La representant permanent de Pimec a Brussel·les, Rosa Solanes, ha mantingut una conversa amb la delegada del Govern davant la Unió Europea, Ester Borràs, en la qual han parlat sobre les polítiques de simplificació administrativa, el finançament, la sostenibilitat i altres qüestions en matèria de competitivitat de la Unió Europea.
Els informes de Letta i Draghi ens van dir que calia reforçar tant el mercat interior com la competitivitat de la UE veiem que la Comissió Europea està fent els deures. Són totes estratègies que nosaltres, des de Pimec, anem seguint i veiem que van adreçades a aquestes millores. El que demanem és que es doni un rol a la pime dins d’aquestes grans estratègies.
Com veieu aquest nou escenari polític? Compartiu algunes de les nostres prioritats? Quines serien les vostres línies com a govern?
En primer lloc, voldria agrair-te aquesta oportunitat. És una bona ocasió per donar a conèixer la tasca que duu a terme la Delegació del Govern davant de la UE.
Tenim una visió i un mandat que prové tant del Pla de Govern com del Pla de Departament: l’objectiu principal de la delegació és reforçar la presència, la incidència i la visibilitat de Catalunya a la UE. Des de sempre, Catalunya ha tingut aquesta visió i una mirada europea. Però pensem que, sobretot en un món tan complex i amb tanta incertesa, Europa pot ser la solució. I Catalunya, al seu torn, ha de formar part activa d’aquesta solució.
Un dels lemes que tenim a la delegació és: “Catalunya és Europa, però també Europa és Catalunya”. Aspirem a ser un referent en la construcció d’aquestes solucions, tot mantenint un seguiment de les polítiques europees. Ara bé, no es tracta només de fer un seguiment: treballem per desenvolupar una estratègia d’incidència efectiva.
El seguiment de tot allò que fa referència a les petites i mitjanes empreses és fonamental, ja que l’ecosistema empresarial i l’economia catalana es basen en gran mesura en aquest teixit empresarial. Per això, és clau fer-ho de manera constant i acurada respecte a les polítiques europees. La defensa dels interessos de Catalunya, en aquest sentit, coincideix plenament amb la defensa dels interessos de les petites i mitjanes empreses.
Des de Pimec, també hem celebrat la publicació del Pla Brussel·les, que vau presentar a finals d’any. Era molt necessari disposar d’un instrument com aquest, també per a les entitats del sector econòmic i social, ja que ens ajuda a entendre cap a on es dirigeix Catalunya i quina és la seva perspectiva a llarg termini a Europa.
Creus que hi ha alguna acció concreta, d’entre les previstes al Pla Brussel·les, que la Delegació podria destacar pel que fa a la seva implementació fins ara? I, d’altra banda, com creus que es podria enfortir encara més la relació amb Pimec?
Com comentaves, el Pla Brussel·les és el nostre full de ruta. Hi definim els objectius, els instruments i la tasca que hem de dur a terme des de la Delegació al llarg dels pròxims quatre anys.
El primer gran àmbit d’actuació és garantir la presència activa de Catalunya a totes les institucions europees. Fem un seguiment molt acurat de l’activitat de la Comissió Europea, especialment ara, en aquesta fase inicial del nou cicle legislatiu. És un període marcat per una gran intensitat, ja que la nova Comissió ha de definir el marc de les futures polítiques de la Unió Europea.
També seguim de prop la feina del Consell. Durant aquest semestre Catalunya ha exercit la coordinació de les comunitats autònomes en matèria de pesca. Aquesta mateixa setmana hem tornat de Luxemburg, on vam assistir al Consell d’Agricultura i Pesca (Agrifish), amb la presència del conseller Òscar Ordeig, per tractar temes relatius a la pesca a la Mediterrània. Ha estat un semestre molt actiu pel que fa a la incidència en aquesta àrea.
Pel que fa al Parlament Europeu, en fem també un seguiment continu, tant de la seva activitat general com del treball dels eurodiputats catalans. A més, tenim un espai natural de representació en el Comitè de les Regions, on participarem de nou en la pròxima sessió plenària prevista per a la setmana vinent.
L’activitat d’altres institucions com el Comitè Econòmic i Social Europeu és molt important. En aquest sentit, voldria felicitar Pimec, que a partir de l’octubre en passarà a formar part com a membre.
Evidentment, el Pla Brussel·les ens assenyala —amb flexibilitat— quins són els temes prioritaris que cal abordar. És fonamental actuar amb visió estratègica, identificant els interessos de Catalunya i establint connexions clares amb les polítiques de la Unió Europea.
Com bé saps, un dels grans temes ara mateix és el marc financer pluriennal i la nova arquitectura financera europea: saber quin volum de recursos hi haurà, com es gestionaran i a quines prioritats es destinaran. El pròxim 16 de juliol està previst que la Comissió Europea presenti la seva primera proposta.
Hi ha uns eixos que, com ja has mencionat, són centrals: industrialització, competitivitat i autonomia estratègica. Aquests punts clau defineixen bona part de les polítiques impulsades des de la Unió Europea, i alhora responen a reptes que són especialment rellevants per a Catalunya i que s’alineen clarament amb el Programa de Treball de la Comissió Europea.
L’oficialitat del català és també una de les grans prioritats recollides en el Pla Brussel·les. És un objectiu transversal que forma part del nostre full de ruta.
Pel que fa a la col·laboració amb institucions, entitats i organitzacions com Pimec, em preguntaves com es podria reforçar. Comparteixo plenament la idea que la incidència a Brussel·les ha de ser constant. És clau mantenir una interacció fluida: intercanvi d’informació, reunions i coordinació d’accions. Sovint treballem amb una visió general, però el factor temps és essencial per incidir de manera eficaç en els processos legislatius, tant al Parlament Europeu com al Consell.
En aquest sentit, crec que podríem intensificar el contacte, amb més reunions com la que vam mantenir el passat mes de març amb el president de Pimec. Aquests espais ens permeten compartir perspectives sobre els grans debats europeus i, alhora, incorporar la visió del teixit empresarial —i en particular de les petites i mitjanes empreses— en la nostra tasca davant de les institucions europees.
Coincidim plenament en les grans línies estratègiques. Des de Pimec veiem que, ara mateix, el tema més important aquí a Brussel·les és la simplificació. No es tracta de desregular, sinó de fer més àgil i entenedor un marc legislatiu que sovint resulta excessivament complex.
En aquest sentit, s’estan impulsant des de Catalunya polítiques pròpies que vagin en aquesta direcció? Hi ha iniciatives alineades amb les propostes de la Comissió Europea que apostin per simplificar la normativa i facilitar la tasca del teixit empresarial?
Tal com comentaves, la Comissió Europea ha assumit un compromís clar amb la simplificació en aquest nou mandat legislatiu. El comissari Dombrovskis n’és un dels referents principals, i la publicació de cinc paquets òmnibus n’és una prova evident. Aquests paquets tenen com a objectiu simplificar, agilitzar i dinamitzar l’activitat empresarial, tenint molt present que la càrrega administrativa consumeix molt de temps i recursos a les empreses.
És especialment rellevant el contingut d’aquests paquets: el primer, centrat en la reducció dels informes de sostenibilitat; el segon, vinculat al programa InvestEU, amb una incidència directa sobre les pimes; un altre, dedicat a les empreses de capitalització mitjana —les anomenades mid-caps—, i l’últim centrat en l’àmbit de la defensa. A més, s’espera un nou paquet òmnibus relacionat amb la digitalització i l’energia. Tot plegat demostra que la simplificació no és un propòsit genèric, sinó un objectiu orientat clarament a facilitar l’activitat de les petites i mitjanes empreses.
Des de la Delegació seguim molt de prop tota aquesta agenda. L’ecosistema empresarial català és estratègic per a nosaltres, i per això considerem prioritari fer un seguiment actiu d’aquestes iniciatives.
En aquesta mateixa línia, cal destacar el projecte del Districte 28, del qual encara s’ha de definir la forma final. Aquest té com a objectiu facilitar que una empresa pugui operar a tota la Unió Europea sense haver de gestionar tràmits per separat a cada estat membre.
Aquesta tasca d’impulsar la simplificació no es fa només des de Brussel·les. Des del Govern de Catalunya, a través de Catalunya Lidera, també s’estan desenvolupant actuacions concretes per afavorir la simplificació administrativa i reduir la càrrega burocràtica que recau sobre les empreses. Per tant, aquesta és una feina que es fa tant des de la Delegació com des del mateix Govern, amb un enfocament clar de suport al teixit empresarial.
Finalment, cal posar en relleu que aquests expedients òmnibus estan avançant molt ràpidament tant al Parlament com al Consell. Això demostra que no es tracta només d’una prioritat de la Comissió Europea, sinó d’un consens institucional ampli: si realment volem reforçar la competitivitat d’Europa, cal proporcionar a les empreses un entorn administratiu més àgil i eficient.
Com veieu vosaltres la qüestió del finançament i quines accions i prioritats creieu que hauria de tenir en compte aquest nou marc financer per garantir que continua donant suport a les pimes?
Des de la Generalitat fa mesos que estem treballant per incidir activament en la definició del nou marc financer plurianual. Tal com deia abans, s’esperava que la proposta més substancial es presentés el 16 de juliol. Al llarg d’aquest procés, hem participat en totes les consultes públiques obertes i ens hem coordinat amb moltes altres regions, tant a través de xarxes consolidades com de noves aliances —EU for Cohesion, Power Regions i altres plataformes—, creades específicament per donar veu a les regions en el disseny del futur marc financer.
El 17 de juny es va presentar el posicionament de Catalunya. És un posicionament ambiciós, perquè estem convençuts que el pressupost europeu també ha de ser-ho. Si volem una Europa més forta i competitiva, cal que aquest pressupost sigui més flexible i adaptat al context actual, marcat per múltiples crisis. Parlem d’un programa a set anys vista, que ha de tenir capacitat per mobilitzar recursos públics i privats i actuar com a catalitzador del creixement i la transformació.
Una de les nostres preocupacions principals és que les regions han d’estar al centre d’aquest disseny. Defensem el principi de governança multinivell i considerem que les regions no poden limitar-se a l’execució, sinó que han de participar activament en la definició i presa de decisions. Això és especialment rellevant en un context jurídic com el nostre, on les comunitats autònomes disposen de competències pròpies —igual que passa en altres estats europeus amb sistemes descentralitzats. És fonamental que el marc financer europeu respecti aquest entramat jurídic existent.
També mencionaves la importància de ser estratègics. El marc financer ha de tenir una orientació estratègica clara, sense oblidar la política de cohesió. El Govern de Catalunya té un compromís ferm amb la cohesió social, la vertebració territorial i la reducció de desigualtats, i aquestes prioritats no poden quedar diluïdes davant d’altres objectius com la competitivitat.
Pel que fa al debat sobre els recursos propis, és cert que se n’ha parlat molt, però hi ha menys certeses. Coneixem l’estructura general del marc i els tres grans pilars en què s’articularà, però en qüestions com els recursos propis o la possibilitat d’emissió de deute, ni els estats membres ni la Comissió han adoptat encara una posició clara. Des de Catalunya estem atents i preparats per contribuir també a aquest debat tan rellevant.
Coincidim plenament amb la importància del paper de les regions, és clar, perquè com a entitat catalana sempre intentem defensar-lo. Per acabar, volia parlar sobre sostenibilitat, que hem anat tocant al llarg de la nostra conversa. Parlem del reporting, del Pacte Verd, i de com facilitar la seva implementació, en la qual estem treballant intensament. Ara mateix ens queda per aprovar la Directiva Green Claims, però moltes iniciatives legislatives en matèria de sostenibilitat ja es van aprovar en el mandat anterior.
Quines són les prioritats de Catalunya en matèria de sostenibilitat?
La sostenibilitat continua sent un dels eixos centrals de l’agenda de la Unió Europea. Catalunya ha estat històricament pionera en aquest àmbit, i tenim la voluntat de continuar liderant-lo. És cert que, en aquest nou mandat europeu, el focus se centra sobretot en la reindustrialització i la competitivitat. En aquest context, considerem que el Pacte Verd i el Clean Industrial Deal són eines fonamentals per fer compatible la sostenibilitat amb una economia més competitiva.
Has mencionat alguns temes clau dins l’agenda verda de la Comissió Europea que són especialment rellevants per a Catalunya. Un exemple destacat és el vehicle elèctric, una aposta ferma del nostre país per impulsar una mobilitat sostenible. També ho és la resiliència hídrica, sobre la qual la Unió Europea va publicar fa poques setmanes una estratègia específica. Catalunya pot fer-hi una contribució molt valuosa: fa anys que fem front a unes condicions climàtiques i de sequera molt exigents, i hem desenvolupat una gestió de l’aigua eficient, innovadora i sostenible. Aquesta experiència pot ser útil per a moltes altres regions europees que, probablement, hauran d’afrontar reptes similars. És per això que defensem que la gestió hídrica catalana pot esdevenir un cas de referència en el desenvolupament de l’estratègia europea de resiliència hídrica.
Un altre àmbit estratègic és l’economia circular. És una prioritat compartida, tant per les administracions com per les empreses, que cada vegada estan més compromeses amb la sostenibilitat i la transició cap a nous models de producció i consum. En aquest sentit, per a nosaltres és essencial visibilitzar el que s’està fent en aquest àmbit, compartir bones pràctiques i reforçar la col·laboració entre actors públics i privats. Estem plenament alineats en aquesta visió.
De fet, com bé apuntaves, durant la darrera Green Week a Brussel·les vam tenir l’oportunitat de posar en valor projectes molt concrets. Una empresària sòcia de Pimec va presentar un projecte innovador de moda circular: dissenya roba a partir de sacs de cafè reutilitzats i els transforma en teixits portables mitjançant un procés completament circular. És un exemple excel·lent de com iniciatives petites poden tenir un impacte real i significatiu dins l’agenda verda europea.
Des de la Delegació també hi vam participar activament: vam acollir representants del Departament de Territori que van presentar l’estratègia catalana d’economia circular en el sector tèxtil i hem rebut diverses empreses compromeses amb fer créixer aquests projectes. Hi ha iniciatives que ja estan funcionant molt bé i que, ara, necessiten escalar-se per tenir un impacte encara més gran en l’àmbit europeu. Aquest és un dels nostres objectius prioritaris.
