En un context de transformació digital, competència global i canvi d’hàbits de consum, el comerç de proximitat afronta reptes estructurals que van més enllà de la rendibilitat. La identitat, la confiança i la vinculació amb la clientela s’han convertit en factors clau de competitivitat. I en aquest terreny, la llengua catalana no és només una qüestió cultural: és una eina estratègica.
Així ho posa de manifest l’estudi “L’ús habitual del català a les pimes. Especial sector serveis”, elaborat per l’Observatori de la Pime de Catalunya a partir de 462 respostes empresarials. Les dades mostren que el català continua sent la llengua majoritària en la relació amb la clientela, especialment en el sector serveis -on s’inclou el comerç-, però també evidencien tendències que conviden a reforçar-ne l’impuls.
Segons els resultats de l’estudi, el català és la llengua majoritària en la relació amb la clientela. En el conjunt de Catalunya, un 18,4% de les empreses s’hi adrecen sempre en català i un 47,2% ho fan habitualment, tot i que s’adapten si cal.
La llengua no és neutra en la relació comercial. El 70,2% de les empreses consideren que utilitzar el català aporta proximitat i millora la relació amb la clientela, i un 29,4% hi veuen un element de diferenciació i valor de marca. Per al comerç, això es tradueix en posicionament. En un mercat saturat d’ofertes homogènies, el factor identitari pot marcar la diferència. La llengua contribueix a construir una marca arrelada, coherent amb el territori i connectada amb el seu entorn social.
També en l’àmbit digital el català manté una presència significativa: tres de cada quatre empreses tenen la web en aquesta llengua. Tanmateix, la comparativa temporal mostra una certa tendència a la baixa en alguns usos i un increment de l’adaptació lingüística segons el client, fet que planteja el repte de consolidar el català com a llengua inicial i habitual.
Casos d’èxit en el comerç
La botiga DRACS, de Granollers, és un exemple clar del foment de la llengua catalana en el sector del comerç. El negoci ofereix principalment productes tèxtils, especialment jerseis, a través de la seva marca Iaios. El seu gerent, Amadeu Barbany, explica que el 90% de les interaccions que tenen en el dia a dia són en català. I no només es refereix a l’atenció als clients i proveïdors, sinó també als productes, els tiquets de caixa, la comunicació en digital i la cartelleria que tenen a la botiga. “El comerç és bàsic i troncal pel que fa a la socialització i el màxim exponent cultural d’un país és la llengua, per tant, hem de fer militància a atendre, parlar i compartir en català”, expressa Barbany, qui també opina que “la llengua catalana té carisma i dona prestigi a un comerç”.
Forn i Pastisseria Prat és un negoci local de 3a generació ubicat a Mollet i que proporciona a les seves persones treballadores formació perquè aprenguin i millorin l’ús de la llengua catalana. “Tenim persones al forn que no han nascut a Catalunya i posem a disposició classes de català perquè perdin la por i es llancin a la piscina a l’hora d’atendre en català”, manifesta la Queralt Dolcet. Des d’aquest comerç vallesà posen en valor la necessitat que el català “sigui la llengua de referència al sector, mentalitzant els comerciants que són una eina molt important per difondre la llengua a tota la població”.
Per la seva part, Laia Valls, propietària de la carnisseria Can Valls d’Argentona, afirma que “el bon ús de la llengua catalana ens beneficia a tothom perquè és la identitat de la nostra cultura i ho hem de preservar”. En aquest sentit, destaca que el foment de la llengua catalana és una eina de cohesió “entre la gent que ve a comprar i les persones que estem darrere del taulell, que tenim la responsabilitat de preservar la llengua”. Laia Valls també explica que el comerç i l’ofici contribueix a mantenir viu el català, “alimentant el que s’està perdent i sent conscients que, perquè la llengua no es perdi, l’hem d’utilitzar al màxim possible”.
Cada vegada és més habitual trobar-hi establiments impulsats per persones nouvingudes que han decidit emprendre i desenvolupar el seu projecte empresarial al nostre país. Aquesta nova realitat enriqueix el teixit comercial, aporta diversitat i dinamitza l’economia local, alhora que planteja nous reptes i oportunitats en àmbits com la integració, la convivència i també l’ús de la llengua en l’atenció a la clientela.
Mansoor Ahmed, gerent de Tito Fresh Fruit, va néixer a Pakistan i porta 25 anys vivint a Barcelona. El seu pare, l’any 1999, va fundar una fruiteria i ell ha continuat el seu llegat. “Per mi la llengua catalana és molt important i les persones que venim de fora hem de donar exemple cuidant la cultura del lloc que ens acull”, explica el comerciant. Ahmed afirma que parla català en el seu dia a dia, amb el seu personal, la clientela i els proveïdors, i destaca que “la cultura i la llengua catalana està molt present a la botiga perquè crec que el comerç és un sector que influeix enormement en els hàbits lingüístics d’un barri i, això, ho hem de cuidar”.
Per al sector del comerç, impulsar el català no és només una qüestió de compliment normatiu o de responsabilitat social. És apostar per la proximitat, la diferenciació i la fidelització. En definitiva, és reforçar un model de comerç arrelat al territori i connectat amb la seva comunitat.
En un moment en què la competència és global, la identitat local pot ser el millor avantatge competitiu. I en aquest terreny, la llengua hi té molt a dir.
Natalia Guerrero, departament de comunicació de Pimec
