Les acaballes de l’any 2017 van generar una notícia de gran importància per a tots els treballadors autònoms del país: per primer cop en els darrers deu anys, la llei reguladora del treball autònom, la famosa LETA, era objecte d’una reforma ambiciosa, en la negociació de la qual Autònoms PIMEC va tenir un paper molt rellevant. Com ja vàrem dir en el seu dia, aquesta reforma (parcial) ha estat prou important per poder parlar d’un abans i un després en la vida del treballador autònom, però sota cap concepte ha estat la reforma integral que calia sobre la realitat actual del treballador autònom, i, molt especialment, sobre el seu futur, tasca que, malgrat ser urgent, un cop més ha quedat posposada. Encara menys ha estat una reforma que hagi partit d’haver col·locat el TA al centre de la reflexió.
El passat dia 21 de març, Autònoms PIMEC va tenir l’oportunitat de comparèixer davant de la Subcomissió per a l’estudi de la reforma del RETA, al Congrés dels Diputats. Durant el llarg procés de negociació de la reforma parcial de la LETA, aquesta subcomissió, creada en principi per tractar al marge de la negociació global el tema de les cobertures del sistema (especialment per a les pensions, però no només) i la seva suficiència financera, es va convertir, a la pràctica, en un veritable “calaix de sastre” en què s’acabaven incloent els temes més controvertits, o sobre els quals no hi havia una unanimitat fàcil. Els legisladors eren conscients que no es podien permetre finalitzar les negociacions sense un acord, però tampoc volien aprovar res per una majoria simple que permetés als grups polítics que no entressin a l’acord poder criticar-los amb facilitat. Aquest és el signe dels nostres temps. Esperem que els resultats de les deliberacions de la Subcomissió no facin bona la famosa frase atribuïda a Napoleó Bonapart, segons la qual, “si vols que una cosa no es faci, encarrega-la a una comissió”.
La nostra compareixença va estar estructurada en tres parts ben diferenciades. En una primera, a manera d’introducció, vàrem denunciar una imatge que darrerament s’ha traslladat als mitjans, de vegades fruit dels prejudicis, de vegades per simple ignorància. Consisteix a denunciar la suposada insolidaritat dels autònoms, que quedaria il·lustrada i directament demostrada, més enllà de tot dubte, amb la famosa dada que més del 85% dels treballadors autònoms cotitzen per la base mínima.
No obstant aquesta situació, que hauria de preocupar més que ser utilitzada per desprestigiar l’autònom, el fet que les pensions que aquest cobra també són més d’un 40% de mitjana més baixes, que els seus dies de baixa laboral són quasi tres vegades menys que les dels treballadors per compte aliè (sent la seva contribució per aquest concepte més elevada), o que el famós “atur” de l’autònom pràcticament no existeix, recomanem, i així ho hem exigit, que s’encarregui a un grup d’experts que facin els números amb rigor, i que difonguin les seves conclusions.
A la segona part vàrem fer una sèrie de recomanacions en relació a l’esquema que determinava l’objecte de la Subcomissió i que tot seguit us enunciem somerament:
- 10 propostes que va confeccionar la nostra Comissió Economicofiscal sobre qüestions fiscals i de traves administratives,
- una proposta i comentaris generals sobre la idoneïtat de transitar cap a la contribució ajustada als ingressos reals de la persona, sempre sobre la base de la voluntarietat d’aquests canvis, i introduir més elements de solidaritat en el sistema tot protegint la llibertat i el marge de maniobra que l’autònom té per decidir qüestions bàsiques que afecten el seu futur,
- una recomanació ferma de donar suport, de forma decidida i sense gaires límits, a l’extensió de la compatibilització de la percepció de prestacions amb el manteniment de l’activitat. Vàrem demostrar que sense un increment de la taxa d’ocupació –i en especial de la taxa d’ocupació de les persones de 55 i més anys– la sostenibilitat del sistema de pensions en general quedaria compromesa. I, en aquest sentit, l’envelliment i la jubilació activa són una prioritat que no s’hauria de desatendre.
- la constatació que serà inevitable acabar utilitzant tota la vida laboral per calcular la prestació,
- matisacions a l’objectiu declarat per la Subcomissió d’equiparar drets entre el RETA i el RG. Creiem que igualar condicions –i menys de forma no voluntària– no és el mecanisme adequat. Defensem, no obstant això, harmonitzar la proporció en ambdós règims entre esforç relatiu i prestacions relatives, de forma que, tot mantenint les diferències dels sistemes, aquests siguin igual de generosos en relació a la contribució que demanen a la persona.
Finalment, vàrem decidir dedicar la tercera part de la nostra exposició a identificar un repte de primera magnitud que afecta ja el treballador autònom i el petit empresari, i que creiem que requereix una reacció immediata: el que es deriva de la digitalització de quasi tots els models de negoci. Aquesta revolució planteja alhora amenaces a qui no s’hi adapti, i excel·lents oportunitats a qui sí que ho faci.
En aquest sentit, des d’Autònoms PÎMEC vàrem sol·licitar l’execució d’un veritable pla global de formació i suport en habilitats digitals, per tal de combatre la bretxa digital, i que constituirà la clau de l’ocupabilitat futura de les persones i la viabilitat de molts petits negocis. Aquestes habilitats, en una proporció molt elevada s’aprenen, com vàrem aprendre tots l’ofimàtica, dels companys. I si alguna cosa caracteritza la majoria dels membres d’un col·lectiu tan heterogeni com és el dels autònoms, és la seva soledat. Tres de cada quatre autònoms del país no té un equip en qui recolzar-se. L’economia digital en general serà un element d’indispensable atenció per a l’èxit dels nous negocis, però també per a molts negocis ja consolidats que poden caure en l’error de pensar que la cosa no va amb ells. Per què és una revolució que afectarà de forma transversal tots els sectors, perquè obre oportunitats interessants per a les petites dimensions, i perquè és d’aquells reptes que no pots eludir: o l’abraces i vas cap endavant, o l’ignores i aniràs enrere, per la simple raó que ell no t’ignorarà a tu. Però aquest tema dona per a un nou article.
