//

Records i realitat

El meu nom és Jenny Alayo Castañeda, peruana de naixement. Vaig arribar a Barcelona fa més de 20 anys, i vaig venir amb el somni d’exercir la meva carrera aquí, però la meva realitat va ser una altra: vaig haver de lluitar molt per portar la meva filla amb mi, treballant sense parar. Vaig aprendre el català, encara recordo amb afecte els meus companys, la majoria d’aquí, de Barcelona, que no parlaven l’idioma o tenien vergonya de practicar-lo per culpa de la repressió del passat. Jo m’hi atrevia, i els deia: si no us enfronteu a les vostres pors, no les superareu. No temeu les crítiques, temeu la passivitat davant la injustícia; això sí que és vergonyós.

Em vaig anar formant amb una filosofia de lluitar pels meus drets, sabent que és el millor llegat per a les meves filles. Vaig entrar a treballar en el sector del taxi, fa més de 7 anys, un sector majoritàriament masculí, que m’enriqueix dia a dia i que m’enforteix, cosa que em va permetre des del primer dia combinar la meva responsabilitat de mare amb el meu acompliment laboral.

Des del passat 28 de gener, he assumit la presidència de l’Agrupació Taxi Companys (ATC), un gran repte com a professional i com a dona. Continuaré treballant amb tenacitat, en equip i, sobretot, fomentant la unió en el sector; tots som necessaris, com més siguem, millor.

La realitat actual originada per la COVID-19 ens fa reinventar i planificar noves rutes de treball, des d’una mobilitat urbana amb l’augment de parades en hospitals, clíniques, centres de salut per a gent gran, de places de parades ja existents, com també el fet d’estar regulats en un 60% de dilluns a divendres i un 25% els caps de setmana.

Des de l’agrupació que presideixo, la junta, el consell i tots els socis i col·laboradors com PakTaxi, Anget i TLU, continuem demanant als governs central, autonòmic i local que vetllin pel compliment de la LLEI 1/30; per l’aixecament d’aquesta cautelar imposada des del TSJC a la llicència municipal; pel compliment de la regulació a les VTC que se salten la precontractació dels 15 minuts; que comptin amb nosaltres per al Pla de Mobilitat Urbana, entre altres. No podem permetre que la il·legalitat i l’incompliment de les lleis es converteixin en normals. El taxi és un servei públic d’interès general i essencial, així ho va establir el Tribunal Suprem el 2018.

Continuarem vetllant pels nostres drets i pel dret dels ciutadans a tenir una mobilitat segura i regulada, amb preus justos, i continuarem treballant per ser el millor taxi d’Europa.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Teletreball, molt més que una qüestió de gènere

Next Story

ODS 5: Igualtat de gènere, ens la creiem?

Latest from Competitivitat