Turisme i Covid-19

El passat 14 de març, el Govern espanyol declarava l’Estat d’Alarma amb l’aprovació del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual quedaven suspeses les activitats de restauració, hostaleria i turisme, tot i que no és fins al 17 de març quan es declara la suspensió de l’obertura al públic dels establiments turístics.

A Catalunya ja anàvem a l’avançada. El 9 de març, l’aleshores consellera d’Empresa, Àngels Chacón, convocava el sector per fer una reunió de seguiment de la Covid-19. L’11 de març, Salut adoptava ja les primeres mesures de distanciament social en relació amb els esdeveniments multitudinaris per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2, i el 12 de març s’acordava restringir la sortida de persones dels municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. A partir d’aquell moment tot es va precipitar.

Sembla lluny, però fa més de 6 mesos que hi estem lluitant i des del sector mirem d’adaptar-nos-hi. Primer, es va perdre la setmana santa, i després, s’ha perdut la temporada d’estiu, però per a la ciutadania no és aquesta la percepció. S’han vist terrasses, hotels i càmpings plens; havies de demanar hora per dinar o per sopar… però és un miratge. Menys d’un terç dels establiments d’allotjament del país han obert, un 30% de la restauració no ha obert, i més d’un 75% de les empreses, autònoms, pimes i micropimes encara tenen els seus treballadors en ERTO, alguns reintegrats parcialment a la feina, d’altres encara no, i molts encara sense cobrar. El turisme, aquest estiu ha estat com un iceberg.

La gent només ha vist “les bondats”, però desconeix el backstage de la funció. El mise en place del sector ha trontollat i continua trontollant. Hi ha sectors que encara no han pogut obrir, com és l’oci nocturn, amb anades i vingudes als tribunals. Més de 37.000 persones veuen perillar la seva feina en aquest sector.

El sector del MICE també cau en picat. S’han suspès totes les fires del país, que s’han traslladat al 2021 o fins i tot al 2022. Fa uns dies hem conegut la decisió de la GSMA d’ajornar el Mobile World Congress (MWC) fins al juny de 2021.

No és només el turisme. És el sector HORECA. A la davallada del nostre sector, s’hi ha d’afegir tot el canal de distribució d’aliments, begudes, maquinària, etc. Semblava que revifava a l’estiu, amb promocions i ajudes al sector de la restauració per part de les grans companyies. Ells necessiten el sector, i el sector a ells, i tots plegats necessitem que la ciutadania torni a omplir els nostres bars, restaurants, càmpings, apartaments, hotels… Cal confiança.

El sector ha invertit molts diners en seguretat. No es pot culpabilitzar la restauració o el turisme dels rebrots. Cal que tothom sigui responsable.

El sector no ha de fer de policia, però sí de prescriptor de salut

Confiança. Les empreses, països, o destinacions que han treballat durant anys per a trobar un posicionament diferencial han de mantenir aquest treball, i fins i tot redoblar-lo per a compensar aquesta aturada global; i han de fer-ho incorporant la seguretat de manera efectiva per a refidelitzar clients habituals. Alguns, que erròniament han parlat de segells COVID-FREE, SAFE COVID… encara han generat més desconfiança, i l’estiu els ha castigat.

Hem de treballar perquè tots els negocis puguin accedir a les eines necessàries per a protegir als seus clients i equips. Només ho aconseguirem treballant junts, incorporant la seguretat a la nostra manera de treballar i d’innovar.

Ara és el moment de continuar prenent decisions, de trobar oportunitats i posar-nos a treballar amb mascareta, higiene i distància, però abans caldrà que els polítics posin fil a l’agulla.

El passat 2 de juny, des de PIMEC Turisme, de la mà del president de PIMEC, Josep González, i de la presidenta de la sectorial, Isabel Galobardes, es va presentar un manifest, Pla de xoc per al turisme, que comptava amb el suport de diverses organitzacions empresarials que representen més de 13.500 empreses i autònoms i que incloïa propostes per revertir les conseqüències que patia i pateix el sector per la crisi del coronavirus. Malgrat les bones paraules del Govern de la Generalitat i del Gobierno d’Espanya, res s’ha materialitzat.

El sector està esgotat i està més a prop de la depressió que de l’optimisme. Manquen sis dies perquè la pròrroga dels ERTO finalitzi, i a hores d’ara la restauració i el turisme actiu queden fora de la pròrroga i només allotjaments i una part de l’oci nocturn quedarien prorrogats. El problema que ens ve al damunt serà de conseqüències imprevisibles, i sembla mentida que els nostres polítics no se n’adonin. Significa la ruïna de molts empresaris, autònoms, pimes i micropimes.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Les 10 claus de la protecció de dades en el teletreball

Next Story

Què no t’expliquen els diaris sobre el decret del teletreball?

Latest from Competitivitat