Entrevista a Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC).

Quina és la importància de la figura de l’autònom en el sector de farmàcies?

La figura de l’autònom té una importància absoluta en el nostre sector, donat que, en el marc de la normativa legal vigent aplicable a la naturalesa i condicions dels titulars d’oficina de farmàcia, constitueix un requisit essencial ser una persona física i, a més, llicenciada en farmàcia per poder ser titular d’un establiment del sector.

Quines problemàtiques afecten els autònoms del sector de farmàcies?

Totes les que acostumen a afectar els autònoms, independentment del sector al qual pertanyin. Sobretot les que afecten la dona autònoma, donat que el seu percentatge és molt majoritari en el nostre àmbit. Específicament, i molt especialment, la problemàtica fiscal, ja que els farmacèutics titulars, en haver de ser autònoms i de tributar com a persones físiques, no poden gaudir de cap mena de figura societària. Com que repercuteix en els percentatges d’impostos a abonar, la normativa específica sanitària preval sobre la fiscal i mercantil.

Quines són les principals línies d’actuació de la Federació?

És fonamental la presència a totes les comissions que negocien tot allò que afecta els titulars d’oficina comunitària; aquest aspecte el defensem sota el paraigua d’Autònoms PIMEC, del qual formem part a través de la Junta Directiva. La unió dels autònoms va ser essencial per a assolir -defensant els interessos i cobrint les necessitats d’aquest col·lectiu- la cobertura de la baixa per maternitat per a les dones, tenint en compte que el 70% de les farmacèutiques titulars són dones.

Les farmàcies som també petites o mitjanes microempreses i, per tant, és PIMEC qui defensa els nostres interessos i procura regulacions que tinguin presents les nostres característiques. El recent acord entre PIMEC (micro, petites i mitjanes empreses) i Foment (grans empreses) després de 12 anys de litigis judicials, determina que la representativitat empresarial és, per primera vegada, del 50%, declarant ambdues entitats en exclusiva com a més representatives, qüestió fonamental per acabar amb la discriminació de les pimes enfront de les grans empreses en tots els àmbits.

Quins són els reptes més rellevants que té plantejats la professió? I com actuarà la Federació?

La digitalització és un dels grans reptes. Malgrat haver realitzat una gran tasca en passar de la gestió manual a la recepta electrònica, els farmacèutics tenim al davant el repte d’aconseguir que la comunicació en xarxa de les farmàcies ens permeti aportar valor i serveis, mitjançant una millor comunicació entre els professionals de la salut com ara metges, infermeria i farmàcia, i el mateix sistema sanitari, amb l’objectiu d’oferir al ciutadà els resultats més eficients possibles a través de la participació de tots els professionals. Un altre dels grans reptes és fer front a la situació econòmica actual, relacionada amb la important i contínua baixada del preu del medicament, que provoca menys ingressos, mentre que les despeses s’incrementen perquè els nostres equips estan formats per professionals universitaris o tècnics graduats.

Finalment, tenim el repte de ser capaços de mantenir la proximitat i confiança històrica del farmacèutic, ara amb una població cada vegada més envellida, crònica i dependent, i simultàniament relacionar-nos amb les persones sanes que cada cop volen cuidar-se més i que demanen més atenció i assessorament sense perdre el control i la garantia del bon ús del medicament que atorguen la farmàcia i el farmacèutic.

Des de la Federació creiem que les farmàcies estan preparades per a qualsevol canvi, i així ho han demostrat al llarg del temps. Hem estat sempre un dels sectors que més canvis transcendents ha patit. Del medicament no industrialitzat a l’industrialitzat; de la gestió manual a la recepta electrònica; de donar servei a una societat pròxima a donar servei a una societat global. Actuem i continuarem actuant sense perdre mai la qualitat del servei i mantenint sempre la valoració altíssima que el ciutadà té de l’oficina de farmàcia, fidels al principi que la salut és el primer i que el medicament no és un bé de consum més, sinó una eina més per a la salut de les persones. Com a tal, ha de mantenir-se sempre sota el control i responsabilitat del farmacèutic com a professional més proper i accessible, en moltíssims casos el primer i el darrer punt de contacte amb el sistema de salut.