cotitzacions a la seguretat social més altes d’Europa, fet que provoca un ofegament a les empreses incompatible amb la generació d’ocupació i la millora de la competitivitat.

Objectius a tenir en compte en l’evolució de les polítiques d’ocupació

  • Potenciar la ma d’obra qualificada, formada i adaptable i crear mercats laborals amb capacitat de resposta als canvis econòmics.
  • Dotar de major flexibilitat a les empreses per adaptar-se d’una manera àgil a la demanda.
  • Una millora en la qualitat i els resultats dels sistemes educatius, posant especial èmfasi en reduir les taxes d’abandonament escolar, promoure la formació continuada i la FP dual.

politiques-docupacio2No podem oblidar totes aquelles polítiques encaminades a disminuir l’atur de llarga durada que és el que crea més distorsions en la societat, especialment en menors de 30 anys i majors de 45, potenciant, entre d’altres mesures, l’intercanvi d’informació i l’aprenentatge mutu, així com millorant els sistemes públics d’ocupació.

La creació de més i millors llocs de treball és un dels principals objectius de la Estratègia Europa 2020, creada per contribuir al creixement i a la creació d’ocupació, així com a la mobilitat i progrés social.

Com s’han encaminat aquestes polítiques a Europa?

Anys 50 als 90

politiques-docupacio4Als anys 50 els treballadors es beneficiaven de la ajuda de readaptació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), rebent ajudes quan els seus llocs de treball es veien amenaçats per la reestructuració industrial.

Així mateix l’any 1992 es va procedir a crear l’EURES, el Servei Europeu d’Ocupació (antic SEDOC), per promoure la lliure circulació de treballadors entre estats membres.

Any 1993

El Llibre blanc sobre creixement, competitivitat i ocupació obre un debat sobre la estratègia europea d’economia i ocupació i situa aquesta ultima al capdavant de les prioritats d’Europa.

Any 1999

Entra en vigor el títol “Ocupació” que va ser introduït pel tractat d’Amsterdam al 1997 i es crea una Comissió permanent d’ocupació de caràcter consultiu i encarregada de fomentar la coordinació entre els Estats membres en matèries de política d’ocupació i mercat laboral.

 Anys 1997 a 2004

Al 1997 es celebra la cimera extraordinària de Luxemburg sobre la ocupació i va propiciar la posada en marxa de la Estratègia Europa d’Ocupació (EEE) i es va acordar el “procés de Luxemburg” pel qual s’estableix un cicle anual  de supervisió i coordinació de les polítiques nacionals d’ocupació.

La EEE estableix com objectiu una alta ocupació sense perdre de vista les prioritats macroeconòmiques de creixement i estabilitat.

 Estratègia de Lisboa 2000-2010

Al 2000 el Consell Europeu de Lisboa estableix com objectiu fer que la economia de la Unió Europea estigués basada en el coneixement mes competitiu i dinàmic del mon, així com un objectiu de plena ocupació.

 Objectius principals de l’Estratègia Europea 2020 (2010-2020)

  • Augment de l’índex d’ocupació de les persones entre 20 i 64 anys fins al 75% al 2020
  • Lluita contra la pobresa amb rescat de 20 milions de persones de la pobresa i marginació
  • Millora de la qualitat dels sistemes educatius

En aquest sentit els Estats membres han de fer possibles els objectius principals mitjançant objectius nacionals tenint en compte les seves circumstancies concretes.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

La professionalització de la selecció de personal a les pimes

Next Story

Posa vida a la teva comunicació

Latest from Panorama