Teletreball: sense corresponsabilitat, no!

Des que la Covid-19 ha generalitzat el treball a distància, nombrosos estudis han evidenciat que, lluny de ser un motor de conciliació, el teletreball pot ser una trampa perillosa per a les dones que es veuen obligades a treballar i tenir cura dels fills a temps complet.

Abans que l’arribada de la pandèmia capgirés les nostres vides –tant familiarment com professionalment–, el teletreball era reivindicat com una oportunitat de conciliar ambdós vessants personals malgrat que, certament, no estava gaire estès.

Feia molt de temps que la digitalització de les empreses era una realitat que permetia treballar de forma remota; tanmateix, ha calgut el sotrac d’una pandèmia mortal perquè els responsables d’equips claudiquessin i tastessin els beneficis del teletreball.

Ja podem afirmar que aquesta serà una de les poques aportacions positives de la Covid-19 a les nostres vides professionals. Les empreses han pogut comprovar que, en contra del que temien, la digitalització fa possible un control més exhaustiu del treball, perquè permet accedir en temps real a totes les dades i indicadors d’activitat de les empreses, sense cap filtre ni interpretació.

Així doncs, estem davant d’un canvi estructural imparable que, sobre el paper, hauria de ser un aliat de la conciliació professional i personal de tots els treballadors i treballadores.

Però cal anar amb compte perquè aquesta oportunitat no es converteixi en una trampa per a les dones treballadores. Veus tan autoritzades com l’FMI o la mateixa Enquesta de Població Activa d’Espanya alerten que hi ha més dones que homes teletreballant. D’altra banda, una enquesta realitzada per l’associació “Yo no renuncio” indica que en el 36% dels casos és la parella qui surt a treballar fora de casa, mentre que només en un 16% són elles qui ho fan. Segons dades de la mateixa enquesta, 8 de cada 10 dones asseguren que tenen dificultats per teletreballar a causa, en el 97% dels casos, de les interrupcions dels fills.

Davant aquestes dades, podem afirmar que s’està avançant en termes de conciliació? Potser sí, però ho estem fent a costa de la corresponsabilitat?

És evident que les dones són les que més estan teletreballant i que són elles les qui tenen més cura de la llar i dels fills; per tant, la corresponsabilitat home-dona en l’àmbit domèstic s’ha vist menystinguda. La flexibilitat horària juga en contra de les treballadores que es queden a casa, perquè acaben dedicant totes les hores de la jornada a treballar i cuidar els fills, sense descans.

A més, no podem oblidar que quan les dones estan teletreballant tenen menys presència als fòrums professionals i aquesta manca de visibilitat no els permet exercir influència.

Per tot plegat, cal dotar el teletreball d’una perspectiva de gènere, tant des del punt de vista legislatiu com pel que fa a la seva implementació. Així es va concloure al II Congrés Dona i Empresa de PIMEC, celebrat el passat mes de novembre.

És necessari equilibrar la situació fomentant la presencialitat de les dones en el seu lloc de feina i, al mateix temps, promovent el teletreball dels homes. Aquestes són les principals mesures proposades al Congrés:

  • Establir mesures de seguiment (no de fiscalització ni penalització) que permetin controlar la implementació d’un teletreball adequat, tot generant els KPI de control, seguiment i avaluació.
  • Donar suport econòmic i fiscal a les pimes, de manera que puguin implementar el teletreball adequadament.
  • Realitzar campanyes de sensibilització per a una implementació del teletreball amb perspectiva de gènere.

El teletreball ha de ser una opció que les persones puguin triar i s’ha de poder exercir sense que això suposi l’assumpció de responsabilitats domèstiques pel simple fet de ser a casa. Les dones han de procurar protegir les fites assolides en termes de corresponsabilitat en els darrers anys i ser molt conscients que treballar a casa mentre es prepara el sopar o es posen rentadores pot suposar un gran pas enrere.

Treballar a casa, sí. Assumir la responsabilitat domèstica de forma no paritària, no.

Noèlia Hurtado
   Vicepresidenta de la Comissió Executiva de PIMEC Vallès Occidental
Presidenta de
PIMEC Dona i Empresa del Vallès

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

El futur del país es troba en les seves arrels

Next Story

L’afterwork, a l’espera de la normalitat laboral post-covid-19

Latest from Opinió

Renovar-se o morir

Tot allò que facis de més, que ofereixis de més, servirà per a crear-te oportunitats de

Soc empresari

Des de fa anys, sempre escolto persones destacades que parlen de la importància de no desindustrialitzar-nos,