En un context de transició verda, les pimes han de buscar alternatives sostenibles per complir amb la normativa actualment vigent i, alhora, mantenir la seva viabilitat i competitivitat.
La problemàtica ambiental derivada de l’ús excessiu del plàstic ha esdevingut un dels principals reptes a afrontar en la lluita per la sostenibilitat. En aquest context, la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per una economia circular transposa a Espanya la Directiva europea de plàstics d’un sol ús. Aquesta llei estableix dos conceptes importants: la prohibició de la comercialització de diversos productes de plàstic d’un sol ús com, per exemple, canyetes de begudes, coberts i plats, entre d’altres, i l’establiment de l’impost del plàstic no reutilitzable, que es va començar a aplicar l’1 de gener de 2023.
Més recentment ha entrat en vigor el Reial decret 1055/2022 d’Envasos i Residus d’Envasos, que marca un punt d’inflexió en la regulació d’aquests materials, establint noves obligacions per a empreses per tal de reduir l’impacte ambiental dels residus d’envasos, entre altres els de plàstic. La normativa implica un canvi significatiu en la gestió de residus, ja que afecta tot tipus d’envasos.
Aquest decret preveu mesures concretes per reduir la generació de residus plàstics i, alhora, fomentar la reutilització i el reciclatge. Les principals accions inclouen la reducció progressiva dels envasos de plàstic d’un sol ús, l’impuls de sistemes de reutilització i de retorn d’envasos (SDDR) i l’obligació per part de les empreses de garantir un percentatge mínim de material reciclat en els envasos.
La normativa esmentada comporta un canvi molt important: la responsabilitat ampliada del productor, és a dir, de qui gestiona un residu d’envàs. El Reial decret 1055/2022 estableix que la responsabilitat de gestionar els residus d’envasos recau en qui introdueix un producte envasat al mercat espanyol, conegut com el “productor de producte”.
Abans, aquesta responsabilitat era de l’empresa que utilitzava el producte i es quedava amb l’envàs com a residu. Ara, seguint el principi de “responsabilitat ampliada del productor” de la Unió Europea, les empreses que posen envasos al mercat han de garantir-ne la gestió al final de la seva vida útil. Això ja s’aplicava als envasos domèstics, com els d’aliments i begudes. El nou decret amplia aquestes obligacions a tots els envasos: domèstics, comercials, de serveis i industrials. Els productors hauran d’organitzar-se per assegurar una correcta gestió dels envasos quan esdevinguin residus.
Les mesures que s’incorporen en el Reial decret tenen un impacte directe sobre diferents sectors d’activitat econòmica, que han de buscar alternatives sostenibles per complir amb aquesta normativa i, alhora, mantenir la seva viabilitat i competitivitat. Així doncs, per a les pimes, la reducció d’envasos de plàstic pot suposar un repte inicial pel cost de la transició cap a materials més sostenibles, però també una oportunitat per diferenciar-se en un mercat i una societat cada cop més conscienciats amb el medi ambient.
El sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn en el comerç de proximitat
Una de les derivades del Reial decret 1055/2022 és l’obligació del comerç minorista d’oferir begudes en envasos reutilitzables a través del sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR); el consumidor pagarà un dipòsit en el moment de la compra, que li serà retornat si porta l’envàs buit. Aquesta obligació és vigent des de l’1 de gener del 2025 i, en funció de la superfície de l’establiment, s’ha d’oferir una quantitat concreta de referències d’aquests envasos. Per a aquells negocis més petits, l’obligació no s’aplicarà fins al 2027; els de menys de 120 m2 hauran d’oferir com a mínim 1 referència d’envàs reutilitzable i els que tinguin entre 120 i 300 m2, almenys tres referències. A més, el RD també disposa que, en cas que no s’arribi als objectius de reciclatge fixats, caldrà establir un sistema SDDR per a tots els envasos de begudes de menys de 3 litres.
PIMEC considera que aquest Reial decret és d’alt impacte i complexitat, especialment per a les pimes, ja que comporta algunes dificultats organitzatives i d’aplicació operativa a tota la cadena productiva d’una empresa. En el cas dels establiments de proximitat, l’entitat es posiciona a favor d’introduir l’SDDR, però cal fer-ho sota algunes condicions i legislant pensant en petit. En aquest sentit, és necessari que l’establiment rebi una compensació a canvi del temps de gestió i manipulació que suposa l’acceptació d’aquests envasos un cop el consumidor els retorni, i també per l’espai físic que hi haurà de destinar. A més, és important que només s’acceptin els envasos de referències que aquell establiment vengui i que les microbotigues quedin exemptes de l’obligatorietat d’acceptar aquests envasos.
A banda de la normativa que implica aquest decret, els establiments de proximitat han pres la iniciativa per adaptar-se a les noves regulacions i fomentar un consum més sostenible. En aquest sentit, s’han eliminat les bosses de plàstic d’un sol ús i molts comerços les han substituït per bosses reutilitzables o compostables, i cada cop més botigues d’alimentació aposten per la venda a granel per reduir la generació d’envasos innecessaris. A més, l’ús de materials com el cartó, el vidre o el plàstic reciclat s’està estenent en diversos sectors i alguns establiments ofereixen incentius per als clients que compren i consumeixen amb els seus propis envasos reutilitzables.
Aquestes accions no només ajuden a complir amb la normativa, sinó que també responen a una creixent demanda dels consumidors, cada vegada més conscients de la necessitat de reduir la petjada ecològica i que la societat avanci cap a una major transició sostenible.
