Manel Xifra Pagès, president de l’Associació Metall Girona, analitza els principals reptes del sector, la creació del centre de formació i la influència de la legislació actual en la formació professional
Com es va crear Metall Girona?
Metall de Girona té els seus orígens en els antics gremis d’oficis dels segles XVIII i XIX i es va consolidar amb la Revolució Industrial quan van aparèixer noves indústries metal·lúrgiques que es van agrupar per defensar els seus interessos. Durant el franquisme, aquestes organitzacions van quedar integrades dins dels sindicats verticals, però amb la transició democràtica es van reorganitzar independentment, donant lloc a la constitució oficial de la Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de Girona (FEGMETALL) l’any 1979.
Amb el pas dels anys, FEGMETALL va experimentar canvis i el 2017 les associacions comarcals es van fusionar per formar l’actual Associació Metall Girona, que avui és la patronal de referència del sector metal·lúrgic a la província. Aquesta entitat representa prop de 285 empreses i més de 9.580 treballadors, defensant els interessos de les empreses metal·lúrgiques de diverses comarques gironines.
EI sector metal·lúrgic és un pilar econòmic clau a Girona, aportant aproximadament un 10% de l’ocupació i un 13% del PIB provincial. Metall Girona agrupa la majoria dels subsectors del metall, amb una ocupació per a més de 10.000 treballadors, excloent sectors com el comerç, els instal·ladors elèctrics i els concessionaris d’automoció, que tenen entitats pròpies.
Quins són els principals reptes que afronta actualment el sector metal·lúrgic a Catalunya, i especialment les comarques gironines?
Els reptes més importants són tres. En primer lloc, el sector es mou en un entorn globalitzat i competitiu, caracteritzat per una gran volatilitat i incertesa, amb canvis geopolítics rellevants. La indústria europea, inclosa la gironina, ha de mantenir i millorar la seva posició davant altres grans zones com Àsia o els Estats Units, on el desenvolupament és més ràpid.
En segon lloc, hi ha una manca de talent qualificat, ja que existeix una escassetat greu de personal amb les competències tècniques necessàries. Aquesta situació es veu agreujada per un sistema formatiu que no canalitza prou vocacions cap al sector metal·lúrgic.
Finalment, el sector afronta el repte del relleu generacional i la dimensió empresarial. Tot i que hi ha grans empreses, la majoria són pimes i empreses familiars que han d’afrontar reptes importants per garantir el relleu generacional i per assolir una mida adequada que els permeti competir amb èxit.
Com va néixer la idea de crear una escola de formació pròpia des de Metall Girona?
La idea va sorgir per la manca de professionals qualificats i la necessitat de formació específica, tant de formació pública com privada, que tenia el sector. Moltes empreses trobaven dificultats per cobrir perfils tècnics molt especialitzats, com operaris de mecanització o soldadors. Vam decidir crear un centre de formació que oferís programes ocupacionals que permetessin als alumnes adquirir les habilitats bàsiques per incorporar-se ràpidament a les empreses.
Aquesta escola forma part del sistema de formació professional i complementa l’oferta existent a la província, com el Centre d’Oficis de Figueres o la Fundació Soler a Ripoll, intentant donar resposta a les necessitats creixents del sector.
Quins resultats esteu veient fins ara i quines expectatives teniu a mitjà termini?
L’escola és molt recent, ja que la vam inaugurar al maig d’aquest any. Els resultats són molt positius: tenim una taxa de reinserció laboral superior al 80% i un alt grau de satisfacció per part de les empreses. Els programes ocupacionals permeten que persones en situació d’atur es reintegrin amb èxit al mercat laboral.
Actualment, oferim formació en mecanització, muntatges industrials, caldereria i soldadura. A mitjà termini, preveiem incorporar formacions en noves tecnologies, digitalització, automatització i gestió energètica.
A més, volem destacar que la nostra escola de formació ha estat reconeguda amb la placa Francesc Macià, un gran honor que reflecteix la importància del projecte.
Quins perfils professionals seran clau en el futur immediat del sector?
Els perfils tradicionals com soldadors, serrallers i muntadors continuaran sent necessaris, però també creix la demanda de professionals en mecatrònica, manteniment industrial, automatització, fabricació avançada i gestió energètica.
Quines línies estratègiques s’han marcat des de la presidència per als pròxims anys?
Els objectius principals han estat dinamitzar l’associació, que fins aleshores era poc activa i limitada a la negociació del conveni del metall i a trobades anuals.
Hem professionalitzat l’organització mitjançant la creació d’una direcció integrada per un equip jove i dinàmic. Els objectius principals han estat representar els interessos del sector davant les administracions i l’entorn, exercint un paper clau com a soci col·lectiu de les associacions més representatives, com ara Pimec, la qual cosa ens permet canalitzar millor les necessitats del sector.
A més, hem donat resposta a la problemàtica de la formació, especialment per a les petites empreses, que no disposen de capacitat per desenvolupar programes formatius propis.
Finalment, oferim serveis adaptats a les necessitats dels associats, en col·laboració amb Pimec, amb l’objectiu de fer l’associació útil i propera als empresaris.
Com s’està adaptant el sector del metall als nous requisits de sostenibilitat i digitalització?
Pel que fa a la sostenibilitat, el sector metal·lúrgic és molt ampli. Les empreses siderúrgiques tenen una alta petjada de carboni i han de desenvolupar programes intensius per reduir emissions, incloent pagaments associats a les emissions.
Les empreses de transformació metàl·lica i construcció de maquinària tenen un impacte menor en emissions. EI seu esforç se centra en el disseny de productes més sostenibles, l’eco-disseny, i la reducció del consum energètic al llarg del cicle de vida dels productes que fabriquen.
Pel que fa a la digitalització, el sector està realitzant les inversions necessàries en digitalització i automatització per adaptar-se als canvis tecnològics globals.
Tradicionalment, el sector del metall ha estat masculinitzat. Quins passos s’estan fent des de Metall Girona per fomentar la presència de dones en aquest àmbit?
Aquesta és una qüestió que afecta tot l‘àmbit de les carreres tecnològiques. Des de Metall Girona treballem per canviar la percepció social, que encara associa el metall amb feines brutes i masculines. Actualment, molts tallers tenen equips d’alta tecnologia i automatització, i la feina és molt més diversa i atractiva.
Fem campanyes conjuntament amb universitats i altres entitats per mostrar les oportunitats que ofereix la indústria tecnològica i fomentar que més dones considerin aquestes professions. També visibilitzem dones professionals destacades del sector com a referents.
La manca de professionals fa que sigui imprescindible integrar més dones, que aporten competències i diversitat que enriqueixen el sector.
Quins aspectes destacaríeu del conveni col·lectiu del metall a Girona? Respon a les necessitats actuals de les empreses i dels professionals del sector?
Sí, el conveni ha estat fruit d’un diàleg continuat entre les parts, amb un esforç per compatibilitzar la competitivitat empresarial amb el benestar i la conciliació dels treballadors.
El conveni actual venç el 31 de desembre i començarem negociacions per trobar un punt d’equilibri, especialment en un context en què es debat la reducció de jornada laboral i altres qüestions relacionades amb la conciliació.
Com afecta la legislació actual a la formació professional en el sector metal·lúrgic?
La legislació actual limita la formació dual en molts àmbits industrials, com el metall, i això dificulta que les empreses puguin formar els seus professionals des de la base. En altres països, com Suïssa o Alemanya, les empreses disposen d’àrees d’aprenentatge integrades que garanteixen la formació del futur personal qualificat. Aquesta limitació és un fre greu per al desenvolupament industrial, i és imprescindible que s’acceleri la reforma en aquest àmbit.
Quina importància té per Metall Girona formar part de Pimec com a soci col·lectiu?
Per a nosaltres és molt important formar part de Pimec, ja que és una de les entitats empresarials més representatives de Catalunya i manté un diàleg directe i continuat amb les administracions públiques. Aquesta vinculació ens facilita transmetre de manera eficaç les necessitats i inquietuds del sector del metall en l’àmbit institucional, cosa que resulta clau per poder influir en les polítiques i decisions que afecten les empreses associades.
Pimec també ens ofereix un ampli catàleg de serveis que podem traslladar als nostres associats en diferents àmbits. Per nosaltres té especial rellevància les formacions més generalistes, com ara administració, màrqueting, àrea comercial… totes aquelles àrees que no són purament tècniques, però que igualment són essencials per al bon funcionament de les empreses.
Per tot plegat, és molt important per a nosaltres poder comptar amb aquesta col·laboració i formar part de l’entitat com a soci col·lectiu.
Com valoreu les polítiques de suport a la petita i mitjana empresa en l’àmbit industrial?
És un tema complex. Un problema important és la lentitud i la burocràcia que dificulten l’accés a les ajudes. Comparant amb altres regions, com el País Basc, veiem que aquí les ajudes són insuficients, especialment tenint en compte la importància de la indústria a Catalunya. Caldria que l’administració cuidés més aquest sector i orientés clarament cap a un model industrial de futur.
Esperem que el Nou Pacte Nacional per la indústria que s’està elaborant, representi una millora significativa en aquest aspecte.
Natàlia Balart, tècnica de comunicació de Pimec
