“Invertir en benestar té un retorn en els comptes i la productivitat empresarial”

Entrevista a Eduard Alcázar, fundador de Felicicat

Com i quan va sorgir la idea de crear aquesta empresa? 

Va ser el 2020 i amb motiu de la pandèmia de la covid-19. En aquells moments tan durs i conjuntament amb tres companys, vaig detectar la necessitat de solucionar els problemes causats pels efectes de l’adaptació als canvis no només en l’àmbit social, sinó també en l’àmbit laboral.  

Per exemple, molta gent no estava preparada per teletreballar o per fer servir eines digitals per primera vegada. Aquests fets incidien en el benestar emocional i arran de la pandèmia es va començar a parlar d’aquestes qüestions que fins aleshores eren temes tabú. 

Com que hi havia molt marge de millora, vam decidir actuar perquè Catalunya tingués un institut i un grup de professionals que posessin el concepte de felicitat sobre la taula, culturitzant la felicitat laboral. 

Com s’aconsegueix la felicitat en l’àmbit laboral? 

S’aconsegueix a través de 7 benestars: l’emocional, l’econòmic, el nutricional, el físic, el mediambiental, el social i el tecnològic. 

Consideres que a Catalunya tenim un clima laboral positiu en comparació amb el nostre entorn? 

En general, estic convençut que és bastant positiu, però moltes empreses no inverteixen en benestar a partir d’una estratègia sòlida perquè no hi ha cultura de dades relacionades amb aquest factor tan fonamental que pot contribuir molt positivament en els resultats empresarials. En aquest sentit, oferim formacions que són part d’una estratègia que ha d’estar pensada i consensuada.  

Les empreses han de ser conscients que invertir en benestar té un retorn en els comptes i la productivitat empresarial, a banda d’altres beneficis com l’atracció de talent.  

Quines són les dues mesures fonamentals que ha de desenvolupar una pime per assolir la felicitat del seu equip? 

Creiem que és fonamental elaborar un estudi de clima laboral cada 3 o 4 anys. Les empreses han de ser valentes i estar disposades a sentir-ho tot, allò positiu i allò negatiu, tant qualitatiu com quantitatiu.  

Les dades són fonamentals i a través d’aquests estudis poden sortir a la llum situacions enquistades. En aquests casos, contractar una figura externa o interna associada al benestar de l’empresa pot ser de gran ajuda. Aquesta figura també pot ser un càrrec que vagi rotant. En definitiva, es tracta de destinar un pressupost, elaborar un pla concret i implicar-hi l’equip.  

D’altra banda, i més enllà de les emocions, hi ha elements de benestar com el nutricional o el físic que s’han de treballar per arribar a un estat complet de benestar, a través de diferents factors com garantir la llum natural i la ventilació a les instal·lacions de l’empresa, la desconnexió digital… 

De quina mida i sectors són les empreses amb les quals treballeu? Com les ajudeu? 

La meitat són pimes i la majoria es dediquen al sector farmacèutic, elèctric, sanitari, logístic, alimentari o de serveis. Tenim moltes empreses de treball d’oficina i on és necessari tenir presents molts indicadors associats als set benestars mencionats anteriorment. A l’oficina s’ha de poder combatre el sedentarisme, habilitar espais on s’hi fomenti la creativitat, la innovació i la socialització entre persones. Hi ha molta feina a fer en aquest sentit, però -per sort- les direccions i els departaments associats a la gestió de persones estan cada vegada més oberts a explorar com incrementar el benestar als llocs de treball. 

La petició més comuna és l’elaboració d’estudis de clima laboral i la necessitat de formació, tallers i programes associats a certes necessitats com lideratge, higiene postural, planificació nutricional, ODS, creativitat, etc.  

Pots explicar algun cas d’èxit?  

Una empresa del sector logístic ens va encarregar un estudi de clima laboral i, gràcies a les dades i la informació obtingudes, ha aconseguit millorar el desenvolupament de la seva activitat empresarial a través de mesures de millora de la comunicació entre l’equip que gestiona el magatzem i l’equip de les oficines. Per exemple, una d’aquestes accions va ser la instal·lació de pantalles i la realització d’un projecte líving office per transformar alguns espais de treball i zones comunes, com la cuina i una part amb taquilles.  

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Una pime catalana que triomfa al Dakar fent la cursa més sostenible

Next Story

Una opció intel·ligent

Latest from ODS i RSC