La Sentència 1206/2025 del Tribunal Suprem: quan l’eficàcia administrativa posa en risc l’Estat de Dret. Una deriva preocupant en la tutela dels drets fonamentals i la protecció de dades personals.
La Sentència 1206/2025 del Tribunal Suprem, de 29 de setembre, ha generat una forta polèmica en els àmbits tributari i jurídic. El motiu: el Tribunal ha avalat que l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) pugui utilitzar, en els seus procediments d’inspecció i comprovació, dades personals de tercers —com clients, proveïdors o assessors— sense el seu consentiment, sense informar-los i sense permetre que hi intervinguin.
Tot i que l’objectiu declarat és reforçar la lluita contra el frau fiscal, el resultat pràctic és un pas enrere en les garanties constitucionals dels contribuents. Aquesta interpretació pot vulnerar drets bàsics reconeguts a la Constitució Espanyola:
- El dret a la protecció de dades (art. 18.4 CE),
- El dret de defensa i contradicció (art. 24 CE),
- I els principis de legalitat, transparència i seguretat jurídica (art. 9.3 CE).
A més, la sentència arriba en un moment de creixent preocupació per l’expansió del poder administratiu, i diverses veus —juristes, associacions professionals i institucions europees— alerten d’un possible retrocés en les garanties pròpies d’un Estat de Dret.
El punt més delicat de la decisió és que permet que l’AEAT incorpori al seu expedient dades de tercers sense que aquests ho sàpiguen ni puguin defensar-se.
Això trenca el principi de contradicció, bàsic en qualsevol procediment administratiu amb conseqüències negatives per al ciutadà.
A més, el Tribunal qualifica aquest ús d’informació com un “tractament intern”, la qual cosa buida de contingut les garanties del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i de la LOPDGDD, que reconeixen el dret de qualsevol persona a saber qui tracta les seves dades i amb quina finalitat.
És indiscutible que existeix un accés indegut a dades sensibles i una vulneració del principi de proporcionalitat. A aquesta primera vulneració s’hi afegeix un efecte encara més preocupant: quan el contribuent inspeccionat accedeix al seu expedient per defensar-se, pot trobar-hi informació privada o sensible de tercers, sense que hi hagi cap mesura de protecció ni justificació per a aquesta exposició.
Això genera una doble infracció:
- L’AEAT tracta dades de tercers sense base legal individualitzada ni consentiment.
- I, alhora, les difon indirectament al permetre que altres persones hi tinguin accés.
Aquesta pràctica vulnera clarament els principis de minimització i proporcionalitat (art. 5.1.c del RGPD), ja que s’incorporen al procediment dades que no són estrictament necessàries per a la comprovació tributària.
Amb aquesta doctrina, l’Administració es converteix en dipositària i difusora d’informació personal aliena, fet que pot deteriorar la confiança legítima dels ciutadans i empreses en la reserva i seguretat de les seves dades.
El Tribunal normalitza una situació d’excepcionalitat, admetent que la lluita contra el frau pot justificar l’ús i la difusió de dades personals sense límits clars ni consentiment. Això difumina la frontera entre legalitat i arbitrarietat, debilitant un dels pilars essencials del nostre Estat de Dret: la submissió de l’Administració a la llei i al respecte efectiu dels drets fonamentals.
Una reflexió final: Una crida d’alerta democràtica
“Consideramos legítimo el tratamiento de los datos personales de la recurrente […] referido a la gestión eficiente de la recaudación tributaria y a la persecución del fraude fiscal […]”.María José Tarancón
Aquest raonament obre la porta a una senda perillosa: la de substituir el principi de legalitat per la eficàcia administrativa.
Quan els fins administratius justifiquen la vulneració de drets, l’equilibri constitucional es trenca.
Per això, resulta urgent una reacció legislativa, judicial i social que restableixi els límits i les garanties davant del poder investigador de l’Estat.
A tot Europa, estan sorgint plataformes i associacions ciutadanes que denuncien aquests abusos i reclamen una reforma que protegeixi realment la privacitat i la defensa dels contribuents.
En definitiva, no hi ha justícia fiscal possible sense justícia procedimental.
Cap eficàcia recaptatòria pot situar-se per damunt de la dignitat, la privacitat i la llibertat de les persones.
La consolidació d’aquesta doctrina no només posa en risc la coherència del sistema tributari, sinó que posa en risc l’Estat garantista que consagra la nostra Constitució Espanyola
Referències normatives
RGPD (Reglament UE 2016/679)
- 13 i 14: Deure d’informar quan les dades no s’obtenen directament de l’interessat.
- 5.1.c: Principi de minimització de dades.
- 25: Protecció de dades des del disseny i per defecte (inclosa la seudonimització).
Constitució Espanyola
- 18.4: Dret fonamental a la protecció de dades personals.
- 24: Dret de defensa i contradicció.
- 9.3: Principis de legalitat, seguretat jurídica i prohibició de l’arbitrarietat.
Llei General Tributària (LGT)
- 95: Caràcter reservat i finalista de les dades tributàries.
- 102.2.c: Motivació dels actes administratius, sense que això exclogui mesures de minimització o anonimització.
María José Tarancón Rodríguez, membre de la Junta Directiva de Pimec i de la Comissió d’Economia i Fiscalitat. CEO de CGI, Consulting i Gestión Integral.
