Clara Gómez és membre del Grup Clade, un grup d’empreses multisectorial que recentment ha celebrat el seu 20è aniversari i que té l’objectiu de transformar l’economia en clau social. També exerceix com a directora general d’Abacus i és membre de la Junta Directiva de Pimec.
El Grup Clade ha celebrat recentment el seu 20è aniversari. Quin balanç fa d’aquestes dues dècades i quins han estat els principals reptes i aprenentatges?
En aquestes dues dècades, Clade ha ajudat a demostrar que l’economia social no és una excepció, ni una opció minoritària, sinó una manera robusta, coherent i moderna d’organitzar l’activitat econòmica amb impacte social.
Clade s’ha consolidat com un espai de trobada entre projectes diversos que compartim una mateixa mirada: treballar, des de l’economia social, amb projectes transformadors en àmbits que són claus per a la societat.?
Els principals reptes han estat, d’una banda, créixer sense perdre l’essència i, de l’altra, fer entendre que els models cooperatius no són models secundaris ni romàntics, sinó plenament competitius.?
Es tracta d’un dels grups líders en economia social. Quin paper creu que ha de tenir aquest model empresarial en el futur econòmic?
Estem convençuts que l’economia social ha de tenir un paper cada vegada més central en el futur econòmic.
Davant dels grans reptes que tenim al davant –la desigualtat, la transformació digital, la transició ecològica i la concentració de poder en mans de grans actors–, necessitem empreses que no només busquin rendibilitat, sinó també retorn social, democràcia interna i compromís amb el territori.?
Estic convençuda que són moltes les empreses del país, com les que Pimec representa, que ja tenen aquest compromís. Però és important assenyalar com l’economia social aporta una manera diferent d’entendre l’activitat econòmica: no com una lògica d’extracció, sinó com una manera de generar valor compartit. I això és especialment important en sectors tan estratègics per a la societat com aquells a què ens dediquem des de les diverses empreses que formem part de Clade. Sectors que són autèntics pilars d’una societat democràtica i cohesionada.
Com a directora general d’Abacus, quin creu que és el secret perquè sigui considerada un referent del cooperativisme a Catalunya?
Si Abacus és un referent del cooperativisme a Catalunya des de fa més de 55 anys, crec que és perquè ha estat fidel a una idea molt clara: ser una empresa propietat de la gent al servei de la cultura i l’educació.
El secret no és un sol factor, sinó la combinació d’una missió fundacional clara, amb la qual ens seguim sentint compromesos, coherència en les accions que desenvolupem i també capacitat d’adaptació.
Crec que cal destacar que Abacus ha sabut créixer, professionalitzar-se i transformar-se sense perdre la seva essència. I això és molt important perquè en un entorn molt competitiu no n’hi ha prou amb tenir valors: cal convertir-los en una pràctica empresarial sòlida, eficient i útil. Crec que això explica molt bé per què Abacus continua sent un projecte reconegut i respectat.
Com veu l’encaix entre el món empresarial més tradicional i els valors de l’economia social?
Jo no plantejaria una oposició entre l’empresa tradicional i l’economia social. De fet, crec que hi ha molts punts de trobada. Pimec fa temps que ho entén molt bé i ha estat liderant aquest diàleg, demostrant que les pimes poden ser motors de canvi social sense perdre competitivitat.
Cada vegada més empreses entenen que la sostenibilitat, la qualitat de l’ocupació, la responsabilitat social i el vincle amb l’entorn no són accessoris, sinó part del nucli del negoci.
És cert que l’economia social pot aportar al conjunt del sistema empresarial una manera de fer més participativa, més compromesa amb el llarg termini i més atenta a l’impacte social. I, alhora, el món empresarial tradicional també ens pot aportar escala, professionalització i capacitat d’innovació.
El repte no és enfrontar models, sinó fer-los evolucionar cap a més responsabilitat i més valor compartit.
Quines oportunitats identifica per impulsar un model econòmic més social, sostenible i arrelat al territori?
Veig moltes oportunitats. La primera és reforçar la intercooperació entre empreses i projectes de l’economia social per guanyar dimensió i capacitat d’incidència.
La segona és aprofitar la digitalització i la innovació tecnològica sense perdre l’arrelament territorial ni el tracte humà.
I la tercera és posar la cultura i l’educació al centre com a sectors estratègics per construir comunitat, igualtat d’oportunitats i cohesió social.?
Des de l’economia social tenim un repte: si sabem explicar bé què fem i per què ho fem, podem contribuir a consolidar un model econòmic més social, sostenible i arrelat al territori, que no només sigui viable, sinó també desitjable.
