La situació que estem patint per la crisi sanitària que a Catalunya i a Espanya ja suposa la declaració d’estat d’alarma, està provocant i provocarà inevitablement que no es puguin atendre les obligacions de pagament en el seu termini i, com a conseqüència, que els autònoms i les petites i mitjanes empreses pateixin les conseqüències de clients que no poden fer front als pagaments o que siguin ells mateixos qui no puguin fer front als pagaments amb proveïdors.
En aquestes situacions de manca de desequilibri entre la tresoreria i els venciments que provoquen situacions de manca de liquiditat, existeixen mecanismes legals per poder donar solucions equitatives, des d’un punt de vista consensual amb les parts intervinents al negoci o relació comercial.
Des d’un punt de vista legal, el no poder fer front a les obligacions de pagament al termini de venciment, s´anomena insolvència, la qual cosa no vol dir que existeixi una situació de pèrdues des d’un punt de vista patrimonial o estructural o que això hagi de provocar la liquidació de l’empresa. Per resoldre les situacions d’insolvència transitòria o manca de liquiditat per poder fer front als pagaments ordinaris al venciment, la Llei concursal estableix una sèrie de mecanismes que poden ser l’eina adequada per resoldre la situació que la crisi sanitària està provocant a tots els sectors empresarials. En aquest sentit:
- L’acord extrajudicial de pagaments és un mecanisme de mediació, no judicial, que serveix perquè el deutor empresari, tant persona física com jurídica, sempre que el seu deute sigui inferior a 5 milions d’euros als quals no pot fer-hi front, pugui arribar a acords amb els seus creditors que suposin un ajornament en el pagament del deute i, per tant, pugui comportar una recuperació des d’un punt de vista de liquiditat.
- La sol·licitud d’inici de negociacions amb creditors és un mecanisme que té com a finalitat, davant d’una situació d’insolvència, posar de manifest al Jutjat que s’està negociant amb els creditors, als efectes de que es puguin paralitzar certes execucions i als efectes de demostrar la diligència de que s’està negociant per arribar a acords amb els creditors.
- La possibilitat d’acudir a un procediment de mediació civil o mercantil als efectes que sigui un tercer que pugui intervenir en la negociació i arribar a acords. A més, la Llei de Mediació recull la possibilitat d´aplicar-se a supòsits transfronterers a nivell europeu.
Per altra banda, cal afegir que davant d’una situació de crisi com l’actual, que suposa que l’incompliment d’obligacions que siguin causades per aquesta, a priori, esdevé causa major i, per tant, és un incompliment involuntari, requereix un marge de negociació o entesa entre les parts. És a dir, no es pot penalitzar o responsabilitzar a qui no pot atendre a les seves obligacions –siguin pecuniàries o d´altra índole- per un fet imprevisible i declarat per les administracions públiques, donat que suposa una alteració de les circumstàncies de la relació contractual.
