Ja és un tòpic que Catalunya rebi menys inversions de l’Estat en infraestructures de les que pertoquen. Això succeeix per la confluència de dos factors: d’una banda, perquè els pressupostos d’inversió estan sistemàticament per sota del que correspondria; i, de l’altra, perquè les inversions previstes s’executen només en una part. Aquesta és la trista realitat de la inversió pública a Catalunya, que contrasta frontalment amb les visites que de tant en tant ens fan polítics carregats de promeses multimilionàries.
Des d’una perspectiva empresarial seria inconcebible que els pressupostos d’inversió anuals i plurianuals de les nostres empreses enregistressin les desviacions a la baixa que enregistren els pressupostos generals de l’Estat. Sigui per manca de recursos, sigui per falta de planificació dels projectes, sigui perquè al llarg de l’any sorgeixen altres urgències pressupostàries, ja resulta normal que l’Estat inverteixi 2/3 d’allò que tenia previst en el seu pressupost. Un grau de compliment com aquest seria un fracàs continuat en qualsevol empresa, que tindria conseqüències directes sobre l’equip directiu.
No és lògic que una població que representa més del 16% del total espanyol i que genera més del 19% del PIB hagi rebut, en els darrers 27 anys, el 12% de mitjana de la inversió pública real, o del 10,3% en els darrers cinc anys. Catalunya hauria de ser tractada en els pressupostos amb una major correspondència amb el seu pes demogràfic i econòmic, i d’acord amb el seu potencial de creixement. I un cop pressupostades les inversions, cal executar-les: la mitjana d’execució del grup Ministeri de Foment (que representa el 84% de la inversió total de l’Estat a Catalunya) dels darrers 17 anys és del 77,7% del pressupostat. Cada any s’ha deixat d’executar el 22,3% del que estava pressupostat, és a dir, que pràcticament és com si cada quatre-cinc anys la inversió fos igual a 0.
Per a les empreses tot això resulta bastant incomprensible. I, en aquest sentit, cal celebrar la proposta que fa PIMEC per preservar els compromisos d’inversió pública estatal en infraestructures (veure INFORMES PIMEC 4/2019). Concretament es proposa una mesura legislativa tan simple com incorporar a la Llei General Pressupostària (L.47/2003) una disposició per garantir que s’acompleixi un percentatge mínim de les inversions pressupostades (per exemple, un 90%) i que, en cas que no s’acompleixi, es transfereixin a la comunitat autònoma afectada els recursos no invertits, tot comprometent-se aquesta a invertir-los en infraestructures. Sigui en aquest percentatge o en un de més alt, d’aquesta manera es garantiria una execució inversora amb menys desviacions que l’actual, encara que l’objectiu hauria de ser que la desviació fos propera a 0, com passa, per exemple, amb els sous dels funcionaris.
