Europa vol acabar amb la xacra de la Morositat
És sabut i patit per pimes i autònoms que un dels pitjors problemes als quals s’han d’afrontar en la seva activitat és la morositat i les llargues esperes per poder cobrar les factures. La realitat econòmica ens demostra, any rere any, com aquest és un repte estructural i prolongat que afecta cada vegada més a tota la Unió Europea.
Segons l’informe Europeu de pagaments de 2023, elaborat per INTRUM, fins al 84% de les empreses europees enquestades se’ls ha demanat, en els últims dotze mesos, que acceptin terminis de pagament més llargs dels que els agradaria.
INTRUM també ens mostra, a l’informe de l’any anterior, les diferències substancials en els terminis de pagaments entre països europeus i els nostres principals competidors, com els Estats Units i la Xina.
Diversos estudis demostren com terminis de pagament excessivament llargs, comporten una reducció significativa del flux monetari, la qual cosa es tradueix en augments en el risc de fallida, reduccions en la competitivitat o problemes per accedir a finançament.
En aquest sentit, el principal centre d’investigació de la Comissió Europea, la Joint Research Center, va estimar que amb terminis de pagament inferiors a seixanta dies, el flux monetari agregat mitjà augmentaria en 221 milions d’euros.
La morositat és, doncs, una de les causes que més incidència té en la liquiditat de les empreses europees (sobretot en el cas de les pimes), afectant especialment la seva competitivitat i viabilitat.
Què s’ha fet per solucionar-ho?
La Directiva 2011/7/EU sobre la lluita contra la morositat a les operacions comercials va suposar un salt endavant en matèria de pagaments. Tot i alguns conceptes excessivament ambigus, com els terminis de pagament “manifestament injustos” (en anglès, “grossly unfair”), la seva estricta implementació a països com Espanya, Portugal o Itàlia ha comportat una reducció històrica en els pagaments. Tant en les transaccions entre empreses (B2B) com amb les administracions públiques (G2B).
Tot i això, i malgrat els avenços que ha comportat la Directiva, els terminis de pagament han empitjorat significativament a molts països del Nord i Est d’Europa i encara es mantenen elevats arreu del continent.
Sense dubte, tretze anys després de la seva entrada en vigor, calia una profunda reforma de la directiva.
El nou reglament de la Morositat:
El passat 12 de setembre de 2023, la Comissió Europea va presentar la proposta de reglament per combatre la morositat, COM (2023) 533 final. Moltes d’elles són propostes que des de PIMEC portem anys reclamant als nostres governs. Entre elles es troben:
- Llei en forma de Reglament: a diferència de la directiva, serà d’obligat compliment i directament aplicable a tots i cadascun dels estats membres. Sense necessitat de transposició.
- Eliminació del concepte “Manifestament Injust”: l’ambigüitat d’aquest concepte, ha portat moltes empreses a allargar els pagaments per sobre dels terminis marcats per la directiva.
- Terminis màxims de 30 dies: tant per a transaccions entre empreses, com amb les administracions públiques.
- Règim sancionador: amb taxes d’interès amb un índex de referència del 8% i costos de recuperació de 50€ per cada transacció que excedeixi el termini de 30 dies.
- Creació d’autoritats competents estatals encarregades de monitorar i sancionar en cas d’incompliment.
Si la Directiva 2011/7/UE no va ser suficient per harmonitzar i fer complir els terminis de pagament a tots els països de la Unió. La nova proposta de la Comissió sembla anar en la direcció correcta.
Què demanem?
De cara a les votacions que se celebraran el 22 de febrer a la comissió IMCO del Parlament Europeu. Des de PIMEC demanem que es mantingui al màxim possible la proposta de la Comissió, d’entre totes les propostes:
- Terminis de Pagament de 30 dies naturals, com a màxim, des del dia d’entrega del bé o servei.
- El terme “manifestament injust” no s’ha de tornar a reintroduir: aquest concepte ha causat molta incertesa en l’actual Directiva.
- Limitar el pacte entre les parts: ja que només beneficia a les grans empreses en imposar les seves condicions contractuals a les micro, petites i mitjanes empreses.
- La prohibició de mitjans de pagament que puguin ser utilitzats per augmentar els terminis de pagament i que resultin en majors costos pel creditor. Com és el cas del confirming.
- El creditor no pot renunciar al dret a reclamar interessos i indemnitzacions. Aquests drets han de ser automàtics, tal com s’estableix a la proposta de la Comissió.
