Davant el  recurs contenciós-administratiu contra la resolució de cessament d’una infermera del Servicio madrileño de Salud, el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo n.º 4 de Madrid va sol·licitar al TJUE que dilucides si la norma espanyola que permet la renovació de nomenaments de duració determinada als serveis de salut és o no contraria a l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada i li planteja dubtes en relació a les causes objectives que poden justificar la renovació d’aquests nomenaments.

Davant aquesta petició, el TJUE entén que els successius nomenaments corresponen a una activitat permanent.

En concret, la norma afectada és la Ley 55/2003, de 16 de diciembre, del Estatuto Marco del Personal Estatutario de los Servicios de Salud, per la qual es poden cobrir de manera temporal les vacants per realitzar serveis determinats de naturalesa temporal, conjuntural o extraordinària.

Aquest Tribunal de Justícia recorda  que l’Acord marc imposa als Estats membres regular a la seva normativa, com a mínim, una de les següents qüestions:

  1. 1) les raons objectives que justifiquen la renovació d’aquests contractes
  2. 2) la durada màxima total dels successius contractes de treball de durada determinada
  3. 3) el número de possibles renovacions

Els contractes temporals no es poden renovar per desenvolupar funcions permanents i estables incloses a l’activitat normal del personal estatutari fix

En aquest sentit, el TJUE reconeix que la substitució temporal de treballadors per atendre necessitats de durada limitada poden constituir una raó objectiva; en canvi, considera que els nomenaments de durada determinada no es poden renovar per desenvolupar funcions permanents i estables incloses a l’activitat normal del personal estatutari fix. La raó objectiva ha de poder justificar concretament la necessitat d’atendre necessitats provisionals i no necessitats permanents.