Els doctorats industrials són una eina encara molt desconeguda i amb molt recorregut, sobretot perquè pugui ser una palanca d’innovació i creació de valor per les pimes. A Catalunya hi ha al voltant de 19000 estudiants de doctorat, dels quals un 2% aproximadament són Doctorats Industrials, i la majoria d’aquests provenen del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. De moment, per tant, són pocs, però la xifra va incrementant en cada promoció que finalitza.
Els doctorats industrials són l’eina de la Quíntuple hèlix, perquè permeten la col·laboració de cinc actors fonamentals, de manera que es produeixin sinergies innovadores que no sumen, sinó que multipliquen els seus efectes. Aquests cinc actors són la universitat, les empreses, el govern, la societat i el medi ambient (o de manera més àmplia, la sostenibilitat). I aquest potencial innovador rau en el fet que aquests actors actuen en els doctorats industrials de manera intensa i dinàmica, amb més i millors resultats que fent-ho de manera separada.
En un doctorat industrial hi participen inicialment una empresa i un estudiant vinculat a un programa de doctorat (d’una o diverses universitats), que vol desenvolupar un projecte en el marc d’un contracte laboral o mercantil. Aquesta menció de doctorat industrial al seu títol de doctor implica, que l’estudiant de doctorat ha de participar en un projecte d’investigació industrial o desenvolupament experimental que es desenvolupi en l’empresa, i que serà objecte de la seva tesi doctoral. A més s’ha de garantir que es dediqui a la seva Tesi una part substancial del seu temps i ha d’existir un conveni de col·laboració entre la pime, el doctorand o doctoranda i la Universitat, que reguli la seva activitat de recerca i els drets de propietat industrial que es puguin generar, comptant amb una doble supervisió, empresarial i acadèmica.
Els avantatges que proporciona per tots els actors de la Quíntuple Hèlix esmentats és enorme. Hi guanyen les pimes, els doctorands i doctorandes, la universitat i la societat, produint en molts casos solucions a reptes que també incrementen la sostenibilitat.
Per les pimes, un guany directe és la innovació competitiva, en incorporar talent altament qualificat que aplica metodologies científiques a problemes reals de l’empresa. I ho fa a mida, amb un repte concret, que sovint no té referents previs. Aquests projectes poden acabar en casos d’èxit, amb la creació de noves empreses, noves patents i models d’utilitat.
A més, l’empresa accedeix al coneixement i a les infraestructures acadèmiques de la universitat, establint vincles amb científics i grups de recerca que poden esdevenir futurs aliats estratègics. Això inclou accés a equipaments d’alt nivell, que moltes vegades la pime no es podria permetre. Un altre aspecte rellevant és que la pime també accedeix a possibles ajuts, subvencions i obté deduccions fiscals.
Els doctorands i doctorandes obtenen estabilitat laboral i un salari competitiu mentre fan el doctorat, amb una formació dual de nivell i un increment en la seva futura ocupabilitat.
Per les universitats representa una transferència del coneixement que generen molt més efectiva, així com la possibilitat de concretar sinergies amb el teixit productiu, sobre tot el basat en les pimes. El fet d’orientar l’estudiantat a reptes reals aconsegueix millorar la recerca, de manera que tingui un major impacte social i econòmic. A més, els grups de recerca obtenen finançament i l’ús de les instal·lacions de l’empresa. Les tesis també poden obtenir més fàcilment una menció internacional, en produir-se estades i mobilitat de l’estudiantat, que a més, poden trobar finançament. També s’incrementa el nombre de publicacions científiques i la creació de noves patents.
Així doncs, el Doctoral Industrial és un model on tots els agents implicats guanyen. Les pimes incrementant la innovació, el talent i la competitivitat; els doctorands i doctorandes, obtenint una carrera professional dual de qualitat i amb molt potencial d’ocupació; i les universitats, perquè aconsegueixen finançament, fan efectiva la transferència de coneixement i, a més, adquireixen molta més rellevància com motors de coneixement aplicat. La societat, en el seu conjunt, aconsegueix els beneficis d’unir la recerca acadèmica i les necessitats del teixit productiu. D’aquesta manera, el Doctorat Industrial és un instrument d’alt valor afegit, encara incipient, però amb molt potencial i recorregut.
Natàlia Cugueró, Professora de la UOC, sòcia de Getapartner, i membre a la Junta directiva de Pimec i de Pimec Universitats
