La liberalització del mercat elèctric europeu possibilita competència de generadors d’energia en el mercat. Així, en pocs anys, hem passat d’un sistema amb molt pocs generadors d’energia i tots ells de gran potència, a un escenari amb més de 55.000 punts de generació distribuïda per tot l’estat espanyol injectats a la xarxa de distribució. Parlem de l’autoconsum energètic en règim de balanç net.

El cost del kWh

autoconsum-energetic-1En paral·lel, la reducció dels costos de les tecnologies d’energia renovable, fa que progressivament el cost del kWh generat amb aquestes tecnologies, com per exemple fotovoltaica o mini eòlica, s’aproximin cada vegada més al cost de compra de l’energia per part de l’usuari final, possibilitant l’autoconsum d’energia, amb una justificació econòmica per sí mateix, sense necessitat de primes ni subvencions.

Aquesta tendència porta a un creuament d’ambdues corbes (cost de compra versus cost de d’autogeneració) progressivament, moment que es coneix com “paritat de xarxa” o “GridParity”.

Amb els actuals preus de l’electricitat, el període d’amortització del cost d’una instal·lació fotovoltaica pot estar entre sis i vuit anys.

El moment de generació i el moment de consum de l’energia elèctrica poden no coincidir en les franges horàries del mateix usuari-productor. Per tant, l’usuari ha d’estar connectat a la xarxa, rebent electricitat quan en consumeix més de la que produeix i bolcant electricitat quan en produeix més del que consumeix.

El balanç net consisteix en un règim en el qual s’estableix un període, per exemple de 12 mesos, en el que es calcula la diferència entre l’energia produïda i la consumida i l’usuari paga per aquesta electricitat.

Paradoxalment, aquesta modalitat de consum encara no està regulada a Espanya, quan suposaria estalvi per l’usuari, contribuiria a produir energia prop d’on es consumeix, a fer més eficient el sistema i a reduir la nostra dependència energètica.