La crisi de l’habitatge a Catalunya és una problemàtica social que està a l’ordre del dia. No només és una qüestió social, sinó també un repte econòmic que impacta en la capacitat de les empreses per captar i retenir talent i posa en risc la competitivitat del teixit productiu català.
La crisi de l’habitatge a Catalunya ha deixat de ser només una qüestió social per convertir-se també en un repte econòmic de primer ordre. L’escassetat d’oferta, l’encariment del lloguer i la manca d’una política d’habitatge efectiva estan afectant la capacitat de les empreses per captar i retenir talent, i posen en risc la competitivitat del teixit productiu català. En aquest context, Pimec i The New Barcelona Post han impulsat el cicle Eixample Talks, un espai de debat que ha reunit representants del sector públic i privat per analitzar les causes estructurals del problema i, sobretot, per buscar solucions basades en la col·laboració publicoprivada que permetin revertir una situació que ja impacta en el desenvolupament econòmic i social del país.
A Catalunya, la manca d’oferta, els elevats preus del lloguer i l’estancament de les polítiques públiques han convertit la crisi de l’habitatge en una de les principals preocupacions socials del país. Cada vegada més famílies es veuen obligades a destinar una part desproporcionada dels seus ingressos a pagar el lloguer, els joves pateixen dificultats per independitzar-se i la ciutadania veu reduïdes les seves opcions d’accés a un habitatge digne.
Segons les dades més recents de l’Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya 2024, el preu mitjà de l’habitatge de segona mà a Catalunya va experimentar un augment del 4,6% entre 2023 i 2024, mentre que el nombre de contractes de lloguer formalitzats a Catalunya va disminuir un 10,8% durant el 2024 en comparació amb el 2023. Aquest informe també indica que el 2024 es van construir 13.210 habitatges d’obra nova, la qual cosa suposa una disminució del 4% en comparació amb el 2023.
És una crisi estructural que afecta milers de famílies i que, més enllà de la dimensió social, comença a tenir conseqüències econòmiques greus. I és que, aquesta problemàtica també està erosionant el teixit empresarial català. La manca d’habitatge assequible limita la mobilitat laboral, dificulta que les empreses puguin atreure i retenir talent, i frena el creixement de certs sectors productius.
Tot plegat configura un panorama complex que requereix respostes coordinades entre el sector públic i el sector privat. S’han d’analitzar les causes, però encara més les solucions, que han de tenir un punt en comú: el diàleg i la col·laboració publicoprivada. Així s’ha fet des de Pimec i The New Barcelona Post, en el marc del cicle de trobades Eixample Talks, el qual ha abordat la crisi de l’habitatge amb experts d’ambdós sectors per reflexionar sobre la situació actual i debatre quines són les solucions per revertir-la.
La construcció d’habitatge protegit és un dels eixos importants que centren el debat de l’habitatge. El subdirector general d’Habitatge Protegit i Sòl Residencial Associat de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, explica que la necessitat a Catalunya és de 13.000 habitatges socials cada any, però els darrers anys ha estat al voltant de 3.000. “El que cal és un salt d’escala importantíssim en la promoció d’habitatge protegit, que és de les poques coses estructurals i útils que es poden fer per sortir de la situació actual”, assenyala Forn, qui també menciona la col·laboració publicoprivada com un element clau per fer aquest salt d’escala. A més, també posa de manifest la urgència de disposar de noves entitats que estiguin disposades a construir habitatge protegit. “Cal que tinguem nous actors, perquè si no tenim un sistema per fer pisos, no tenim prou amb disposar de sòl per construir-ne”, diu l’expert.
El director del col·legi d’APIS i membre del Grup de Treball d’Habitatge de Pimec, Carles Sala, manifesta que Catalunya es troba en una situació de shock de demanda. “Acabarem el 2025 amb un dèficit de 125.000 habitatges i per corregir aquest dèficit estructural és absolutament indispensable la col·laboració publicoprivada”, diu Sala, qui també apunta al sector privat com actor clau per proporcionar part de l’oferta necessària per cobrir la demanda. “El pla d’habitatge proposat pel Govern proposa la construcció de 50.000 habitatges en 5 anys, però no podem pensar que això es pot fer només amb promotores públiques”, afegeix.
Sobre aquest dèficit, el director de CBRE Barcelona, Xavier Güell, expressa que “s’ha legislat d’esquenes al sector privat, que és el principal motor econòmic del país”. En aquest sentit, i posant l’exemple de Barcelona, ha detallat que el 30% dels habitatges de protecció oficial està al centre de la ciutat i que de la previsió de construir 1.700 vivendes d’aquestes característiques, des del 2018 només s’han construït 144. “El sector privat té l’obligació moral d’aportar per solucionar problemes públics, però se l’ha d’acompanyar, i pel que fa a l’habitatge tenim moltíssimes empreses disposades a ajudar”, comenta Güell.
L’afectació al teixit empresarial
La dificultat de l’accés de l’habitatge incideix en la societat i, per tant, en el teixit empresarial català. L’escalada dels preus de lloguer o la impossibilitat d’accedir a un habitatge en propietat ha expulsat moltes persones treballadores cap a zones més allunyades dels seus centres de treball, impactant en els seus costos i el seu temps de desplaçament. Les pimes, que són el motor de l’economia, ja tenen actualment dificultats per trobar personal qualificat i adaptat a les necessitats reals de les empreses i aquesta problemàtica s’agreuja amb la dificultat de poder viure a la majoria de les ciutats pels preus de l’habitatge.
Aquest desequilibri en l’accés a l’habitatge desincentiva l’arribada i la retenció de talent, fet que repercuteix directament en la competitivitat de les empreses i les obliga, sovint, a buscar alternatives fora de les zones més tensionades. La manca d’habitatge assequible es tradueix en una major rotació laboral, en dificultats per cobrir llocs de treball essencials i, en conseqüència, en una pèrdua de productivitat. A tot això s’hi afegeix l’augment de la mobilitat derivada de la distància entre el lloc de residència i el centre de treball, que pot generar externalitats negatives com la contaminació, la congestió viària o l’increment de la sinistralitat.
En el marc de la primera sessió d’Eixample Talks, el president de Pimec, Antoni Cañete, va assenyalar que “la demanda que tenim actualment no dona resposta a l’oferta perquè en el seu moment no es van prendre les decisions correctes”, destacant que això s’ha de revertir a través de la col·laboració publicoprivada. Així mateix, el president de l’entitat ha alertat que el primer problema que tenen les empreses és trobar talent i aquest fet es vincula directament amb la dificultat d’accedir a un habitatge. “Hi ha llocs de treball que no es poden cobrir perquè no hi ha habitatge i, per tant, hem de reflexionar conjuntament per tal de trobar solucions que puguin revertir aquesta situació”, va dir Cañete.
I com es poden abordar aquestes solucions? La cap del servei d’Habitatge i Innovació de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), Blanca Noguera, va afirmar que “cal construir el major nombre d’habitatges, però també hem de pensar en quin habitatge del futur volem”. Aquest exercici de reflexió passa per analitzar com viu la societat ara, què necessita, quins recursos econòmics hi ha i també posar al centre l’habitatge social, de qualitat i compromès amb el medi ambient. “Hem de pensar en la reutilització creativa del parc existent, què podem fer amb el que tenim i abordar la rehabilitació o recuperació d’edificis que ja estan construïts”, va comentar l’experta.
Recupera l’Eixample Talks sobre el repte de l’habitatge
Natalia Guerrero, tècnica de comunicació de Pimec
