Amb l’objectiu de fomentar la reflexió i el debat sobre els reptes del teixit productiu català, Pimec i The New Barcelona Post organitzen el cicle de trobades Eixample Talks. En la seva segona edició, sota el títol “El repte del finançament empresarial” i celebrada a la seu de Pimec, diversos experts van analitzar les dificultats i oportunitats de les pimes per accedir al capital i reforçar la seva competitivitat.
L’accés al finançament continua sent un dels principals reptes per a les petites i mitjanes empreses, motor essencial de l’economia catalana i europea. Tot i representar més del 90% del teixit empresarial, moltes d’aquestes empreses troben dificultats a l’hora d’obtenir crèdit, inversió o suport financer per créixer, innovar o simplement mantenir la seva activitat. Les exigències bancàries, el desconeixement o la incertesa geopolítica actual són alguns dels obstacles que limiten el seu desenvolupament. Davant d’aquest escenari, noves maneres com el finançament alternatiu, els fons de capital risc o els programes públics de suport s’obren pas com a vies per garantir la supervivència i competitivitat de les pimes en un mercat cada cop més exigent.
L’accés al finançament és un vell conegut del teixit productiu català i Pimec i The New Barcelona Post van posar el focus en aquest tema en la segona sessió de l’Eixample Talks. Al llarg de la jornada, experts en la matèria van abordar quines són les solucions per millorar el dia a dia de les pimes en relació amb el capital, contribuint així a ampliar la cultura financera del teixit empresarial català perquè pugui guanyar dimensió, competitivitat i productivitat.
La directora territorial de Bankinter a Catalunya, Emma Montserrat, va traçar una fotografia macro i un diagnòstic positiu de la previsió econòmica. “L’entorn té bones dades, s’estima un creixement del PIB a nivell estatal i autonòmic, els tipus d’interès han baixat i s’han estabilitzat i les pimes preveuen un creixement de les seves vendes força elevat”, va concretar Montserrat. Tot i això, hi ha problemes estructurals perquè les empreses puguin aprofitar aquest entorn com, per exemple, la dificultat per cobrir les vacants i no poder tirar endavant certs projectes, o la dimensió del teixit empresarial. “Catalunya es caracteritza per l’emprenedoria, neixen més empreses que la mitjana europea, però tenim dificultats perquè guanyin en dimensió”, va dir l’experta, abans d’assenyalar que “quan una empresa té certa dimensió, també té una millor productivitat, és més competitivitat i té més capacitat per accedir a finançament i internacionalitzar-se”.
Des del costat inversor, la cofundadora i directora d’Asabys, Clara Campàs, va posar sobre la taula les dues tendències que es produeixen a Europa i que afecten Catalunya: d’una banda, la incertesa geopolítica i macroeconòmica i, d’altra banda, una quantitat ingent de capital públic i privat que esperen oportunitats. “Hi ha una manca de cultura financera, probablement per una falta de pedagogia, però també d’incentius fiscals, que fa que un inversor privat prefereixi invertir en una propietat que en una companyia”, va explicar Campàs, subratllant que a Europa la inversió de capital privat és molt inferior a la d’altres regions mundials, tot i que ha augmentat molt en els darrers quinze anys.
El tercer vèrtex el va aportar el director de negoci de l’Institut Català de Finances (ICF), Antoni Vallès, que va alertar de “la ineficiència de disposar de tanta liquiditat que no s’està invertint i no som capaços de portar-la al mercat”. A més, va remarcar que des del sector públic és necessari “donar suport pel que fa al creixement de les companyies i per ajudar a la successió de l’empresa familiar”. Sobre aquesta qüestió, i amb més del 80% del teixit productiu en mans familiars, Vallès va afirmar que la manca de relleu empeny vendes a competidors, sovint internacionals. “Cal que arrelar les companyies a Catalunya, sigui quin sigui l’origen del capital, i també apostar per la reindustrialització del país”, va explicar l’expert.
Sobre els tipus de finançament, tots tres van coincidir en el poc hàbit d’accedir a un finançament alternatiu, que és encara residual, ja que a Espanya només un 10% de la totalitat de l’endeutament és finançament alternatiu, quan a altres països competitius del nostre entorn arriba a ser del 50%. “La pime té una dependència molt important de la banca tradicional, en molts casos per desconeixement, i l’alternatiu té moltes variables i pot adaptar-se a moltes tipologies d’empreses”, va recordar la directora territorial de Bankinter a Catalunya. En un mapa bancari cada cop més concentrat, la cooperació entre els bancs, l’ICF i els fons d’inversió esdevé necessària per millorar l’accés al finançament del teixit empresarial i que els projectes puguin créixer i desenvolupar-se.
Natalia Guerrero, tècnica de comunicació de Pimec
