Montserrat Cerqueda Serrando, degana del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida, reflexiona sobre la seva professió, el paper del Col·legi en la defensa dels drets laborals i la contribució a la reforma de les polítiques laborals
Quin és l’origen del Col·legi de Graduats Socials?
Els estudis de graduat social van sorgir el 1925 arran d’un Reial decret que reconeixia la necessitat social de regular les relacions entre empreses i treballadors. Un any abans, el 1924, el ministre de Treball Eduardo Aunós va impulsar aquesta iniciativa i es va aprovar la constitució dels estudis corresponents.
No va ser fins al 1956 que es va crear el Col·legi de Catalunya i Balears. Fa 51 anys, els col·legis de Tarragona i de les Illes Balears es van separar i van crear els seus propis col·legis. Així, el col·legi original va quedar format pels col·legis de Barcelona, Girona i Lleida. Aquests, juntament amb Tarragona, formen el Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya, necessari per coordinar la professió quan hi ha més d’un col·legi a una comunitat autònoma.
Com descriuria la professió de graduat/da social a algú que no la coneix?
Som una de les tres professions jurídiques de l’Estat espanyol, juntament amb els advocats i els procuradors. Som els únics estudis universitaris de grau específics en dret del treball i seguretat social. Això significa que, mentre que altres professionals del dret estudien un grau transversal que inclou dret laboral, mercantil, civil, de família i penal, el graduat social cursa un grau de quatre anys centrat exclusivament en dret del treball i seguretat social. No existeix cap altra branca del dret amb un estudi tan específic.
La nostra feina consisteix a acompanyar jurídicament les persones al llarg de tota la seva vida, des del naixement fins a la defunció. Això inclou el fet de tramitar prestacions de maternitat i paternitat als pares quan neix un fill, com el de gestionar el primer número d’afiliació a la Seguretat Social per fer pràctiques o iniciar la vida laboral. En resum, acompanyem els treballadors durant tota la seva trajectòria laboral i de vida.
Quin paper juga el col·legi en la defensa dels drets laborals i socials?
El nostre paper és traslladar a tots els agents socials les necessitats tant de les persones treballadores com de les empreses. D’una banda, defensem que les persones treballadores tinguin una bona conciliació de la vida laboral i familiar. D’altra banda, expliquem a les empreses què necessiten els treballadors per ser productius, mantenir els llocs de treball i permetre que l’empresa creixi.
Aquest equilibri és complex, ja que empreses i persones treballadores es necessiten mútuament, però sovint tenen interessos contraposats. Les empreses necessiten els treballadors per funcionar, i els treballadors depenen de les empreses per obtenir un sou. Alhora, el treballador busca rendiment amb el mínim esforç, mentre que l’empresari vol màxim rendiment per aconseguir beneficis.
Des del Col·legi, intentem posar en valor els avantatges d’aquest equilibri: si les empreses ofereixen millors condicions, els treballadors seran més productius; i si els treballadors són més rendibles, tindran més marge per sol·licitar millores a l’empresa.
Com descriuria la relació del Col·legi amb Pimec al llarg dels anys i quin tipus de suport o col·laboració mantenen actualment com a soci col·lectiu?
Sento Pimec molt a prop del nostre col·lectiu. Diversos col·legiats formen part de l’entitat, com el secretari general, Josep Ginesta, que també és graduat social. Hi ha una gran sensibilitat per part de Pimec, especialment de Pimec Autònoms, on ens sentim completament representats. El Col·legi participa a la Comissió d’Autònoms de Pimec, des d’on reivindiquem conjuntament els drets d’aquest col·lectiu.
Personalment, valoro molt aquesta relació propera i col·laborativa. Sempre que hem treballat conjuntament, ha estat una experiència excel·lent. Aquest centenari ha estat una gran oportunitat per reforçar-la i donar més visibilitat al nostre col·legi, i vull expressar un sincer agraïment a Pimec pel seu suport i proximitat.
Com contribueixen els graduats i graduades socials a la millora de les relacions laborals dins les empreses?
Una part molt important de la nostra feina està relacionada amb recursos humans. Podem actuar com a assessors externs o estar integrats dins del departament de l’empresa. Jo personalment associo molt aquesta tasca amb la mediació: solem pensar en la mediació només quan ja hi ha un conflicte, però des del Col·legi intentem transmetre que si les empreses incorporessin la mediació des del primer moment quan es detecta l’inici del desacord, els conflictes no escalarien i això ajudaria a reduir l’absentisme.
Moltes vegades, un conflicte laboral genera una situació estressant que pot portar un treballador a baixa. Això perjudica tant la salut del treballador com la relació amb l’empresa, i també afecta el funcionament de l’empresa.
Històricament, la nostra professió ha estat vista més com a gestió de nòmines, altes, baixes i contractes, però creiem que hem de posar més èmfasi en el nostre paper d’assessorament i suport. Som professionals que contribuïm al benestar i a unes millors relacions laborals dins de l’organització.
Quina és la implicació del col·legi en la reforma o millora de les polítiques laborals?
El nostre col·legi té un paper actiu tant a Catalunya com a nivell estatal. Jo mateixa vaig començar com a delegada a Lleida essent vocal de la junta de Barcelona durant 12 anys, fins a convertir-me en degana. Des d’aquest càrrec he treballat per fer arribar la veu del Col·legi fins a Madrid, on es debaten moltes de les normes laborals que ens afecten i participem en una comissió estatal tant a la Tresoreria General de la Seguretat com al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions que ens permet exposar de primera mà les situacions reals que viuen empreses i treballadors abans que s’implementin nous requisits o normes.
Gran part de la nostra feina es trasllada al “Consejo de Graduados Sociales de Madrid”, on s’ha aconseguit que ens escoltin i que les normes es puguin aplicar de manera més realista i efectiva.
Què representa aquest centenari per a vostè, com a degana, i per a la comunitat de graduats i graduades socials?
Com a degana, és un veritable goig poder participar-hi activament i aprofitar les noves tecnologies per donar visibilitat a la nostra professió, de manera que cada vegada hi hagi menys necessitat d’explicar qui som i què fem, cosa que històricament sempre ha estat complicat.
Per a mi, aquest centenari és una oportunitat única per mostrar al món la nostra professió centenària. Per a la comunitat de graduats i graduades socials, i també per a mi, significa prendre consciència que tenim una professió jurídica consolidada i que hem anat enfortint al llarg dels anys.
Aquest any, hem pogut viure-ho de manera especialment significativa, ja que, donant visibilitat a la professió a tota Espanya amb els 43 col·legis del país, hem aconseguit que les administracions s’hi interessin més i ens prestin més atenció.
Quin missatge voldria donar als joves que es plantegen dedicar-se a aquesta professió?
Els diria que és una professió molt viva, que et manté a prop de les persones i que requereix constància i dedicació, ja que cal estar en formació permanent davant dels canvis constants. Tot i ser una professió jurídica, té una forta vessant social i d’ajuda, perquè acompanya les persones en moments delicats, transmetent empatia i suport, com el fet de tramitar una pensió de viduïtat o ajudar una família a aconseguir una maternitat o paternitat.
Per això, és una professió molt vinculada a les emocions, on, més enllà de la retribució econòmica, reps una gran recompensa emocional per acompanyar i ajudar les persones.
Com imagina el futur del Col·legi en els pròxims anys?
Veig el futur del Col·legi brillant, perquè la nostra professió cada vegada és més coneguda i valorada, tant per les administracions com per la ciutadania. Tot i això, el futur dependrà del compromís dels joves professionals, que han de reconèixer la importància d’estar col·legiats. El Col·legi manté una relació estreta amb les universitats catalanes, oferint acompanyament i recursos als futurs graduats per facilitar la seva incorporació al món laboral.
Vivim en un moment en què tant treballadors com autònoms necessiten assessorament laboral constant, fet que fa que la nostra tasca sigui cada cop més essencial. Ara bé, si els professionals veterans es jubilen sense relleu generacional, serà més difícil mantenir aquesta xarxa viva.
Per això, vull insistir en les bondats de formar part del Col·legi: no com un acte de corporativisme, sinó com una xarxa de suport professional i personal que acompanya i reforça tots els col·legiats al llarg de la seva trajectòria.
Natàlia Balart, tècnica de comunicació de Pimec
