/

La llei de segona oportunitat com a eina per refer-se dels efectes econòmics del Covid-19

La situació econòmica que està patint el país a causa de la crisi sanitària del COVID-19 no té precedents. Les mesures i ajuts econòmics que el Govern va aprovant de forma esglaonada, en la majoria dels casos resulten insuficients per a les pimes i autònoms; a més, es tracta de mesures temporals o provisionals supeditades a la vigència de l’estat d’alarma. En el millor dels casos, si les pimes i autònoms hi poden accedir, aquestes mesures podran fer de mur de contenció per al pagament de certes obligacions mentre duri l’estat d’alarma, però poden suposar una càrrega excessiva una vegada s’aixequi aquest estat.

Això obliga a fer una reflexió, donat que la incorporació a la vida econòmica i la recuperació de l’economia –molt malmesa– es preveu que es farà de forma progressiva i es dilatarà en el temps i, en molts casos, les mesures de contenció en certs pagaments no podran compensar negocis tancats per imperatiu normatiu sense cap mena d’ingrés. En el marc d’aquesta previsió, la persona física empresària es planteja com podrà reiniciar la seva vida empresarial o professional des de zero sense haver-hi d’arrossegar l’endeutament agreujat per la manca de liquiditat que ha provocat la impossibilitat d’obtenir ingressos, així com pel que pot comportar la devolució de les ajudes o mesures previstes en clau de moratòria o ajornament (i no de condonació).

En aquest context, l’anomenada Llei de Segona Oportunitat es presenta com una eina d’extrema utilitat per poder refer la vida empresarial o professional d’aquelles persones físiques quan el sobreendeutament provocat per la manca d’ingressos per tancament no es pugui pal·liar, fins i tot amb la reactivació de la vida econòmica un cop s’aixequi l’estat d’alarma. El procediment denominat de Segona Oportunitat suposa la possibilitat d’arribar a l’exoneració total dels deutes, sigui de forma automàtica o mitjançant un pla de pagaments amb una flexibilitat que, per exemple, la normativa tributària o de Seguretat Social no permet per a aquest tipus de deutes de caràcter públic. Aquesta exoneració permet a l’empresari i professional tornar a iniciar la seva activitat sense l’endeutament. Cal dir que l’exoneració es concedeix mitjançant resolució judicial i comporta la condonació del deute.

A més, el procediment de Segona Oportunitat, si bé és un procediment concursal, pot combinar-se prèviament amb un procediment per arribar a l’anomenat acord extrajudicial de pagaments on actua la mediació –que no és un procediment judicial–, la qual pot afavorir que no s’arribi a la fase concursal, sinó a uns acords amb els creditors de quitança o suspensió en els pagaments. A més, el procediment d’inici de negociacions per poder arribar a un acord extrajudicial de pagaments comporta certs beneficis durant les negociacions, com la paralització o prohibició de determinades execucions sobre el patrimoni del deutor o la paralització de la meritació d’interessos, mesures que poden ser interessants en un escenari de negociació amb creditors. En el cas que aquesta fase prejudicial no pogués culminar amb un acord amb els creditors, el fet d’haver intentat aquesta opció ja comporta des del punt de vista de la Llei una presumpció de bona fe que és el pilar en el qual es basa la futura concessió del benefici d’exoneració del passiu no satisfet.

 

 

 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Solucions concursals

Next Story

Necessitat d’ajuts directes davant la crisi del Covid-19

Latest from Competitivitat