Seguint el debat encetat en el darrer article en front dels diferents debats que els autònoms, les micro i les petites i mitjanes empreses afronten davant d’una potencial nova reforma laboral i altres qüestions derivades, cal recordar que Catalunya segueix afrontant encara la sortida del que ha estat la pitjor crisi econòmica del capitalisme d’ençà l’any 1929 del segle passat.

Crisi econòmica global

Una crisi econòmica que podríem considerar com la primera en un entorn d’efectiva globalització, que s’ha caracteritzat per l’alt grau d’interdependència de les economies i que ha arribat a fer tremolar els pilars bàsics de la nostra societat.

Molts dels debats actuals, giren entorn de la necessitat d’impulsar mesures que evitin en el futur una destrucció tant gran de l’ocupació, en cas de nous cicles de contracció econòmica com la viscuda d’ençà de l’any 2007 i que permetin eliminar el temor de molts autònoms i petits i mitjans empresaris de contractar a noves persones treballadores a la seva empresa.

crisis

En aquest sentit, l’impuls de la flexibilitat interna en el si de les empreses, pot esdevenir una eina per a tal fi i per això, els debats han girat a l’entorn de:

  • Dotar d’eines de flexibilitat a la pime, per tal de poder adaptar l’organització dels recursos humans a les necessitats productives, en el benentès que aquest fet, podria ajudar de sobremanera a aquest fi
  • Augmentar el percentatge de distribució irregular de la jornada, flexibilitzant el preavís de 5 dies de l’art.34, també ajudaria a possibilitar la consecució d’aquest objectiu
  • Dotar de major capacitat de resposta, agilitat i seguretat jurídica a les empreses, pel que fa a l’aplicació de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, que fa referència a les modificacions substancials de les condicions de treball i que haurien de permetre substituir les solucions de flexibilitat externa, per altres de flexibilitat interna
  • Clarificar la normativa per garantir una major seguretat jurídica, especialment en situacions de crisi d’una empresa
  • Paral·lelament a lo anterior, no perdre de vista la conciliació de la vida laboral i familiar, mitjançant mesures que facilitin així mateix la flexibilitat per al treballador o treballadora
  • Impulsar uns usos del temps més propers a la societat del segle XXI, de manera que es pugui fer compatible el treball (ja sigui a temps complet, com a temps parcial), amb la conciliació de la vida laboral i familiar o les noves necessitats formatives i personals dels treballadors i treballadores

Malgrat lo anterior, cal no oblidar les darreres sentències que afecten al treball temporal, i en aquest sentit, i davant del gran volum de contradiccions derivades de les mateixes, cal dotar de major seguretat jurídica a les empreses,per tal de que tot aquest esforç sigui efectiu i pugui evitar problemes en un nova fluctuació del cicle econòmic.

Ricard Sánchez i Elena de la Campa, Departament RRLL i Negociació col-lectiva PIMEC