L’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA sobre el Banc Sabadell no és només una operació financera de gran abast. És, sobretot, un moviment que pot tenir un impacte estructural sobre el teixit de micro, petites i mitjanes empreses del nostre país. Si finalment es concreta, la concentració bancària al nostre territori podria superar el 73% del mercat en mans de només dues entitats. Aquesta dada no és menor: representa una alerta significativa per a la competència, per a l’accés al crèdit i, en definitiva, per al futur de l’economia productiva.
Des de Pimec, a través d’un estudi recent de l’Observatori de la Pime de Catalunya, ja hem advertit que una concentració d’aquesta magnitud podria comportar una reducció del crèdit disponible per a les pimes de fins a un 8%. Això equival a més de 54.000 milions d’euros que podrien deixar d’arribar a projectes empresarials, a iniciatives d’innovació i a noves oportunitats d’ocupació. En altres paraules: menys capacitat de créixer, menys marge per afrontar nous reptes i més dificultats per mantenir un model econòmic arrelat al territori.
En aquest cas, no estem davant del rescat de bancs en dificultats, com va ocórrer després de la crisi de 2008. Al contrari, l’OPA es produeix entre dues entitats rendibles i solvents. Justament per això, costa més justificar-la des d’un punt de vista d’interès general. No hi ha una urgència econòmica clara que l’expliqui, sinó una voluntat d’ampliar quota de mercat i rendibilitat per part de l’entitat oferent. I quan el mercat es concentra, sovint es redueixen la pluralitat, la proximitat i la capacitat de negociació de molts agents, especialment de les pimes i del comerç local.
Un altre aspecte rellevant és la possible pèrdua d’una seu bancària amb capacitat de decisió pròpia a Catalunya. Si més del 95% del sistema financer que opera al país té la seu fora del territori, cal preguntar-se com es garantirà una resposta àgil i adaptada a les necessitats del nostre teixit empresarial. No és només una qüestió de localització, sinó també de capacitat de decisió, de coneixement de la realitat local i de compromís amb el desenvolupament territorial.
Les conseqüències també es poden traduir en canvis concrets per a les persones. El tancament de fins a 261 oficines a Catalunya, la possible pèrdua de milers de llocs de treball —entre 7.600 i 10.500 a escala estatal— i la reducció de l’atenció presencial poden afectar especialment els municipis petits, els barris perifèrics i els col·lectius més vulnerables davant la digitalització. No són només xifres: són persones, famílies i negocis que poden veure limitada la seva capacitat d’actuar i prosperar.
Davant d’aquest escenari, creiem que les autoritats reguladores haurien d’escoltar el que expressen les pimes. És moment de reflexionar sobre quin model financer volem per al futur: un sistema divers, competitiu i territorialment equilibrat, o una estructura cada cop més concentrada i menys connectada amb les realitats de les pimes. No es tracta d’una operació qualsevol. Aquesta OPA te conseqüències econòmiques, però també efectes socials. El futur del finançament empresarial, l’ocupació al sector financer, el servei al client, la cohesió territorial i la inclusió financera estan en joc. I per això, és ara quan cal fer sentir la nostra veu.
Oriol Amat, president de l’Observatori de la Pime de Catalunya
