El president del Govern espanyol ha declarat avui l’estat d’alarma a tot l’Estat espanyol durant un màxim de quinze dies, d’acord amb el que estableix l’article 116.2 de la Constitució. D’aquesta manera, tal com anunciava ahir Pedro Sánchez “l’Estat comptarà amb instruments excepcionals per actuar amb agilitat i contundència i protegir millor la salut de la ciutadania” davant del coronavirus.

Aquesta situació, però, pot suposar que les empreses no puguin atendre obligacions assumides, davant la impossibilitat de compliment de les obligacions d’una relació contractual. Avui, t’expliquem què has de tenir en compte si estàs en aquesta situació:

En primer lloc, cal atendre als termes del contracte o relació contractual. L’article 1.255 del codi civil estipula el principi de l’autonomia de la voluntat.  És a dir, el que pactin les parts, és vinculant entre elles i, per tant, té força de llei.  No obstant això, els supòsits de força major i cas fortuït es configuren com una excepció que pot trencar aquest principi.  Si no es pacta res, en relació als supòsits de força major, exceptuant-la com a causa d’exoneració de compliment i/o responsabilitat, actuaria com a eximent del compliment, sense perjudici d’atendre a criteris de bona fe contractual i equitat.

La Llei Orgànica 4/1981 recull al seu article 4 b) com a estat d’alarma, les alteracions greus de la normalitat provocades per crisis sanitàries, com epidèmies i situacions de contaminació greu.  A més, les recomanacions de l’OMS, com a principal autoritat garant de la salut a nivell mundial,  pel que fa a restriccions, reconeix aquestes circumstàncies excepcionals en l’àmbit internacional.

Tenint en compte això, la forma major es configura com el fet o circumstàncies que es produeixen de forma imprevisible o inevitable, que són aliens a qui ha de complir l´obligació i per tant, que aquest no ha pogut preveure ni evitar.  A més, aquestes circumstàncies han de ser la causa directa de l’incompliment i, en el seu cas, d´exempció de danys i perjudicis.  En aquest sentit, es recomana, documentar tots els fets i circumstàncies que fan inviable el compliment de l´obligació per causa de la crisi sanitària, donat que, en el seu cas, s´exigirà aquesta prova concreta de la causa i l’efecte de l’incompliment per causes alienes a qui estava obligat.

Revisar els termes de les pòlisses d´assegurança. En aquest sentit, s’ha d´analitzar el risc cobert, i si inclou danys i/o pèrdues ocasionades per les situacions incloses en la Llei Orgànica 4/1981 o situacions de força major.  A més, documentar tots els fets i circumstàncies que fonamentin el sinistre i la seva relació amb la causa i, especialment tenir en compte els terminis i forma de comunicar el sinistre a la companyia.