Josep Antoni Martínez i Zaplana, president del Gremi de la Construcció de Barcelona, reflexiona sobre la gestió de la burocràcia, els reptes del sector i l’actuació davant la morositat de l’administració pública
Com va néixer el Gremi de la Construcció i quins són els vostres objectius actuals?
El Gremi de la Construcció té 800 anys d’història i és un dels més antics de Catalunya. Va néixer gràcies a una concessió del Rei Pere II el Catòlic, que va permetre als mestres d’obres el dret de reunió i escollir els seus representants. Ens considerem hereus d’aquesta tradició.
Des del seu inici, el Gremi ha tingut la missió d’impulsar el sector de la construcció i la ciutat de Barcelona. En els darrers anys, i tenint en compte les circumstàncies socials i econòmiques actuals, s’ha modernitzat i s’ha consolidat com a referent del sector.
Actualment, tenim com a objectius representar els interessos de les empreses del Gremi, recolzant-les amb serveis i informació rellevant sobre el sector i impulsar la formació contínua dels professionals.
Durant els últims anys, el sector ha afrontat grans canvis i moments difícils. Com vau viure la crisi de 2008 i com valoreu l’evolució del sector fins avui dia?
La crisi de 2008 va impactar fortament el sector, arrossegat per l’especulació, el crèdit fàcil i l’entrada de promotors sense experiència. Quan tot va caure, només els constructors professionals van resistir.
Va ser una etapa difícil, amb manca de feina, problemes de tresoreria i molta incertesa. Tot i així, el sector va demostrar una gran capacitat de resistència.
D’aquella experiència en vam aprendre a actuar amb més professionalitat i prudència. Avui el sector planifica millor, evita els errors del passat i està més preparat per afrontar els reptes futurs.
Quins són els principals reptes als quals s’enfronta el sector de la construcció actualment, i quines mesures esteu impulsant per captar nou talent i afrontar la demanda de professionals qualificats?
Actualment, ens enfrontem a una manca greu de mà d’obra qualificada, especialment en el personal d’obra. A més, encara pesa un estigma negatiu sobre la construcció, sovint vista com una opció residual per a qui no pot estudiar, fet que dificulta l’atracció de joves i nou talent. Per això, treballem per visibilitzar i fomentar una visió positiva del sector, destacant que avui dia la feina és més segura i mecanitzada. També és clau la lluita contra l’intrusisme i l’economia submergida per garantir la professionalitat i qualitat.
Per captar nou talent, col·laborem amb entitats com la Fundació Laboral de la Construcció (FLC), que ofereix formació i programes d’inserció, especialment dirigits a joves i dones, ja que la presència femenina a peu d’obra encara és baixa. També treballem per reincorporar professionals d’entre 40 i 50 anys que van deixar el sector durant la crisi, i cooperem amb institucions educatives com l’Institut Escola del Treball i la universitat per formar i reciclar professionals. A més, les empreses aporten un 0,35% del cost laboral mensual a la FLC per impulsar la formació continuada i especialitzada.
Igualment, treballem per millorar les condicions de l’accés al mercat de treball de persones estrangeres. Cal abordar amb urgència l’excés de barreres administratives que dificulten la seva incorporació.
Com gestioneu el repte de l’habitatge públic? Penseu que és viable assolir l’objectiu de construir 50.000 habitatges fins al 2030, tal com ha promès el Govern de la Generalitat?
La nostra resposta és clara: som capaços de qualsevol cosa sempre que hi hagi sòl disponible i recursos econòmics suficients.
L’objectiu de construir 50.000 habitatges és molt ambiciós, però la seva viabilitat depèn de diversos factors clau: que hi hagi recursos financers, un treball coordinat i àgil per part de l’administració, i una gestió eficient i decidida. És imprescindible que tothom remi en la mateixa direcció per aconseguir-ho.
Apostem per la industrialització de la construcció, però això requereix una indústria estable i planificació a llarg termini, la qual cosa és clau per a l’èxit d’aquest projecte.
Quin impacte té la burocràcia en el desenvolupament dels projectes de construcció?
La burocràcia és un dels principals obstacles que afecten la productivitat. Els processos administratius poden suposar fins a un 10% del temps total d’una obra, tant en l’inici com en la fase final. Per exemple, en un projecte de 12 mesos, aquesta burocràcia excessiva pot suposar una pèrdua de fins a 2 mesos. Aquesta lentitud s’ha agreujat amb el teletreball, fet que complica encara més la gestió i provoca retards importants.
Com afecta l’increment de la inflació al sector?
L’augment de la inflació afecta el sector de la construcció augmentant els costos dels materials i de la mà d’obra. Això obliga a pujar els preus finals dels serveis i les obres per poder mantenir la viabilitat econòmica dels projectes.
Com valoreu la reducció jornada laboral?
El nostre sector no pot oposar-se a la reducció de la jornada laboral, ja que estem d’acord amb la conciliació entre la vida laboral i personal. Tot i això, considerem que és imprescindible disposar d’una flexibilitat horària que, actualment, no tenim. En particular, demanem una flexibilització de les hores extres, ja que actualment estan limitades a un màxim de 80 hores a l’any.
La normativa del sector està en constant evolució i sovint es torna més complexa. Com afecta això a les empreses associades al Gremi?
La normativa en la construcció és molt extensa, però el problema principal és la seva interpretabilitat. Les diferents interpretacions, especialment en documentació i llicències, generen confusió i inseguretat jurídica per a les empreses. Per això, és fonamental que la normativa sigui clara, unificada i fàcil de complir, garantint així la seguretat i el bon funcionament del sector.
Quines tendències estan marcant la construcció a Barcelona i on creieu que el sector pot aportar més a la ciutat?
A Barcelona, amb un teixit urbà molt consolidat i poc espai per a nova construcció, el Gremi destaca en la professionalització del manteniment i la rehabilitació d’edificis.
El sector té un gran coneixement en eficiència energètica i sostenibilitat, especialment en projectes de rehabilitació, en què pot aportar solucions clau per millorar l’estalvi energètic.
Un dels principals obstacles és que la normativa actual no sempre facilita la implementació efectiva de millores energètiques. Per això, és fonamental també augmentar la conscienciació ciutadana sobre aquestes pràctiques per impulsar el canvi.
Com afecta la morositat de l’administració pública al sector?
La morositat és un problema molt important, especialment per a les pimes, que pateixen la demora en el pagament. Encara que la normativa estableix un termini de 30 a 60 dies després de validar una certificació, a la pràctica aquesta validació pot trigar fins a 120 dies o més. Això genera una situació difícil per a moltes empreses, que han de fer front a despeses sense disposar dels ingressos a temps. La construcció és víctima, no culpable, d’aquesta morositat.
Quin valor afegit aporta Pimec al Gremi?
Pimec aporta al Gremi una representació efectiva davant les administracions i altres agents del sector, així com informació actualitzada i rellevant sobre les novetats legislatives i econòmiques que afecten la construcció. Aquest suport reforça la presència i la veu de les empreses associades en l’àmbit institucional, permetent defensar millor els seus interessos i adaptar-se als canvis del mercat amb més rapidesa.
Natàlia Balart, tècnica de comunicació de Pimec
