La nova llei d’okupes deixa fora pimes i empreses familiars

En el nostre país, com sempre, quan es legisla es posa “al sac” de les grans multinacionals i entitats financeres la petita i mitjana empresa, que és la gran desprotegida de la nostra legislació, ja sigui en l’àmbit fiscal, financer, econòmic i, pel que sembla, també immobiliari.

Moltes empreses familiars tenen dos o tres pisos arrendats o fins i tot locals on, en el seu dia, van desenvolupar la seva activitat i que en l’actualitat estan llogats. Aquestes pimes han quedat fora de la nova legislació ràpida dels okupes, i venen a ser comparades amb els anomenats fons voltors.

En la nova Llei 5/2018, d’11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, en relació a l’ocupació il·legal d’habitatges, consta en l’apartat:

“Cuatro. Se añade un nuevo apartado 1 bis al artículo 441, con la siguiente redacción:

1 bis. Cuando se trate de una demanda de recuperación de la posesión de una vivienda o parte de ella a que se refiere el párrafo segundo del numeral 4º del apartado 1 del artículo 250, la notificación se hará a quien se encuentre habitando aquélla. Se podrá hacer además a los ignorados ocupantes de la vivienda. A efectos de proceder a la identificación del receptor y demás ocupantes, quien realice el acto de comunicación podrá ir acompañado de los agentes de la autoridad. Si ha sido posible la identificación del receptor o demás ocupantes, se dará traslado a los servicios públicos competentes en materia de política social por si procediera su actuación, siempre que se hubiera otorgado el consentimiento por los interesados.

Si el demandante hubiera solicitado la inmediata entrega de la posesión de la vivienda, en el decreto de admisión de la demanda se requerirá a sus ocupantes para que aporten, en el plazo de cinco días desde la notificación de aquella, título que justifique su situación posesoria. Si no se aportara justificación suficiente, el tribunal ordenará mediante auto la inmediata entrega de la posesión de la vivienda al demandante, siempre que el título que se hubiere acompañado a la demanda fuere bastante para la acreditación de su derecho a poseer. Contra el auto que decida sobre el incidente no cabrá recurso alguno y se llevará a efecto contra cualquiera de los ocupantes que se encontraren en ese momento en la vivienda”.

La importància radica en els següents punts:

  • El jutjat dictarà decret requerint els okupes perquè en el termini de 5 dies aportin el títol que justifiqui la seva possessió, i, en cas contrari, dictarà ordre d’entrega immediata contra la qual no es podrà presentar cap recurs.
  • Si els okupes no poden demostrar el seu dret sobre l’habitatge no podran recórrer.
  • A més, com també consta en la nova llei, se sol·licitarà el desnonament de “qualsevol dels ocupants” que es trobin en l’habitatge, de manera que no serà necessària la seva identificació.

El problema principal amb què ens trobem amb el canvi de legislació és que l’ocupació dels habitatges  normalment  prové de màfies organitzades, que es passegen amb total impunitat pels registres de propietat, verificant si els titulars són persones físiques o mercantils, i, en aquest darrer cas, procedeixen a ocupar els habitatges amb total impunitat.

Aquesta nova legislació deixarà encara més desprotegides les petites empreses immobiliàries, que en el seu dia es van crear per potenciar el mercat de lloguer.

Recordem que aquest text ja havia estat aprovat per la Comissió de Justícia del Congrés, a proposta del PDeCat i amb el suport de PP, Ciutadans i PNB, i que quedaven incloses sota el paraigua de la nova legislació les entitats sense ànim de lucre i les Administracions Públiques que siguin propietàries dels immobles ocupats; en canvi, quedaven fora de l’àmbit d’aplicació normativa tant les entitats financeres, com els fons d’inversió, però també les immobiliàries o pimes que es dediquin a l’arrendament d’habitatges, tal com consta en la Llei 5/2018, d’11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, en relació a l’ocupació il·legal d’habitatges:

Dos. Se modifica el numeral 4º del apartado 1 del artículo 250, que pasará a tener la siguiente redacción:

4º Las que pretendan la tutela sumaria de la tenencia o de la posesión de una cosa o derecho por quien haya sido despojado de ellas o perturbado en su disfrute.

Podrán pedir la inmediata recuperación de la plena posesión de una vivienda o parte de ella, siempre que se hayan visto privados de ella sin su consentimiento, la persona física que sea propietaria o poseedora legítima por otro título, las entidades sin ánimo de lucro con derecho a poseerla y las entidades públicas propietarias o poseedoras legítimas de vivienda social.”

A data d’avui, pràcticament després de 8 mesos d’aplicació, no hi ha cap possibilitat real que els jutjats puguin complir terminis tan breus. No obstant això, trobo fonamental que existeixi una modificació substancial de la llei, on quedin incloses les pimes i empreses de petita dimensió que puguin ser titulars d’immobles i habitatges d’arrendament, i que hagin estat les grans perjudicades d’aquest canvi normatiu.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

El 2018, un altre any bo per a la pime industrial

Next Story

La bretxa salarial al recent acord interprofessional de Catalunya

Latest from Competitivitat