Davant el recurs contenciós-administratiu contra la resolució de cessament d’una infermera del Servicio madrileño de Salud, el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo n.º 4 de Madrid va sol·licitar al TJUE que dilucides si la norma espanyola que permet la renovació de nomenaments de duració determinada als serveis de salut és o no contraria a l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada i li planteja dubtes en relació a les causes objectives que poden justificar la renovació d’aquests nomenaments.
Davant aquesta petició, el TJUE entén que els successius nomenaments corresponen a una activitat permanent.
En concret, la norma afectada és la Ley 55/2003, de 16 de diciembre, del Estatuto Marco del Personal Estatutario de los Servicios de Salud, per la qual es poden cobrir de manera temporal les vacants per realitzar serveis determinats de naturalesa temporal, conjuntural o extraordinària.
Aquest Tribunal de Justícia recorda que l’Acord marc imposa als Estats membres regular a la seva normativa, com a mínim, una de les següents qüestions:
- 1) les raons objectives que justifiquen la renovació d’aquests contractes
- 2) la durada màxima total dels successius contractes de treball de durada determinada
- 3) el número de possibles renovacions
Els contractes temporals no es poden renovar per desenvolupar funcions permanents i estables incloses a l’activitat normal del personal estatutari fix
En aquest sentit, el TJUE reconeix que la substitució temporal de treballadors per atendre necessitats de durada limitada poden constituir una raó objectiva; en canvi, considera que els nomenaments de durada determinada no es poden renovar per desenvolupar funcions permanents i estables incloses a l’activitat normal del personal estatutari fix. La raó objectiva ha de poder justificar concretament la necessitat d’atendre necessitats provisionals i no necessitats permanents.
