Entrevista: Víctor Costa, director de VIA Empresa
Economista per la Universitat Pompeu Fabra, ha viscut mig any a Anglaterra, on va ser articulista d’opinió i professor assistent de la Universitat d’Exeter. Després de treballar i col·laborar amb diversos mitjans, actualment dirigeix VIA Empresa, el diari empresarial digital líder en català que té com a màxima premissa una mirada optimista i constructiva.
El 2020 PIMEC va reconèixer VIA Empresa pel seu paper en l’ús de la llengua catalana com a eina de cohesió social i laboral. Què va suposar rebre un dels Premis Pime 2020 i quina importància doneu al bon ús de la llengua en aquest sentit?
A VIA Empresa vam acabar el 2020 amb diferents premis i reconeixements després d’un any complex marcat per la pandèmia i la crisi sanitària i econòmica. Rebre el Premi Pime 2020 ha sigut una gran alegria i un honor que ens anima i ens esperona a l’hora de seguir lluitant per un periodisme d’anàlisi i reflexió, en profunditat, de color i valor afegit.
Pimec elogia “la identitat periodística i empresarial” del nostre diari, que és un projecte amb ànima, personalitat i visió. Va premiar l’ús i la promoció del català en l’àmbit econòmic amb la nostra secció “El català a l’empresa” que realitzem juntament amb el Termcat, així com el fet d’haver donat veu a les pimes i als autònoms afectats per la covid-19, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Balears.
El català és un segell d’identitat per a nosaltres i, justament per això, comptem amb periodistes de tots els indrets dels Països Catalans. És des de la diversitat lingüística i de gènere com fem possible la riquesa i la pluralitat informativa d’aquest petit gran diari. Així doncs, VIA Empresa té un ferm compromís amb la llengua i la qualitat del periodisme més que amb la quantitat de notícies o clics.
Com treballeu per dinamitzar el sector productiu català? Com aconseguiu aportar valor afegit més enllà de les notícies d’actualitat?
VIA Empresa és més que un diari. Som un altaveu de la realitat econòmica de Catalunya i l’arc mediterrani però també som un actiu per a l’ecosistema i el teixit empresarial, social i innovador del país. Fer VIA és una filosofia de vida i el valor afegit de la nostra feina neix del factor humà i del cercle virtuós del periodisme. Ja fa vuit anys que ens envoltem de converses, reflexions i crítiques constructives, alhora que sempre hem cregut que la nostra societat està plena de gent inspiradora i que la intel·ligència també és contagiosa. Val la pena explicar-ho.
Vivim una època de periodisme d’estricta actualitat, de consum fast food i titulars pescaclics, però insisteixo que VIA Empresa és un moment de pausa i reflexió o una conversa en profunditat que val la pena viure i compartir.
A causa de la pandèmia, els temes principals d’actualitat han estat els relacionats amb les eines per combatre el virus: ERTO, crèdits ICO, teletreball… A banda de les temàtiques pròpies de la Covid-19, ara mateix quins altres temes són d’interès per a les empreses i de cara a l’economia?
Sempre recordarem el 2020 i una gran part del 2021 com l’any de la pandèmia, però també dels ERTO, els crèdits ICO o el teletreball. El coronavirus ho ha canviat i ho ha accelerat tot, les empreses i les administracions d’arreu del món hi han reaccionat, pràcticament dia a dia. No ha sigut una crisi financera i econòmica com la del 2008, sinó una crisi econòmica derivada d’una crisi sanitària i d’un confinament total i parcial. Però això ja s’ha dit per activa i per passiva. Hi ha hagut molts errors, però també molts aprenentatges.
Crec que encara ens queda força temps per parlar i escriure sobre ERTO i ICO –l’economista Enric Llarch els anomena IKO per la temuda K del turisme. El teletreball ha vingut de la nit al dia per quedar-se, però crec que l’imprescindible de la nostra feina és i seguirà sent fer-la cara a cara. El futur laboral més pròxim és un model híbrid i aquest equilibri entre fer una videotrucada i saludar-nos amb un cop de colze. Ara també s’està parlant molt dels fons Next Generation, ja que es preveu que l’Estat espanyol sigui el país que més ajudes rebi. Pràcticament 70.000 milions d’euros a “fons perdut”, des d’ara i fins a l’agost del 2026. La pregunta és com i on s’invertiran aquests fons? Les pimes seran les grans beneficiades o les grans oblidades? Tot això encara s’ha de veure i el periodisme serà clau per explicar-ho.
Considereu que la informació publicada a VIA Empresa és funcional per als actors econòmics del país? Algun fet que pugui demostrar-ho?
La informació ha d’estar ben treballada, ser rigorosa i tenir un valor afegit. Val la pena que la informació també sigui funcional, rellevant i que, fins i tot, pugui arribar a servir de font d’inspiració per a bones pràctiques empresarials. Insisteixo que VIA Empresa és més que un diari i no només informem, sinó que també divulguem més que entretenim, i som un actiu comunicatiu de l’ecosistema i del teixit empresarial. Prioritzem la qualitat a la quantitat. Els nostres articles generen debat tant dins com fora de les empreses i fins i tot un reportatge nostre de fa anys va salvar una pime d’entrar en fallida. Beneït periodisme!
Al digital hem vist diversos articles i notícies sobre els ODS de l’Agenda 2030 de l’ONU. Des de la vostra redacció esteu aplicant algun d’aquests objectius?
Al manifest de VIA Empresa reivindiquem la nostra aposta per aquelles entitats que tenen cura tant de les relacions com dels resultats, així com les empreses conscients i sostenibles que creuen que són precisament les persones les qui donen sentit a les empreses i van més enllà de l’èxit econòmic. Partint d’aquí, a VIA Empresa parlem i escrivim sovint dels ODS de l’Agenda 2030 i de com cada dia més empreses lluiten i implementen noves polítiques pel que fa a la salut i el benestar, l’educació, la igualtat de gènere, l’ús d’energies no contaminants o l’acció pel clima, entre d’altres. “S’ha de baixar la pilota al peu com Johan Cruyff”, que dèiem un dia fent un cafè amb Antoni Cañete, president de Pimec.
Coneixedor de primera mà de la situació econòmica i de les problemàtiques de les pimes, com preveieu que evolucionarà l’economia catalana en els pròxims mesos? Hi ha algun fet clau al qual els vostres lectors hagin d’estar atents?
“Als que pensem que el món pot millorar ens diran que som massa optimistes. Però si algú té una opció millor, que ho digui”, assegura el catedràtic Oriol Amat. Jo soc dels optimistes i dels constructius, dels que creuen que ja hem passat el pitjor, però cal estar sempre alerta. Aprofito per citar un article de Genís Roca a VIA Empresa que es titula “Empresari: espècie en risc d’extinció” on reivindica “la gent que té un negoci i pertany a la seva comunitat, que genera llocs de treball al seu entorn i tributa a casa seva. Abans en teníem força, però amb el temps la majoria s’han venut les seves empreses i ara els seus fills gestionen fons d’inversió i propietats immobiliàries. Ja gairebé no queden empresaris. Són un bé escàs, i cal protegir-los igual que el rinoceront blanc, el linx ibèric i l’os polar”. Ara tornen les fires i els congressos, ara només falta que ajudem els empresaris a tornar a obrir i sobreviure.
