El Tribunal Suprem confirma que el termini de pagament no pot superar els 60 dies

El Tribunal Suprem ha resolt definitivament la controvèrsia existent en relació a l’obligada aplicació del termini de pagament de 60 dies establert en la Llei de Lluita Contra la Morositat en les operacions comercials (LLCM).

El termini de pagament de 60 dies té caràcter imperatiu

El Tribunal Suprem, en la seva labor interpretativa de normes, ha dictat la sentencia nº 688/2016, de data 23 de novembre de 2016, i ha sentenciat que l’article 4 de la LLCM que estableix el termini de pagament de 60 dies té caràcter imperatiu i que les parts no poden fer acords que dilatin aquest termini de pagament per sobre dels 60 dies, ja que d’incloure clàusules en un contracte en aquest sentit s’han de considerar nul.les de ple dret.

Download (PDF, 85KB)

Clàusules nul.les de ple dret

Aquesta sentència, després de fer la interpretació de la LLCM, condemna a un contractista a pagar al subcontractista tots els interessos legals de demora (8% segons LLCM) de la quantitat a la que van ascendir les factures que havia emès pels treballs realitzats, des del dia següent a la finalització del termini de 60 dies i fins al seu complet pagament, deixant sense efecte, conseqüentment, aquelles clàusules contractuals, signades entre les parts, que establien terminis de pagament de 180 dies i interessos de demora que únicament es quantificaven en l’ interès legal més 1,5 %, en considerar que aquestes clàusules eren nul.les de ple dret en ser contràries a una norma imperativa.

Termini d’acceptació

Juntament amb l’exposat anteriorment, la sentència també ha establert l’única excepció en què aquest termini de pagament de 60 dies es pot veure ampliat fins a 90 dies i que es donaria quan per mandat legal o per pacte entre les parts existissin procediments d’acceptació o comprovació per verificar la conformitat dels béns o serveis prestats. Aquest termini d’acceptació o comprovació no pot ser superior a 30 dies des del lliurament dels béns o prestació del servei, tal com estableix la pròpia LLCM (article 4.2)

Aquesta sentència fixa amb claredat els criteris d’aplicació de la LLCM

Aquesta sentència fixa amb claredat els criteris d’aplicació de la LLCM, i es converteix en la base definitiva de la reclamació que pot fer qualsevol empresa del seu dret a cobrar en el termini màxim de pagament de 60 dies, així com reclamar els interessos de demora de les quantitats que no cobrin dins d’aquest termini.

La PIMEC veu recompensada tota la seva labor portada a terme amb anterioritat a la modificació de la LLCM a l’any 2010, al tenir un paper fonamental en l’ impuls de la norma, així com a la inclusió en la mateixa de la prohibició del pacte entre les parts que pogués establir terminis de pagament per sobre dels 60 dies; si no també amb posterioritat, a l’haver defensat la seva aplicació mitjançant una labor de promulgació de la norma i dels drets que atorgava a les empreses, i més concretament als autònoms i les pimes, per els quals la mateixa va veure la llum.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Top Tendències en Comunicació 2017

Next Story

Google penalitza els webs sense Certificats SSL

Latest from Panorama