“L’apagada en el consum elèctric català pateix la caiguda més gran des del 2014, mentre que puja a la resta del país”; aquest era el títol d’un article d’un dels diaris d’àmbit espanyol, que explicava que el consum elèctric a Catalunya va caure un 1% l’any 2018 en comparació amb un augment del 0,4% registrat en el conjunt d’Espanya, que sumava així 4 anys de pujades. Segons aquesta capçalera, això es devia a la inestabilitat política i a l’aturada industrial, causes del refredament de l’economia espanyola.

Sorprèn la davallada del consum a la indústria catalana perquè tots els factors d’anàlisi del sector indiquen una lleugera frenada, però en cap cas un fre important. Si analitzem els índexs de l’IDESCAT, l’índex de producció industrial provisional per a l’any 2018 va créixer un 0,8%.

Així mateix, si analitzem la població ocupada a la indústria durant l’any 2018, observem un augment del 6,1%, amb una punta del 9,9% al primer trimestre. Segons l’índex de volum de negoci de la indústria (sense energia), veiem que ha crescut un 4,1% i que l’entrada de comandes ha augmentat un 4,6%. L’observació de la indústria l’any 2018 permet concloure que l’any ha estat molt bo, amb una frenada a l’últim trimestre arran de la baixada del ritme de l’economia global.

On és el problema de la baixada de consum de la indústria l’any 2018?
Si analitzem el consum per sectors veiem, efectivament, que la indústria ha tingut una baixada de consum de l’1,1% en relació a l’any 2017. Aquí podem observar una disminució a partir del mes de març i unes altres a partir del mes de juny i de novembre. Si ho mirem per sectors, el químic ha consumit 1,2 TWh menys que el 2017.

Quin és el sector que ha punxat en consum? El sector més important és el d’extracció de minerals no metàl·lics: el clor, amb una baixada del -8%; seguit de l’energia amb una baixada del -6,9%; el subministrament d’aigua amb -5,7%, i el paper amb -2,8%.

El punt més destacat de l’any 2018 és que va començar sense que haguessin entrat en funcionament la planta d’electròlisi de la fàbrica de Flix i les altres plantes productores de clor amb la tecnologia de cel·la de mercuri, Ercros a Vila-seca i Innovyn (l’antiga Solvay) a Martorell.

El dicloretà és la base de la fabricació del PVC. La importació del dicloretà de França no ha minvat la facturació de l’empresa que, de fet, està avaluant la possibilitat d’invertir en una planta de clor -matèria primera per a fabricar el dicloretà- amb tecnologia de membrana, que consumeix menys de la meitat d’electricitat. En aquest mateix sentit, Covestro, que també utilitza clor com a matèria primera per a fabricar metà-difenil-diisocianat (MDI) a la Canonja, disposa de l’autorització de la Generalitat de Catalunya per invertir en una planta de 300.000 t de clor amb cel·la de diafragma a Tarragona l’any 2020.

D’altra banda, durant l’any 2018 es registra un incident important en la producció d’energia amb aturades importants de les centrals nuclears de Vandellós i d’Ascó.

Si comparem l’evolució de la indústria catalana amb l’espanyola, s’observa que l’alentiment de la indústria catalana comença a partir del juliol, mentre que a Espanya comença a partir del mes de novembre. Veurem si l’alentiment de la indústria catalana afectarà de forma important l’economia. La història recent ens mostra que supera fàcilment els entrebancs que troba. Els valors de l’exportació seran un bon indicador per veure com resol la frenada la indústria catalana.