Les mesures per afrontar la crisi econòmica que està provocant el Covid-19 bàsicament es tradueixen en ajornaments de deutes, suspensions de pagaments de certes obligacions mentre duri l’estat d’alarma, tramitacions d’expedients temporals de suspensió dels contractes de treball i accés a finançament amb condicions més o menys flexibles. Es tracta de mesures temporals o provisionals que no comporten una condonació o exoneració del deute.

El retorn a l’activitat, una vegada s’aixequi l’estat d’alarma, es preveu escalonat i queda clar que s’ha produït un trencament de les cadenes de pagament en tots els àmbits amb la consegüent manca de liquiditat a les pimes i els autònoms. És previsible que, una vegada s’aixequi l’estat d’alarma i el teixit empresarial s’hagi de recompondre, costi un temps adaptar els processos normals de pagament. A això s’hi ha de sumar el retorn dels ajornaments, suspensions i finançaments que avui dia es tradueixen en ajudes.

No cal dir que hi haurà pimes i autònoms que, malauradament, no podran sobreviure perquè no hauran pogut accedir a les ajudes actuals o que, podent-hi accedir, aquestes no hauran sigut suficients per remuntar la seva situació de crisi. A més, el retorn de les mesures es pot convertir en una patologia per a les empreses i autònoms que no tinguin un bon pulmó de liquiditat o que no la puguin recuperar mentre han de retornar els deutes ajornats o suspesos.

Es dona la paradoxa en certes cadenes contractuals que el dret de cobrament exigeix estar al corrent de deutes amb l’administració tributària i la Seguretat Social, la qual cosa comportarà que aquesta condició que no es pot complir bloquegi encara més alguns pagaments.

En aquest context i arran del Reial Decret Llei 8/2020, de 18 de març de 2020, s’ha suspès, mentre duri l’estat d’alarma, la presentació de noves sol·licituds de concursos de creditors. Malgrat aquesta mesura de contenció, donades les circumstàncies és previsible una allau de sol·licituds una vegada s’autoritzi la seva presentació, ja que moltes empreses estan en situació concursal malgrat no poder-ho posar de manifest al Jutjat Mercantil competent per una qüestió de suspensió processal, però la causa d’insolvència existeix.

Davant d’aquesta realitat caldrà fer una reflexió per part de l’empresari i estudiar les opcions per portar a terme aquestes sol·licituds. En l’àmbit concursal, escenari per acollir aquests tipus de situacions, es poden donar solucions interessants al marge de les empreses que malauradament hagin d’acollir-se a la liquidació ordenada de l’activitat. Però no sempre l’única solució és la liquidació amb tancament, ja que podem trobar situacions d’activitats en funcionament o amb uns actius que poden aprofitar sinergies amb tercers, de manera que es pugui plantejar la venda de la unitat productiva dins del concurs, la qual cosa donaria viabilitat a una activitat sense haver d’arrossegar deutes.

A més, en l’àmbit concursal s’ofereix la possibilitat d’una mesura preconcursal com és l’acord de refinançament, bàsicament amb creditors financers. Pot ser una eina important per arribar a un acord amb aquest tipus de passiu, que pot ser necessari per a la vida de l’empresa.  Així  mateix, fins i tot en un escenari judicial, el concurs també preveu com a alternativa a la liquidació la possibilitat de subscriure un conveni amb els creditors amb quitances i suspensions com a alternativa per potenciar la viabilitat empresarial.