El passat 28 de maig vam celebrar la jornada “Trencant estereotips de gènere en el món laboral”, impulsada per la comissió Dona i Empresa, Pimec Universitat, i Pimec Formació i Ocupació. Una trobada que va posar de manifest els obstacles estructurals que encara dificulten la plena igualtat d’oportunitats entre dones i homes al mercat de treball, alhora que es van compartir propostes per impulsar un canvi transformador.
La jornada va comptar amb la intervenció de Mireya Menchen, tècnica de l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones del Departament d’Igualtat i Feminismes, que va presentar un diagnòstic rigorós basat en dades recents. Els quatre eixos d’anàlisi van ser clau per entendre l’impacte dels estereotips en la configuració del mercat laboral.
D’una banda, vam parlar de la segregació horitzontal, ja que el 90% de les dones afiliades a la Seguretat Social es concentren en el sector serveis. A més, només un 10-12% de dones empresàries es dediquen a sectors masculinitzats com l’agricultura, el transport o la indústria extractiva. En formació professional, les noies es concentren en famílies professionals com la sanitària o els serveis socioculturals, mentre que els nois dominen mecànica, electrònica i informàtica. A la universitat, les dones estan infrarepresentades a enginyeria i arquitectura, malgrat ser majoria en altres branques.
D’altra banda, es va posar en valor l’efecte sostre de vidre, ja que les dones només ocupen un 35,5% dels càrrecs directius i de gerència. Als consells d’administració, malgrat avenços, la presència femenina encara és molt limitada, sobretot en empreses de nova creació. Les dones tenen més nivell d’estudis superiors que els homes, però aquesta formació no es tradueix en ocupació igualitària ni en accés a llocs de responsabilitat.
Seguidament, també es va destacar el terra enganxós, tenint en compte que les dones es concentren en ocupacions amb baixos sous i amb escasses oportunitats de promoció. Les dones autònomes amb càrregues familiars treballen més de 40 hores setmanals en un 68,5% dels casos, mostrant una sobrecàrrega i dificultats de conciliació. La bretxa salarial de gènere es manté en un 19,5%, amb diferències anuals que poden arribar a més de 10.000 euros en posicions directives.
A més, en parlar del treball no remunerat, les dones dediquen el doble d’hores a tasques domèstiques que els homes. El 87,4% de les excedències per cura de fills o persones dependents les agafen dones. El 35,8% de les dones inactives ho són per cura de terceres persones, davant només un 9,8% d’homes. Aquest desequilibri perpetua la “generació sandvitx”, dones entre 45 i 64 anys que cuiden tant fills com pares.
A posteriori, la Nuria Salán, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la UPC, va visibilitzar la manca de dones referents a la història. En el present, destaquem la necessitat de comptar amb dones referents i potenciar el talent femení per impulsar a les nenes i dones a trencar aquests estereotips de gènere.
Després d’aquestes dues intervencions, vam comptar amb una taula d’iniciatives i recursos per impulsar el talent en perspectiva de gènere.
En primer lloc, Gemma Olmo, directora de l’Institut Escola del Treball de Barcelona, ens va explicar el programa EdTWomenDays, centrat en la promoció del talent femení en la formació professional industrial i digital. Aquest, impulsa les vocacions femenines cap a la indústria 4.0, esdevenint una plataforma de referència amb una xarxa d’alumnes i exalumnes noies que promouen les professions industrials i digitals vinculades a la indústria 4.0. A més, amb les experiències immersives dins del centre (EdT) i accions cap a escoles de primària Real Experience, es desperten les vocacions des d’edats primerenques.
Aquest projecte mostra una aposta clara per trencar estereotips de gènere i fomentar la presència de dones en professions industrials i digitals, mitjançant accions molt concretes, participatives i amb continuïtat a mitjà i llarg termini.
A continuació, Clara Lapiedra, en representació de l’empresa Kuiksport, ens va explicar la importància de comercialitzar productes pensats per dones, com és el cas de la seva empresa. No parlem d’adaptar els productes a les dones (en aquest cas alimentaris per l’esport); sinó de fabricar productes per a les dones tenint en compte les seves necessitats.
Finalment, l’Àlex Lobaco, subdirector de Programes en Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, va traslladar les dades vers a la participació de les dones en la Formació Contínua.
La formació subvencionada per a persones treballadores ha assolit una xifra rècord el 2024: 270.000 participants, el 61,75% dones. Des del 2016, la participació femenina ha estat constantment superior al 60%, mentre que abans (2004-2015) era gairebé paritària. Tot i aquest increment, la majoria de dones continua formant-se en àmbits tradicionalment feminitzats, com: Serveis socioculturals i comunitaris (78%), Sanitat (81%), Administració i gestió (77%)i Hostaleria i turisme (69%).
En canvi, les dones estan molt poc representades en formació industrial: Fabricació mecànica (12%), Electricitat i electrònica (10%), Transport (15%), Construcció (17%).
Tot i això, es destaca com a fet novedós el sorpasso femení en Informàtica i Comunicacions, amb un 55% de dones.
Finalment, va destacar el rellevant impacte transformador de la formació en igualtat dins l’empresa. El 2024 més de 2.500 persones s’han format en igualtat a través de formació subvencionada.
La formació en igualtat ajuda a identificar i desmuntar estereotips invisibles però persistents dins les empreses. A més, les empreses que aposten per aquesta formació generen canvis reals en cultura laboral, climes més inclusius i millores en motivació, benestar i productivitat.
Per acabar, la directora de l’Àrea de Treball de Pimec, Sílvia Miró, va tancar la jornada posant en valor la responsabilitat de les organitzacions empresarials i les pimes per transformar el model productiu. Va destacar que l’economia no pot permetre’s prescindir del talent femení, ni continuar reproduint patrons que limiten la diversitat i l’eficiència empresarial.
Com a conclusions en el tancament, des de Pimec destaquem:
- Cal una mirada sistèmica, que reconegui que la desigualtat de gènere és estructural i que requereix intervencions concretes des de la política pública, l’empresa i la societat.
- Les pimes tenen un paper clau en la transformació del món laboral, especialment en el foment de mesures que permetin la corresponsabilitat, la promoció interna i la conciliació.
- Pimec es compromet a impulsar dades desagregades, indicadors i accions positives, tant en els seus estudis com en les eines que ofereix a les empreses.
- Insistim en la necessitat de revisar el càlcul de l’activitat econòmica perquè inclogui el treball no remunerat i les cures, tradicionalment invisibilitzades però essencials per a la sostenibilitat del sistema.
Trencar els estereotips de gènere no és només una qüestió de justícia social, sinó també una estratègia d’intel·ligència econòmica. El talent, la innovació i la sostenibilitat del model productiu català passen inevitablement per una economia inclusiva, equitativa i corresponsable.
Maria Teixidor, presidenta de la comissió Dona i Empresa de Pimec, i Mari Àngels Benítez, responsable de Polítiques Socials i d’Inclusió Laboral de l’entitat
